De fet en Juan Vigil em va explicar el 1983 a Madrid, que els borbons havien hagut d'agafar una bandera espanyola derivada de la senyera perquè la seva blava amb flors de lis havia estat 200 anys "enemiga d'Hispania", el que no em va explicar és que això havia sortit de José Antonio Primo de Ribera, que va dir que la Senyera havia de ser la bandera d'Espanya perquè és la més antiga i la de més gloriosa tradició militar i poètica de la península. El vaixell El Fènix de 80 canons... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

Només cal fer un repàs a la Ha per saber que les columnes amb el símbol Plus Ultra no han representat mai a Castella, ni a Lleó, ni a Aragó que no tenia mar, atès que el Non Plus Ultra només tenia sentit per als estats Marítims que estem al Mediterrani a l'Est de les columnes... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

El compàs de marcacions o compás de demores, és un instrument nàutic utilitzat per determinar demores d'objectes observats. (Demora: angle format pel nord i la visual a un objecte determinat en el mar ). S'utilitza en la navegació per determinar l'angle entre la direcció d'un objecte i el nord o un altre punt de referència. Proporciona el rumb absolut, que és l'angle en sentit horari entre el nord magnètic o nord veritable i l'objecte. Per exemple, un objecte cap a l'est tindria una... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

El “barcusium” (en llatí), "barkuzij" (en croat ) o “barcozi” (en italià) fou una embarcació inventada i usada a Ragusa. En el segle XV era molt semblant a una caravel·la llatina o a una sagètia catalana. Es tractava d’un vaixell de vela que arborava dos pals i tenia tres timons: dos de caixa i un de roda. El timó de roda o de codast sovint anomenat a la navarresa o baionesa a les nostres terres, es designava com a “timó de Flandes” a l’Adriàtic (Segons el contracte de... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

Speculum al foder és un llibre medieval en català, d'autor anònim, que es pot traduir al català actual per Mirall (equivalent a Manual) del fotre[1] i pretén ser un tractat sobre les bones maneres sexuals. Dintre del gènere didàctic dels tractats, és un text divulgatiu sobre la seducció, les pràctiques sexuals i la higiene. Es tracta del primer manual eròtic europeu.[1] Se'n conserven dues còpies manuscrites, una d'aquestes parcial, del segle xv, a la Biblioteca Nacional de... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

Increpació: "que Colon era catalán?" si hombre y Jesucristo también era catalán! Resposta: Jesucristo no pero los que lo mataron sí, porque Poncio Pilatos se llevó a Palestina sus soldados de la Tarraconense, de donde era gobernador antes de ser enviado a Jerusalén a apaciguar a los... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

Loise De Rosa (Pozzuoli, 14 o 16 octubre de 1385 –Nàpols, després de 1475), fou un cronista de tarannà popular i semiculte del quatrocento napolità. Es va dedicar a escriure al final de la seva vida (entre 82 i 90 anys), després d'haver passat tota una vida com a cap del servei (« majordom » [1] ) a la cort del Regne de Nàpols, primer al servei. dels sobirans Ladislau d'Anjou Durazzo i Joana II , i després d'Alfons el Magnànim, de Ferran d'Aragó i d'Ippolita Maria Sforza. [2] És... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

A cavall de l’any 1000, coincidint amb l’etapa més crítica del poder central o reial a l’Europa de l’època, es va produir una explosió d’independències de petits dominis, sobretot a la Mediterrània occidental. Durant el segle X, Barcelona, Montpeller o Niça van escapar del domini de la monarquia francesa; i Gènova, Lucca o Pisa es van escapolir de les urpes de l’emperador alemany. Aquests petits dominis independents, articulats com a comtats o com a senyories (en definitiva,... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

Catalunya va ser un regne, tot i que, el terme que es va emprar per denominar la Corona Reial va ser el de "Corona d'Aragó i de Catalunya" i a mesura que es van anar incorporant nous regnes, es passà a "Corona d'Aragó" per simplificar i no haver de dir tota la llista: Regne d'Aragó e de Catalunya, e de Mallorques, e de València, e de Sardenya, e de Sicília, e de Nápols...... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

Les primeres referències europees sobre els naips són: la més antiga del 1370 a Catalunya, i posteriorment hi han altres referències a Florència, França , Ducat de Siena, Viterbo, el sud d'Alemanya , Suïssa i Brabant. La majoria d'aquestes cites es refereixen a "una recent introducció". No s'han conservat naips d'aquesta fase primerenca, però les fonts indiquen que les cartes estaven sent pintaven 'en or i diversos colors "o" pintats i daurats ", que indicaria un jocs de naips fets a... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST