De fet en Juan Vigil em va explicar el 1983 a Madrid, que els borbons havien hagut d'agafar una bandera espanyola derivada de la senyera perquè la seva blava amb flors de lis havia estat 200 anys "enemiga d'Hispania", el que no em va explicar és que això havia sortit de José Antonio Primo de Ribera, que va dir que la Senyera havia de ser la bandera d'Espanya perquè és la més antiga i la de més gloriosa tradició militar i poètica de la península. El vaixell El Fènix de 80 canons... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

Intentarem detallar les diverses classes de naus que a l'Edat Mitjana solcaven el mar tripulades per catalans, consignant aquelles més característiques, el coneixement de les quals ens ha arribat fins als nostres temps. Amb el transcurs del temps, havien d'augmentar les capacitats dels vaixells, ja que es parla d'una nau que el Rei Alfons va emprar, en el setge de Gaeta, amb set-cents ballesters, sense comptar la tripulació que s'ha d'estimar en un centenar; es cita una altra nau de 400... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

El “barcusium” (en llatí), "barkuzij" (en croat ) o “barcozi” (en italià) fou una embarcació inventada i usada a Ragusa. En el segle XV era molt semblant a una caravel·la llatina o a una sagètia catalana. Es tractava d’un vaixell de vela que arborava dos pals i tenia tres timons: dos de caixa i un de roda. El timó de roda o de codast sovint anomenat a la navarresa o baionesa a les nostres terres, es designava com a “timó de Flandes” a l’Adriàtic (Segons el contracte de... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

Ulric Schmidl o Schmidel o Schmidt , (* 1510 a Estraubingen (Straubing) - ! 1579/1580/1581 a Ratisbona, Regensburg) fou un soldat Lansquenet, viatger i cronista alemany, que es va embarcar (procedent d'Holanda) a l'expedició de Mendoça al riu de la plata i la descriu amb tot detall a un llibre que edità a Alemanya en tornar al cap de 20 anys.[1][2] Va partir cap al riu de la Plata integrant l'expedició de l'avançat Pere de Mendoza. Amb ell viu els horrors de la primera fundació de... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

La indústria sedera de València ha estat des del segle XIV al XVIII la més puixant de la ciutat. En el XIV hi havia seders locals o velluters, majoritàriament jueus, i més tard conversos, agrupats el 1465 en la confraria de la Mare de Déu de la Misericòrdia, sota l'advocació de la qual està la capella de la Llotja de la Seda construïda entre 1484 i 1486. No és debades que el principal monument de la ciutat, la Llotja de la Seda, reba aquest nom, que mostra la puixança d'aquesta... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

"La naturalesa la va incomplir fent-la dona. Però pel seu sexe podria haver superat tots els herois de la història ". - Thomas Cromwell Caterina d'Aragó va ser la primera esposa d'Enrique VIII i la seva més duradora Reina Consort d'Anglaterra. Es podria recordar com la dama fosca i piadosa de la que Henry "es divorcia" en tots aquests drames per casar-se amb Anne Boleyn. Per descomptat, això és un cop llarg. És difícil extreure a Catherine la dona viva de l'estereotip que ella... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

Un pedrenyaler tenia per ofici fabricar pedrenyals. Entenent per pedrenyal qualsevol arma de foc proveïda d'un pany de pedrenyal. Sense excloure algunes armes equipades amb pany de roda, ni els arcabussos i mosquets. Els pedrenyalers treballaven de forma especialitzada, amb les denominacions següents: Canoners Encepadors [2] Panyetaires. Mestres en obrar panys. Totes tres especialitats tenien responsabilitats i organitzacions separades, però s’agrupaven sota un gremi... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

Speculum al foder és un llibre medieval en català, d'autor anònim, que es pot traduir al català actual per Mirall (equivalent a Manual) del fotre[1] i pretén ser un tractat sobre les bones maneres sexuals. Dintre del gènere didàctic dels tractats, és un text divulgatiu sobre la seducció, les pràctiques sexuals i la higiene. Es tracta del primer manual eròtic europeu.[1] Se'n conserven dues còpies manuscrites, una d'aquestes parcial, del segle xv, a la Biblioteca Nacional de... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

Un símbol solar és un símbol que representa el Sol . Els símbols solars comuns inclouen cercles amb raigs (alguns sense), creus o espirals. En la iconografia religiosa, les personificacions del Sol o els atributs solars s'indiquen mitjançant un halo o una corona radiada . Quan l'estudi sistemàtic de la mitologia comparada es va fer popular durant el segle XIX, l'opinió acadèmica tendia a interpretar els mites històrics i la iconografia en termes de "simbolisme solar". Aquest va ser... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST