Voltaire se refiere directamente a unacita hecha por Tácito sobre los Catalauni, en el año 100 d.C., señalando sin vacilar a la actual nación catalana (Cayo Cornelio Tácito 56-118 a.C.). ¿Qué dirá el Sr. Baydal? ¿Que Jean Marie Arouet no tenía visión de la historia, negando lo que él y Tácito dijeron (actuando como un verdadero "Dúo Dinámico") de que Catalauni significa catalán? 1.- C'est des Catalans que Tacite a dit [en exagérant]: « Ferox gens nullam esse vitam sine... [+]

De fet en Juan Vigil em va explicar el 1983 a Madrid, que els borbons havien hagut d'agafar una bandera espanyola derivada de la senyera perquè la seva blava amb flors de lis havia estat 200 anys "enemiga d'Hispania", el que no em va explicar és que això havia sortit de José Antonio Primo de Ribera, que va dir que la Senyera havia de ser la bandera d'Espanya perquè és la més antiga i la de més gloriosa tradició militar i poètica de la península. El vaixell El Fènix de 80 canons... [+]

El terme barca llevantina resumeix el conjunt de barques de vela de diverses regions, totes amb característiques pròpies, que comparteixen uns trets generals. Les barques (catalanes, valencianes, balears,...) gaudiren d’un gran prestigi entre els estrangers per les seves qualitats marineres, la seva bellesa i la seva velocitat. En aigües americanes i altres parts les barques foren famoses i deixaren empremta. El nom de barca s’associava tradicionalment a una mena d’embarcacions del... [+]

(«La langue romane du midi de la France et ses différents noms» dans Annales du Midi, n° 1, 1889, pp.... [+]

El Vidre català s'ha fabricat a tota la costa de llevant de la península des de fa segles. No falten notícies i documents que proven l'existència de vidrieries prou importants a Catalunya des del segle XIII[1] (prescindint de les que es tenen sobre l'època romana i la dominació àrab) i consta que es fabricaven en els segles XIV i XV vidrieres artístiques per a les esglésies a part de vasos ordinaris i copes fines. Segons Waters, des del segle X només Egipte i Catalunya coneixien la... [+]

En el seu quart viatge, l'Almirall va observar l'eclipsi del 29 de febrer de 1504, mentre estava a la badia de Santa Anna, Jamaica Colom va escriure a les Profecies que va determinar a partir de l'eclipsi que la seva longitud era de 7 hores i 15 minuts a l'oest de Cadis. La longitud real de Colom era de quatre hores i 44 minuts a l'oest de Cadis, per la qual cosa es produeix un enorme error que els historiadors acadèmics no saben explicar, però es molt fàcil: havia de mentir per deixar... [+]

El mètode hipotètic-deductiu és el fonament del mètode científic. A partir de les idees de Francis Bacon es va considerar que la ciència partia de l'observació de fets i que d'aquesta observació repetida de fenòmens comparables, s'extreien per inducció les lleis generals que governen aquests fenòmens. Posteriorment Karl Popper (1902 - 1994) rebutjà la possibilitat d'elaborar lleis generals a partir de la inducció i va sostenir que en realitat aquestes lleis generals són hipòtesis... [+]

Un símbol solar és un símbol que representa el Sol . Els símbols solars comuns inclouen cercles amb raigs (alguns sense), creus o espirals. En la iconografia religiosa, les personificacions del Sol o els atributs solars s'indiquen mitjançant un halo o una corona radiada . Quan l'estudi sistemàtic de la mitologia comparada es va fer popular durant el segle XIX, l'opinió acadèmica tendia a interpretar els mites històrics i la iconografia en termes de "simbolisme solar". Aquest va ser... [+]

El gòtic català és un estil artístic, amb característiques particulars en el camp de l'arquitectura. Es va desnvolupar a Catalunya entre els segles XIII i XV, la qual cosa la situa al final del gòtic europeu i a l'inici del Renaixement. El terme gòtic català es limita a Barcelona i la seva àrea d'influència (Girona, Catalunya Nord, Illes Balears, Sicília, Nàpols, Sardenya etc.), que té característiques pròpies. Malgrat el seu nom, el gòtic català es diferencia dels estils... [+]

En filologia, un stemma codicum (o simplement stemma, plural stemmata) és una taula genealògica dels manuscrits originals del mateix treball.[1] El terme stemma codicum, ve del grec antic στέμμα, stemma, petita cinta, corona, (ja que, a Roma, el quadre genealògic que conteia imatges dels avantpassats, s'adornava amb corones), i del llatí codicum, genitiu plural de còdex,... [+]