23-10-2013  (90477 )

PROVA QUE LA BANDERA ESPANYOLA BORBÒNICA DERIVA DE LA SENYERA

De fet en Juan Vigil em va explicar el 1983 a Madrid, que els borbons havien hagut d'agafar una bandera espanyola derivada de la senyera perquĂš la seva blava amb flors de lis havia estat 200 anys "enemiga d'Hispania", el que no em va explicar Ă©s que aixĂČ havia sortit de JosĂ© Antonio Primo de Ribera, que va dir que la Senyera havia de ser la bandera d'Espanya perquĂš Ă©s la mĂ©s antiga i la de mĂ©s gloriosa tradiciĂł militar i poĂštica de la penĂ­nsula. El vaixell El FĂšnix de 80 canons... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

20-05-2013  (8942 )    

Voltaire, Tacitus and the Catalauni

Voltaire refers the catalauni citation made by Tacitus from 100 AD directly, without hesitation to the actual Catalan Nation (Caius Cornelius Tacitus 56-118 aC.). What will Mr. Baydal say? That Jean Marie Arouet had no vision of history, negating what him and Tacitus (as the "Duo DinĂĄmico") said about Catalauni-Catalan? Following the expectation raised by the article about the people of the 'catuvellauni' of the blog 'La HistĂČria usurpada', La vaca cega ads to his own entry from 2013... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

20-11-2041  (2802 )    

ConferĂšncia: 'LA CARTA DE COLOM I L'ADN'

"LA CARTA DE COLOM I L'ADN"
Manel Capdevila

Dimecres, 20-11-2024

a 2/4 de 7 p.m.
CENTRE COMARCAL LLEIDATÀ

Gran Via 592, 1er pis

... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST


08-11-2019  (77345 )    

Furs de Sobrarb . Nos, que som tant com vos

La cita “Nos, que som tant com vĂłs, jurem davant vĂłs que no sou millor que nos, que junts valem mĂ©s que vĂłs, i que us acceptem com a rei i sobirĂ  sempre que respecteu les nostres llibertats i les lleis; perĂČ, si no, no” Ă©s falsa la van inventar els manyos pels furs de... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

12-10-2023  (699 )    

El sabir o Lingua franca

A cavall de l’any 1000, coincidint amb l’etapa mĂ©s crĂ­tica del poder central o reial a l’Europa de l’ùpoca, es va produir una explosiĂł d’independĂšncies de petits dominis, sobretot a la MediterrĂ nia occidental. Durant el segle X, Barcelona, Montpeller o Niça van escapar del domini de la monarquia francesa; i GĂšnova, Lucca o Pisa es van escapolir de les urpes de l’emperador alemany. Aquests petits dominis independents, articulats com a comtats o com a senyories (en definitiva,... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

09-06-2014  (10137 )    

ELS NOU BARONS DE LA FAMA

La primera vegada que els moros varen envair la nostra terra portaven tanta empenta que prou s'haurien fet amos de tot Europa si pertot arreu no haguessin vingut els guerrers mĂ©s valents per deturar-los. A l'indret dels Pirineus els van parar una barrera. Va haver-hi una topada tan forta que es pot dir que gairebĂ© no va quedar ningĂș, perĂČ almenys varen tallar la gran fĂșria dels moros, que no van poder avançar ni una passa mĂ©s enllĂ  de la gran... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

23-09-2013  (4834 )    

Obertura catalana

S'anomena catalana una coneguda obertura hipermoderna en el joc dels escacs, que pot ser considerada per les blanques com una barreja del gambit de dama i l'obertura de... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

04-09-2014  (4861 )    

Col·loquis de Tortosa - CristĂČfor despuig

Aquesta locuciĂł es va començar a usar a partir del triomf en les batalles de Cerignola i Garellano guanyades pels terços del Gran CapitĂ  en la segona guerra de NĂ pols, on segons diversos autors hi havia molts catalans; un d'ells Ă©s CristĂČfor Despuig, que desprĂ©s de la batalla posĂ  en boca del Gran CapitĂ  defensant a uns catalans menypreats pel seu interlocutor: "... essos dos caballeros... si no fuese por ellos no tuviĂ©ramos hoy ... que... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

23-10-2010  (14194 )    

TopĂČnims derivats de l'Ăšuskar al pirineu catalĂ 

El carĂ cter bascoide[1] d'una part de la toponĂ­mia catalana pirinenca Ă©s constatable en un primer cop d'ull. I el mateix passa en la toponĂ­mia de l'Alt AragĂł i a l'Ă rea pirinenca gascona.... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

02-05-2018  (6395 )    

