De fet en Juan Vigil em va explicar el 1983 a Madrid, que els borbons havien hagut d'agafar una bandera espanyola derivada de la senyera perquè la seva blava amb flors de lis havia estat 200 anys "enemiga d'Hispania", el que no em va explicar és que això havia sortit de José Antonio Primo de Ribera, que va dir que la Senyera havia de ser la bandera d'Espanya perquè és la més antiga i la de més gloriosa tradició militar i poètica de la península. El vaixell El Fènix de 80 canons... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

El submarí català Ictineu3, que actua sota bandera francesa però que ha estat concebut i construït a Sant Feliu de Llobregat, ha fet aquest mes de novembre passat la seva primera campanya de biologia marina en aigües de la Costa Blava francesa. En el transcurs d'una sèrie de dotze immersions, i per atzar, els promotors del submarí han trobat un jaciment arqueològic d'uns 2.000 anys d'antiguitat que està totalment... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

La creu celta combina una creu amb un anell que rodeja la intersecció. És un símbol molt estès en el cristianisme cèltic, tot i que podria tenir orígens precristians. S'ha utilitzat per a representar les quatre direccions, els quatre elements, la terra, els quatre vents, etc. És el lloc on es creuen els camins (dels vius i els morts, per exemple). Se l'utilitza també com a representació del nombre cinc agafant el punt del... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

L'origen del terme català “faluga” seria l'àrab “faluwah” (barqueta de càrrega). Una altra versió el faria derivar de “falwa” (egua jove, barqueta). Del català va passar al castellà “faluca” i a altres lléngües (filucca, felucca, fellouque, ...). La documentació més antiga en anglès és de... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

“…o a manera d´una balesta de tro qui despara ab tota la sua viguor…” i Antoni Canals (1352-1419), en “Scala de contemplacio” parlarà d´una “nau que corre al port ab totes les veles plenes o a manera d una ballesta de... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

966. Ambaixada de Borrell II a Al-Hàkam II. Obsequi de 100 espases dels "francs" -catalans-, molt famoses i temudes. 1090. En el testament del comte Ermengaudo de Gerp atorgat el 1090, donava al seu fill, entre altres coses, “una espasa rescatada en 2000 mancusos de molt bon or de València” 1233. Jaume I esmenta l'espasa anomenada Tisó (forjada a Montsó) en el setge de Borriana 1274. Espasa del cavaller en Soler de Vilardell (Espasa de Vilardell). Una espasa considerada màgica, "de... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

Bé, repassem aquells que han trencat Espanya aviam si hi ha algun català... es detallen 9 personatges (amb els fets més destacats) contra els 5 inicialment proposats en el manifest original: 1er.-Felip II, nascut a Valladolid, que el 1571 va deixar que Uluj Ali, el cristià renegat que fou escarceller de "Cervantes" a Alger, teòricament derrotat a Lepant i mort als 87 anys, recuperés per sempre (al seu retorn de Lepant), la Goleta i el Fort de l'Estany a Tunísia, conquerits pel seu... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

Contràriament al que se'ns ha ensenyat, dins l'imperi romà la gent no parlava llatí, sinó una llengua germana d'aquest o "proto-romanç" (per a Ives Cortez => italià-antic). El llatí, i aquest "proto-romanç" serien dues llengües germanes dintre del mateix tronc de les llengües indoeuropees. Donar-li el mateix origen a la llengua de Romania és un error, té articles/sufix con el... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

FERDINANDO I (Ferrante) d'Aragona, re di Napoli. - F., così chiamato dal nonno paterno Fernando I d'Aragona, era l'unico figlio maschio, illegittimo, di Alfonso V d'Aragona. Essendo F. nato a Valencia, si era supposto che la madre, Gueraldona Carlino, fosse spagnola, ma il suo nome riconduce piuttosto ad un'origine napoletana, ipotesi confermata anche dalla data di nascita di Ferdinando. Quella più convincente dal punto di vista cronologico - il 2 giugno 1424 - suggerisce infatti che fosse... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST