Voltaire refers the catalauni citation made by Tacitus from 100 AD directly, without hesitation to the actual Catalan Nation (Caius Cornelius Tacitus 56-118 aC.). What will Mr. Baydal say? That Jean Marie Arouet had no vision of history, negating what him and Tacitus (as the "Duo Dinámico") said about Catalauni-Catalan? Following the expectation raised by the article about the people of the 'catuvellauni' of the blog 'La Història usurpada', La vaca cega ads to his own entry from 2013... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

El mètode hipotètic-deductiu és el fonament del mètode científic. A partir de les idees de Francis Bacon es va considerar que la ciència partia de l'observació de fets i que d'aquesta observació repetida de fenòmens comparables, s'extreien per inducció les lleis generals que governen aquests fenòmens. Posteriorment Karl Popper (1902 - 1994) rebutjà la possibilitat d'elaborar lleis generals a partir de la inducció i va sostenir que en realitat aquestes lleis generals són hipòtesis... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

En l'època de la construcció naval de fusta hi havia drassanes a l'aire lliure en moltes viles costaneres. Les d’Arenys de Mar tingueren una fama especial. L’expert en pesca Antonio Sáñez Reguart ("Diccionario histórico de los artes dе la pesca nacional por el comisario real de guerra de marina don Antonio Sañez Reguart"),[44] citava expressament una certa mena de llaguts d’Arenys insinuant que serien l’origen de la denominació castellana de “faluchos” quan foren rebatejats... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

Les primeres referències europees sobre els naips són: la més antiga del 1370 a Catalunya, i posteriorment hi han altres referències a Florència, França , Ducat de Siena, Viterbo, el sud d'Alemanya , Suïssa i Brabant. La majoria d'aquestes cites es refereixen a "una recent introducció". No s'han conservat naips d'aquesta fase primerenca, però les fonts indiquen que les cartes estaven sent pintaven 'en or i diversos colors "o" pintats i daurats ", que indicaria un jocs de naips fets a... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

Hi va haver una galera catalana feta a Mataró a la Armada Invencible,[1] té entitat pròpia respecte les galeres de les altres nacions marítimes (referenciades a partir del s.XIII), atès que el Coromines aporta una referencia d'una galera catalana de l'any 1120 (100 anys abans que les altres).[2][3] Fou un tipus de vaixell de guerra i de comerç, propulsat completament per la força dels rems i de vegades per la del vent, gràcies a la presència d'arbres amb les seves veles (normalment... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

Les coques de Santa Teresa, també anomenades rostes, torradetes, llesquetes en ou, llesques de papa, o coquetes de Santa Teresa, són una de les menges de la cuina d'aprofitament. És millor menjar-les acabades de fer però també són bones fredes.[1] És un dolç tradicional d'origen antic (probablement de la Roma antiga) i popular que es pot menjar com a berenar o postres, que segurament va néixer amb la idea d'aprofitar el pa dur. En alguns indrets es mengen només per Pasqua (Madrid,... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

La creu celta combina una creu amb un anell que rodeja la intersecció. És un símbol molt estès en el cristianisme cèltic, tot i que podria tenir orígens precristians. S'ha utilitzat per a representar les quatre direccions, els quatre elements, la terra, els quatre vents, etc. És el lloc on es creuen els camins (dels vius i els morts, per exemple). Se l'utilitza també com a representació del nombre cinc agafant el punt del... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

Després d’estudiar els documents originals d’arxius molt diversos, els paleògrafs Jesús Alturo i Tània Alaix han situat l’aparició escrita de les primeres paraules protocatalanes al segle IV en textos de sant Pacià (Barcelona ?-390); han recalculat la datació de la majoria dels primers textos (Homilies d’Organyà incloses); han establert que el Llibre dels jutges és el primer text íntegre en català (entre 1066 i 1084), i han fet llistes dels 34 primers autors de textos (o... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

D’uns anys ençà s’han publicat tot un seguit d’estudis del professor Francisco Calero que atribueixen a En Joan Lluís Vives l’autoria del Lazarillo de Tormes. En unes impressions recollides al número 29 de la revista Espéculo, afirmava que “és importantíssim saber quin és l’autor d’una obra, perquè el coneixement de la vida i del pensament de l’autor ajuda a penetrar el significat de la seva producció”. Però encara hi afegia: “En el cas del Lazarillo, saber... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST