De fet en Juan Vigil em va explicar el 1983 a Madrid, que els borbons havien hagut d'agafar una bandera espanyola derivada de la senyera perquè la seva blava amb flors de lis havia estat 200 anys "enemiga d'Hispania", el que no em va explicar és que això havia sortit de José Antonio Primo de Ribera, que va dir que la Senyera havia de ser la bandera d'Espanya perquè és la més antiga i la de més gloriosa tradició militar i poètica de la península. El vaixell El Fènix de 80 canons... [+]

Voltaire se refiere directamente a unacita hecha por Tácito sobre los Catalauni, en el año 100 d.C., señalando sin vacilar a la actual nación catalana (Cayo Cornelio Tácito 56-118 a.C.). ¿Qué dirá el Sr. Baydal? ¿Que Jean Marie Arouet no tenía visión de la historia, negando lo que él y Tácito dijeron (actuando como un verdadero "Dúo Dinámico") de que Catalauni significa catalán? 1.- C'est des Catalans que Tacite a dit [en exagérant]: « Ferox gens nullam esse vitam sine... [+]

La marina de guerra catalana - amb vaixells catalans, almiralls catalans i tripulacions catalanes (sense comptar la xurma)- a les ordres directes o indirectes dels comtes de Barcelona representava una realitat reconeguda per tota la mediterrània des dels seus origens fins a Ferran el Catòlic. En èpoques posteriors vaixells construits i tripulats en les costes catalanes, sota l’autoritat de reis no catalans, protagonitzaren alguns fets importants. De manera anàloga les marines de guerra... [+]

Guiana ( / g ɥ i . J ɛ n / ), en occità : Guyana / g i ˈ j a . n ɔ / ) és una antiga província situada al sud-oest de França. Els seus límits han fluctuat al llarg de la història en una part dels territoris de les regions franceses de Nouvelle-Aquitània i Occitània . Portant el títol de ducat, la capital de Guiana era Bordeus . El seu nom va aparèixer al segle XIII per substituir el terme "Aquitània". Sota l' Antic Règim , Guiana era una de les províncies més grans de... [+]

Conferència sobre l'Alquimia catalana que va ajudar amb l'ampolleta feta amb dues "fioles" de vidre català " a saber a on estaven" a en Colom i en Francesc Albó (pilot de Magallaes) batejat "griego de Rodas" quan era "català de Rodas=Rosas". Amb les navegacions atlàntiques de l'època dels descobriments van caldre a part de la brúixola, les taules, l'astrolabi i la vara de Jacob o el quadrant, però cal dir que durant aquestes navegacions -i les d'abans -la distancia navegada es calculava... [+]

L'Onomasticon Cataloniae, de Joan Coromines, és un llibre que recull i explica l'origen dels noms de persona i de llocs (termes, accidents geogràfics, cursos d'aigua, ...), els quals es troben dins del domini lingüístic... [+]

El telescopi el va inventar un català. Heus aquí la sorprenent hipòtesi explicada a l'Enciclopedia Espasa el 1928, per Geroni Sirturi deixeble de Galileu. La història porta a la important investigació de Simón de Guilleuma el 1958 amb comentaris finals de José María López Piñero. el 1978, al seu llibre: Ciencia y técnica en la sociedad española de los siglos XVI y... [+]

Les investigacions de Pelling publicades a la revista britànica History Today, van atribuir l'autoria del telescopi a un gerundi anomenat Joan Roget el 1590, dient (segons aquesta investigació) que la seva invenció hauria estat copiada per Zacharias Janssen, que va intentar patentar-lo el 17 d'octubre de 1608 (dues setmanes després que fos patentat per Hans Lippershey). Poc abans, el 14 d'octubre de 1608, Jacob Metius també havia intentat patentar un telescopi. Aquests fets van despertar... [+]

El gòtic català és un estil artístic, amb característiques particulars en el camp de l'arquitectura. Es va desnvolupar a Catalunya entre els segles XIII i XV, la qual cosa la situa al final del gòtic europeu i a l'inici del Renaixement. El terme gòtic català es limita a Barcelona i la seva àrea d'influència (Girona, Catalunya Nord, Illes Balears, Sicília, Nàpols, Sardenya etc.), que té característiques pròpies. Malgrat el seu nom, el gòtic català es diferencia dels estils... [+]

El Convent de Santa Caterina fou un convent dels dominics establert a Barcelona entre els segles XIII i XIX aproximadament en el que avui és el Mercat de Santa Caterina, al districte de Ciutat Vella, tot i que depassant-ne els límits. El temple acompanyat del convent fou un centre de formació dominicana i de devoció catòlica de primer ordre a la ciutat, essent comparable en les dimensions de la seva arquitectura a la mateixa catedral de Barcelona o a la de Santa Maria del Mar,... [+]