https://www.histo.cat/sabies/garc-a-jim-nez-de-cisneros-i-la-reforma-de-montserrat-censura *_He fet aquest article sobre "la reforma de Montserrat", per poder demostrar fins a quin punt el deep-learning de les IA està polaritzat en contra del fet català. A la meva pregunta, el ChatGPT ha dit el mateix però ha sortit d'estudi quan l'he replicat, en canvi el DeepSeek quan li he cridat l'atenció ha canviat la 1ª versió amb un punt de vista de la meseta.. per una 2ª i 3ª versió amb un... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

Només cal fer un repàs a la Ha per saber que les columnes amb el símbol Plus Ultra no han representat mai a Castella, ni a Lleó, ni a Aragó que no tenia mar, atès que el Non Plus Ultra només tenia sentit per als estats Marítims que estem al Mediterrani a l'Est de les columnes... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

Intentarem detallar les diverses classes de naus que a l'Edat Mitjana solcaven el mar tripulades per catalans, consignant aquelles més característiques, el coneixement de les quals ens ha arribat fins als nostres temps. Amb el transcurs del temps, havien d'augmentar les capacitats dels vaixells, ja que es parla d'una nau que el Rei Alfons va emprar, en el setge de Gaeta, amb set-cents ballesters, sense comptar la tripulació que s'ha d'estimar en un centenar; es cita una altra nau de 400... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

El concepte de Terra esfèrica data de l' filosofia grega antiga d'al voltant del segle VI a. C. , però va romandre com a matèria d'especulació filosòfica fins al segle III a. C., quan la astronomia hel·lenística va establir la esfericitat de la Terra com una dada físic. El paradigma hel·lènic va ser gradualment adoptat en el vell món durant l'Antiguitat i l'Edat Mitjana. Una demostració pràctica de l'esfericitat de la Terra va ser duta a terme per Fernando de Magallanes i Juan... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

Ulric Schmidl o Schmidel o Schmidt , (* 1510 a Estraubingen (Straubing) - ! 1579/1580/1581 a Ratisbona, Regensburg) fou un soldat Lansquenet, viatger i cronista alemany, que es va embarcar (procedent d'Holanda) a l'expedició de Mendoça al riu de la plata i la descriu amb tot detall a un llibre que edità a Alemanya en tornar al cap de 20 anys.[1][2] Va partir cap al riu de la Plata integrant l'expedició de l'avançat Pere de Mendoza. Amb ell viu els horrors de la primera fundació de... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

El Manuscrit de Voynich decodificat: el llibre més misteriós del món desxifrat al cap de 600 anys ha afirmat un investigador britànic, El codi del manuscrit de Voynich, el misteriós volum de dibuixos fantàstics i missatges secrets, finalment s’ha pogut decodificar, uns 600 anys després de que fós escrit.... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

Conferència (que vaig fer amb la cadira de Na Muriel) sobre l'Alquimia catalana que va ajudar amb l'ampolleta feta amb dues "fioles" de vidre català " a saber a on estaven" a en Colom i en Francesc Albó (pilot de Magallaes) batejat "griego de Rodas" quan era "català de Rodas=Rosas". Amb les navegacions atlàntiques de l'època dels descobriments van caldre a part de la brúixola, les taules, l'astrolabi i la vara de Jacob o el quadrant, però cal dir que durant aquestes navegacions -i les... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

En filologia, un stemma codicum (o simplement stemma, plural stemmata) és una taula genealògica dels manuscrits originals del mateix treball.[1] El terme stemma codicum, ve del grec antic στέμμα, stemma, petita cinta, corona, (ja que, a Roma, el quadre genealògic que conteia imatges dels avantpassats, s'adornava amb corones), i del llatí codicum, genitiu plural de còdex,... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

Diuen alguns estudiosos d'Universitats Espanyoles, que Cervantes va escriure el Quixot en català, perquè el va imprimir a Barcelona i després a València i a Portugal i a Anvers. I el propi Cervantes diu a la segona part del Quixot: ".y a mi se me trasluce que no ha de haber nación ni lengua donde no se traduzga." Diuen els mateixos estudiosos que en aquells moments, gairebé tot el que s'escrivia a les terres de parla catalana s'escrivia en català i s'hi intentava... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

966. Ambaixada de Borrell II a Al-Hàkam II. Obsequi de 100 espases dels "francs" -catalans-, molt famoses i temudes. 1090. En el testament del comte Ermengaudo de Gerp atorgat el 1090, donava al seu fill, entre altres coses, “una espasa rescatada en 2000 mancusos de molt bon or de València” 1233. Jaume I esmenta l'espasa anomenada Tisó (forjada a Montsó) en el setge de Borriana 1274. Espasa del cavaller en Soler de Vilardell (Espasa de Vilardell). Una espasa considerada màgica, "de... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST