Voltaire se refiere directamente a unacita hecha por Tácito sobre los Catalauni, en el año 100 d.C., señalando sin vacilar a la actual nación catalana (Cayo Cornelio Tácito 56-118 a.C.). ¿Qué dirá el Sr. Baydal? ¿Que Jean Marie Arouet no tenía visión de la historia, negando lo que él y Tácito dijeron (actuando como un verdadero "Dúo Dinámico") de que Catalauni significa catalán? 1.- C'est des Catalans que Tacite a dit [en exagérant]: « Ferox gens nullam esse vitam sine... [+]

Voltaire refers the catalauni citation made by Tacitus from 100 AD directly, without hesitation to the actual Catalan Nation (Caius Cornelius Tacitus 56-118 aC.). What will Mr. Baydal say? That Jean Marie Arouet had no vision of history, negating what him and Tacitus (as the "Duo Dinámico") said about Catalauni-Catalan? Following the expectation raised by the article about the people of the 'catuvellauni' of the blog 'La Història usurpada', La vaca cega ads to his own entry from 2013... [+]

Al febrer de 2019 ha començat el judici als representants de la veu catalana que va defensar, l'1 d'octubre de 2017, el poder votar el seu lliure dret a decidir. El van defensar votant, i Espanya hi va enviar un fort cos policial per tal d'impedir-ho. Ara, després d'uns mesos de censura i persecució mediàtica i judicial, comença el judici amb els representants civils i polítics entre reixes i el cos policial condecorat, sota la tutela de Sa Majestat el Rei Borbó. Aquest text denuncia la... [+]

Un Armer és la persona dedicada a la fabricació, reparació, venda o neteja d'armes. Un armer fa reparacions a nivell de fàbrica, actualitzacions (com l'aplicació d'acabats metàl·lics, etc..), i també fa modificacions i alteracions per a usos especials. Els armers són també responsables d'afegir diferents accessoris a les armes, p.e.: baixos relleus, els gravats i altres elements decoratius d'una pistola, fusell o escopeta. L'entorn en què tot això es duu a terme sovint varia,... [+]

L'ESTUPIDESA DEL SEGLE: El nom Canandaigua deriva del nom Seneca del seu històric poble, aquí esmentat diversos Kanandarque, Ganandogan, Ga-nun-da-gwa o Konondaigua, que es va establir molt abans que cap europeu americà arribés a la... [+]

El concepte de "humors" (és a dir, sistemes químics que regulen la conducta humana) es va fer més prominent de l'escriptura de teòric mèdica Alcmaeó de Croton (C. 540-500BC). La seva llista d'humors era més llarg que només quatre líquids i va incloure elements fonamentals descrits per Empèdocles , com ara aigua, aire, terra, etc. Alguns autors suggereixen que el concepte de "humors" pot tenir origen en la medicina egípcia antiga o Mesopotàmia , tot i que no es va sistematitzar... [+]

Article publicat a "La Rierada nº 102, 9-10-1999, per en Joan Pons Ribot, a partir d'un treball original de feia al menys 30 anys (recolzat pel treball de tota una vida del seu pare Josep Maria Pons i Guri) ... Darrerament, amb motiu del tricentenari del 1714, han sorgit diferents webs que en fan un estudi dient que això era "vox populi".. doncs bé: "Quod dei deo, quod Caesaris Caesari", la realitat és que als anys 60, quan ho havia fet públic en Joan Pons (en aquells temps amb el... [+]

La primera vegada que els moros varen envair la nostra terra portaven tanta empenta que prou s'haurien fet amos de tot Europa si pertot arreu no haguessin vingut els guerrers més valents per deturar-los. A l'indret dels Pirineus els van parar una barrera. Va haver-hi una topada tan forta que es pot dir que gairebé no va quedar ningú, però almenys varen tallar la gran fúria dels moros, que no van poder avançar ni una passa més enllà de la gran... [+]

El Palau del Virrei (en català, Palau del Virrei o del Lloctinent), Palau Reial, i també conegut com Hala dels Draps, estava situat al Pla de Palau, al districte de Ciutat Vella de Barcelona. Tenia el seu origen en un magatzem portuari de llana d'època medieval, fins que el 1652 va ser reconvertit en palau i residència oficial dels virreis de Catalunya. El 1844, va passar a ser Palau Reial i residència de la Família Reial Espanyola a la ciutat comtal. Va ser destruït per un incendi el... [+]

Loise De Rosa (Pozzuoli, 14 o 16 octubre de 1385 –Nàpols, després de 1475), fou un cronista de tarannà popular i semiculte del quatrocento napolità. Es va dedicar a escriure al final de la seva vida (entre 82 i 90 anys), després d'haver passat tota una vida com a cap del servei (« majordom » [1] ) a la cort del Regne de Nàpols, primer al servei. dels sobirans Ladislau d'Anjou Durazzo i Joana II , i després d'Alfons el Magnànim, de Ferran d'Aragó i d'Ippolita Maria Sforza. [2] És... [+]