De fet en Juan Vigil em va explicar el 1983 a Madrid, que els borbons havien hagut d'agafar una bandera espanyola derivada de la senyera perquè la seva blava amb flors de lis havia estat 200 anys "enemiga d'Hispania", el que no em va explicar és que això havia sortit de José Antonio Primo de Ribera, que va dir que la Senyera havia de ser la bandera d'Espanya perquè és la més antiga i la de més gloriosa tradició militar i poètica de la península. El vaixell El Fènix de 80 canons... [+]

Voltaire refers the catalauni citation made by Tacitus from 100 AD directly, without hesitation to the actual Catalan Nation (Caius Cornelius Tacitus 56-118 aC.). What will Mr. Baydal say? That Jean Marie Arouet had no vision of history, negating what him and Tacitus (as the "Duo Dinámico") said about Catalauni-Catalan? Following the expectation raised by the article about the people of the 'catuvellauni' of the blog 'La Història usurpada', La vaca cega ads to his own entry from 2013... [+]

D’uns anys ençà s’han publicat tot un seguit d’estudis del professor Francisco Calero que atribueixen a En Joan Lluís Vives l’autoria del Lazarillo de Tormes. En unes impressions recollides al número 29 de la revista Espéculo, afirmava que “és importantíssim saber quin és l’autor d’una obra, perquè el coneixement de la vida i del pensament de l’autor ajuda a penetrar el significat de la seva producció�. Però encara hi afegia: “En el cas del Lazarillo, saber... [+]

La primera citació històrica de "Cartago Vetus" (Cartago la Vella) prové de la Geographia del cosmògraf grec Claudi Ptolomeu, del 150 dC, originalment escrita en grec, on la vila s'anomena "Palai Carchedon" (II,6,64). Els cronistes romans, a les seves obres en llatí, van traduir correctament "Palai Carchedo" per "Carthago Vetus". Ptolomeu situa "Carthago vetus" a 15º 20′ de longitud i 41º 20′ de latitud, en terres dels Ilercaons, situats a la zona de... [+]

Contràriament al que se'ns ha ensenyat, dins l'imperi romà la gent no parlava llatí, sinó una llengua germana d'aquest o "proto-romanç" (per a Ives Cortez => italià-antic). El llatí, i aquest "proto-romanç" serien dues llengües germanes dintre del mateix tronc de les llengües indoeuropees. Donar-li el mateix origen a la llengua de Romania és un error, té articles/sufix con el... [+]

El Vidre català s'ha fabricat a tota la costa de llevant de la península des de fa segles. No falten notícies i documents que proven l'existència de vidrieries prou importants a Catalunya des del segle XIII[1] (prescindint de les que es tenen sobre l'època romana i la dominació àrab) i consta que es fabricaven en els segles XIV i XV vidrieres artístiques per a les esglésies a part de vasos ordinaris i copes fines. Segons Waters, des del segle X només Egipte i Catalunya coneixien la... [+]

Una creu potent o creu potençada (☩, unicode U + 2629) és una creu del tipus "creu grega" és a dir amb tots els braços iguals que acaben amb una creu en forma de tau. Està formada per dos feixos rectangulars idèntics que s’entrecreuen en angle recte amb serifs iguals a tots dos extrems. Es tracta d’una creu heràldica, una de les figures heràldiques... [+]

La Concòrdia d'Alcanyís fou el pacte a què arribaren el 15 de febrer de 1412 el parlament català, reunit a Tortosa, i el parlament aragonès, reunit a Alcanyís, per tal de reunir un grup de personalitats a la vila aragonesa de Casp que elegissin un successor del rei Martí l'Humà (mort sense descendència el 1410).[1] L'interregne s'havia allargat excessivament i les guerres entre nobles assolaven els regnes d'Aragó i de... [+]

Tinctoris ‹-óo-›, Iohannes. - Musicista (n. Nivelles 1435 circa - m. 1511 circa), compositore, insegnante e soprattutto teorico. A Napoli, dove (1476 circa) era cappellano e cantore di corte, fondò e tenne per diverso tempo una celebre scuola musicale (fu tra l'altro precettore di Beatrice d'Aragona, divenuta poi regina di Ungheria); a Roma (1492-1500) fu addetto alla cappella pontificia; tornò poi probabilmente a... [+]

EL DETALL DE QUE ELS NOMS MEDITERRANIS DELS VENTS, AL TRAÇAR ELS VECTORS ORIGEN QUE ELS HAN GENERAT, "TANT SOLS TINGUIN SENTIT CONVERGINT SOBRE MALTA" , I.."LA IGUALTAT DE LES PARAULES EMPRADES EN CATALÀ I MALTÈS" -AGERMANANT EL SU ORIGEN- ENS PERMET INFERIR QUE: "AQUESTS NOMS DE VENTS ES VAN GENERAR A L'ILLA DE MALTA "EMPRANT LA LLENGUA CATALANA -O UNA DE MOLT SEMBLANT- " Es fan servir termes catalans per als noms dels vents oceànics perquè els primers navegants oceànics eren... [+]