Voltaire se refiere directamente a unacita hecha por Tácito sobre los Catalauni, en el año 100 d.C., señalando sin vacilar a la actual nación catalana (Cayo Cornelio Tácito 56-118 a.C.). ¿Qué dirá el Sr. Baydal? ¿Que Jean Marie Arouet no tenía visión de la historia, negando lo que él y Tácito dijeron (actuando como un verdadero "Dúo Dinámico") de que Catalauni significa catalán? 1.- C'est des Catalans que Tacite a dit [en exagérant]: « Ferox gens nullam esse vitam sine... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

De fet en Juan Vigil em va explicar el 1983 a Madrid, que els borbons havien hagut d'agafar una bandera espanyola derivada de la senyera perquè la seva blava amb flors de lis havia estat 200 anys "enemiga d'Hispania", el que no em va explicar és que això havia sortit de José Antonio Primo de Ribera, que va dir que la Senyera havia de ser la bandera d'Espanya perquè és la més antiga i la de més gloriosa tradició militar i poètica de la península. El vaixell El Fènix de 80 canons... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

És un paisatge real el paisatge de la Gioconda? Com que només l'han pogut identificar amb el paisatge del Monte Cristallo a les Dolomite (fora de context), la majoria dels entesos creuen que és imaginari. Però, per què hauria d’inventar un paisatge el pintor que més va fer perquè la pintura semblés real? Seguint les propostes d’en José Luis Espejo, que situa el fons de la Gioconda a Montserrat, ara l’Albert Fortuny, sense abandonar Montserrat, ens proposa un nou punt de vista per... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

En heràldica, la brisura (del francès brisure, de briser, 'trencar') és qualsevol modificació que s'introdueix a les armories d'una família per tal de distingir-ne les diferents branques o bé els bastards. L'ús de les brisures, per la seva complexitat, va acabar quedant relegat gairebé a les cases reials. L'escut d'armes es pot brisar de diverses... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

S'anomena catalana una coneguda obertura hipermoderna en el joc dels escacs, que pot ser considerada per les blanques com una barreja del gambit de dama i l'obertura de... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

La paraula Celta va passar primer als Etruscs, que no distingien entre els sons "c" i "g". Es coneix la transició, a través dels registres Etruscs, del mot grec amorge convertit al llatí amurca, o del mot grec κυβε�νἂν (kubernân) al llatí gubernare. Explicant doncs, com "bragae" va esdevenir "bracae" i després... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

El mapa de Piri Reis és un mapamundi compilat el 1513 per l'almirall i cartògraf otomà Piri Reis. Aproximadament un terç del mapa sobreviu; mostra les costes occidentals d'Europa i el nord d'Àfrica i la costa del Brasil amb una precisió raonable. Les inscripcions al marge detallen com es va crear a partir de 20 a 34 mapes font existents, tant antics com recents. Trobat el 1929, el fragment de mapa restant va cridar l'atenció internacional, ja que el seu mapa font per al Carib és... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

La Creu de Sant Jordi com a bandera rectangular (relació 3:5). En heràldica, la Creu de Sant Jordi, és una creu vermella sobre fons blanc, que a partir de la baixa edat mitjana es va associar a Sant Jordi, el sant militar, sovint representat com un croat. Associat amb les croades, la creu vermella sobre blanca té els seus orígens al segle 10. S'ha utilitzat com l'ensenya de la República de Gènova des de potser tan aviat com el segle 10. El símbol va ser adoptat per la Lliga de... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

Una barca de panescalm era una barca allargada i esvelta que es propulsava amb un nombre important de remers. S’acostuma a definir com una barca ràpida, de molts rems, al servei d’un vaixell més gran i usada per a transportar persones o càrrega entre el vaixell i la costa, o entre vaixells. En diccionaris moderns pot consultar-se per “panescalm�, en la forma simplificada. En documents antics l’expressió sempre és composta: “barca de panescalm�. Pel que fa als serveis... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

En Joan Calsapeu es va fer ressò de la possible filiació catalana del salut "ciao" dient: "..Primer Manel Capdevila, i després Frank Dubé i Jordi Bilbeny, proposaven que el mot italià pot provenir del siau català. Tots tres al·legaven la llarga presència catalana a Itàlia i dubtaven del pas schiavo>ciao, propugnat fins ara per la filologia... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST