Només cal fer un repàs a la Ha per saber que les columnes amb el símbol Plus Ultra no han representat mai a Castella, ni a Lleó, ni a Aragó que no tenia mar, atès que el Non Plus Ultra només tenia sentit per als estats Marítims que estem al Mediterrani a l'Est de les columnes... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

De fet en Juan Vigil em va explicar el 1983 a Madrid, que els borbons havien hagut d'agafar una bandera espanyola derivada de la senyera perquè la seva blava amb flors de lis havia estat 200 anys "enemiga d'Hispania", el que no em va explicar és que això havia sortit de José Antonio Primo de Ribera, que va dir que la Senyera havia de ser la bandera d'Espanya perquè és la més antiga i la de més gloriosa tradició militar i poètica de la península. El vaixell El Fènix de 80 canons... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

Estudi de l’Àlex Sendra, amb el mètode científic, sobre l'eclipsi de sol de 1482, emprat també a l'INH per Ibànyez i Mayolas per rebatre falsedats en altres articles. L'Àlex Sendra creu que els fets de la Celestina van passar a València i ho raona en aquest article. Seguint les traces d’un eclipsi de sol que s’esmenta a La Celestina, creu que és impossible que els fets poguessin passar a Castella i, per contra, situa l’acció de l’obra al Regne de València.... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

Els llaüts d´Arenys de Mar, per anar a pescar a Andalusia (on eren anomenats “faluchos”): quilla de “21 codos y 8 pulgadas” (uns 11 metres); amb 3 parells de rems de 25 pams cadascun El terme barca catalana (o barca llevantina) resumeix el conjunt de barques de vela de diverses regions, totes amb característiques pròpies, que comparteixen uns trets generals. Les barques (catalanes, valencianes, balears,...) gaudiren d’un gran prestigi entre els estrangers per les seves qualitats... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

Segons aquesta proposta de pacte secret amb el Regne d'Anglaterra, aquest facilitaria ajuda militar enfront de Felip V de Castella, així com respectaria a Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic i les Constitucions catalanes. A canvi, els catalans austriacistes es comprometien a facilitar el desembarcament de tropes de la Gran Aliança a la costa... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

El telescopi el va inventar un català. Heus aquí la sorprenent hipòtesi explicada a l'Enciclopedia Espasa el 1928, per Geroni Sirturi deixeble de Galileu. La història porta a la important investigació de Simón de Guilleuma el 1958 amb comentaris finals de José María López Piñero. el 1978, al seu llibre: Ciencia y técnica en la sociedad española de los siglos XVI y... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

La creu celta combina una creu amb un anell que rodeja la intersecció. És un símbol molt estès en el cristianisme cèltic, tot i que podria tenir orígens precristians. S'ha utilitzat per a representar les quatre direccions, els quatre elements, la terra, els quatre vents, etc. És el lloc on es creuen els camins (dels vius i els morts, per exemple). Se l'utilitza també com a representació del nombre cinc agafant el punt del... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

El Dinosaure és un microrelat de l'escriptor guatemalenc d'origen hondureny Augusto Monterroso,publicat com a part del llibre Complete Works (and Other Tales),el 1959. És considerada una de les històries més curtes en castellà i el seu text complet és el següent: UwU. M'agrada molt com... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

Els orĂ­gens dels motors de combustiĂł interna sĂłn molt remots. Especialment si es consideren els inicis o precedents d'alguns elements constitutius dels motors, imprescindibles per al seu funcionament com a tals. Considerats com a mĂ quines completes i funcionals, i productores d'energia mecĂ nica, hi ha alguns exemples de motors abans del segle XIX. A partir de la producciĂł comercial de petroli a mitjan del segle XIX (1850) les millores i innovacions foren molt importants. A finals... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

Hi havia un temps en què els catalans —els valencians— guanyàvem guerres, eren els temps de plenitud nacional, els temps en què es bastí el mapa del país. Un dels esdeveniments més significatius i transcendentals per al futur de tots els catalans i en particular dels valencians fou la decisió de Jaume II de recuperar allò que el seu avi Jaume I conquerí més enllà de Biar i que —vatua!— tan esplèndidament cedí sense compensació alguna. Jaume II, rei valencià de naixement,... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST