De fet en Juan Vigil em va explicar el 1983 a Madrid, que els borbons havien hagut d'agafar una bandera espanyola derivada de la senyera perquè la seva blava amb flors de lis havia estat 200 anys "enemiga d'Hispania", el que no em va explicar és que això havia sortit de José Antonio Primo de Ribera, que va dir que la Senyera havia de ser la bandera d'Espanya perquè és la més antiga i la de més gloriosa tradició militar i poètica de la península. El vaixell El Fènix de 80 canons... [+]

BIBLIOTECA DEL CLUB NÀUTIC ARENYS DE MAR

info@cnarenys.com -Reserva lliure pels no socis

El 3er dissabte de cada mes a les 19:00

29 de juny de 2024 - DE LA CALAVERA DE COLOM ALS FALUCHOS D'ARENYS –... [+]

L'advocat alemany Reiner Fuellmich és la cara visible de les demandes presentades en tres continents pel "frau escandalós que envolta el coronavirus". Denuncia que les mesures contra el coronavirus van provocar una ruïna econòmica i que la inoculació massiva de la població mundial amb vacunes experimentals és un crim contra la humanitat. Apunta a l'ús inadequat de les proves PCR com a pilar del castell de naips a... [+]

Una Celestina suposadament escrita per En Mateo Aleman ens ha arribat només a través de la traducció anglesa i ens situa l'obra clarament a la ciutat de València, amb referents exclusivament... [+]

La canya de sucre va arribar al Mediterrani a través dels àrabs. Aquest cultiu i la tècnica d’extracció del sucre havien arribat a les valls del Tigris i l’Èufrates des de l’Índia. Des d’aquelles valls, es van estendre cap al Pròxim Orient, Egipte i a la Sicília musulmana cap al segle X, on la producció va ser industrialitzada en època de Frederic II Hohenstaufen (1194-1250), de la mà d’experts musulmans. De Sicília hauria passat a Madeira el 1443, per obra d’Enric el... [+]

Les coques de Santa Teresa, també anomenades rostes, torradetes, llesquetes en ou, llesques de papa, o coquetes de Santa Teresa, són una de les menges de la cuina d'aprofitament. És millor menjar-les acabades de fer però també són bones fredes.[1] És un dolç tradicional d'origen antic (probablement de la Roma antiga) i popular que es pot menjar com a berenar o postres, que segurament va néixer amb la idea d'aprofitar el pa dur. En alguns indrets es mengen només per Pasqua (Madrid,... [+]

Maria Gertrudis "Tules" Barceló (c. 1800, Tolosa - 17 de gener de 1852, Santa Fe), coneguda com "La Tules", va ser propietària d'un saló i mestre del joc al Territori de Nou Mèxic en el moment de la guerra dels Estats Units-Mèxic . Barceló va aconseguir una petita fortuna aprofitant el flux de comerciants nord-americans i mexicans que participaven en la ruta del Santa Fe de al s.XIX . Es va fer famosa als Estats Units com la "Reina del pecat" mexicana a través d'una sèrie d'articles de... [+]

L'Armada Reial del senyor Rei d'Aragó (o estol reial)[1] fou la força naval alçada i noliejada pel rei d'Aragó, i conjuntament amb l'Armada de la Diputació General de Catalunya, l'Armada de la Diputació General de València, l'Armada de Barcelona, l'Armada de València i l'Armada de Mallorca formaven les forces militars navals de la Corona d'Aragó, una de les més poderoses i efectives, sinó la que més, en el mediterrani de l'edat... [+]

La creu celta combina una creu amb un anell que rodeja la intersecció. És un símbol molt estès en el cristianisme cèltic, tot i que podria tenir orígens precristians. S'ha utilitzat per a representar les quatre direccions, els quatre elements, la terra, els quatre vents, etc. És el lloc on es creuen els camins (dels vius i els morts, per exemple). Se l'utilitza també com a representació del nombre cinc agafant el punt del... [+]

As some of you might have noticed, I was recently made aware through Twitter of some articles and notes on Celestina and its possible links to Catalonia: The first tweet makes reference to a 2010 post by Manel Capdevila, entitled “The lost Catalonian original of Celestina” (“L’original català perdut de la Celestina”), announcing a 2008 conference on the same topic by Jordi Bilbeny, and giving an overview of the main arguments of the speaker, to be amplified at his paper. The... [+]