La crusca provenzale

-El DRAE diu que Quijote Ă©s la traducciĂł del catalĂ  CUIXOT-, algĂș va traduĂŻr la paraula al castellĂ ... per tant al dir Quixot (o Cuixot) nomĂšs estem restituĂŻnt la paraula original reconeguda per tothom. Passa el mateix que amb MĂšxic i Texas (al emprar-los no traduĂŻm), en castellĂ  fins el segle XIX no es va canviar la "x" per "j" De "Vida y hechos del ingenioso hidalgo don Quixote de la Mancha", la 1ÂȘ traducciĂł al francĂšs va donar: "Les advantures du fameux chevalier Dom... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

11-03-2019  (3271 )    

Hermes Trismegist

Hermes Trismegist Ă©s el nom grec d'un personatge histĂČric que es va associar a un sincretisme del dĂ©u egipci Dyehuty (Tot en grec) i el dĂ©u grec Hermes . Hermes Trismegist significa en grec 'Hermes, el tres vegades gran', áŒ™ÏÎŒáż†Ï‚ ᜁ ΀ρÎčÏƒÎŒÎ­ÎłÎčÏƒÏ„ÎżÏ‚. En llatĂ­ Ă©s: Mercurius ter Maximus. Hermes Trismegist Ă©s esmentat primordialment en la literatura ocultista com el savi egipci, paral·lel al dĂ©u Tot , tambĂ© egipci, que va crear l'alquĂ­mia i va desenvolupar un sistema... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

23-10-2013  (2730 )    

Gittern - Giterna

..Quinetiam instrumentum illud a Catalanis inventum, quod ab aliis “ghiterra”, ab aliis “ghiterna” vocatur, ex lyra prodiisse manifestissimum est. Hec enim ut leutum (licet eo longe minor sit) et formam testudineam et chordarum dispositionem atque contactum... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

29-11-2014  (8987 )    

Columbus First Letter a Catalan Letter?

Why should anything written by the Genoeseexplorer Christopher Columbus be counted as Catalan literature?Yes, many people consider Columbus not to have been Genoese at all,but a Catalonian. And if he were, then the letter he wrote in 1493to Ferdinand and Isabella on his way back from the Indies, called"the most important printed document of universal history [1]," isoneof the most significant things written by anyone of his nation.This study addresses not only the claim that since Columbus... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

07-05-2018  (3556 )    

Amalfi: InvenciĂł de la bruixola

El sensacional robatori marĂ­tim que va fer descobrir la brĂșixola juliol de 2003 - Pippo Dalla... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

23-10-2010  (15430 )    

Canandaigua catalana

L'ESTUPIDESA DEL SEGLE: El nom Canandaigua deriva del nom Seneca del seu histĂČric poble, aquĂ­ esmentat diversos Kanandarque, Ganandogan, Ga-nun-da-gwa o Konondaigua, que es va establir molt abans que cap europeu americĂ  arribĂ©s a la... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

05-04-2017  (2055 )    

Pedrenyaler

Un pedrenyaler tenia per ofici fabricar pedrenyals. Entenent per pedrenyal qualsevol arma de foc proveĂŻda d'un pany de pedrenyal. Sense excloure algunes armes equipades amb pany de roda, ni els arcabussos i mosquets. Els pedrenyalers treballaven de forma especialitzada, amb les denominacions segĂŒents: Canoners Encepadors [2] Panyetaires. Mestres en obrar panys. Totes tres especialitats tenien responsabilitats i organitzacions separades, perĂČ s’agrupaven sota un gremi... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

01-11-2017  (3292 )    

Cuando en Cartagena se hablaba catalĂĄn

Lo descubriĂł hace unos años el historiador cartagenero Alfonso Grandal. Fue Ă©l quien puso de manifiesto un hecho lingĂŒĂ­stico sorprendente: y no fue otro que en Cartagena se hablĂł catalĂĄn durante 300 años, desde el año 1300 hasta 1600. Y asĂ­, el cartagenero no come guisantes ni judĂ­as verdes ni alcaparras: come pĂ©soles, bajocas y tĂĄpenas, que proceden del valenciano o del catalĂĄn. El viento del suroeste es el lebeche, y si es del sudeste es el jaloque, y el trueno es un llampo,... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

22-10-2010  (13227 )    

Spanische sprache ein dialekt des Katalanischen - Friburg

Heus acĂ­ un article de l'any 2003 : "Spanische sprache ein dialekt des Katalanischen"... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

23-10-2010  (45547 )    

Origen del ciao i del siau catalĂ ..

En Joan Calsapeu es va fer ressĂČ de la possible filiaciĂł catalana del salut "ciao" dient: "..Primer Manel Capdevila, i desprĂ©s Frank DubĂ© i Jordi Bilbeny, proposaven que el mot italiĂ  pot provenir del siau catalĂ . Tots tres al·legaven la llarga presĂšncia catalana a ItĂ lia i dubtaven del pas schiavo>ciao, propugnat fins ara per la filologia... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

06-08-2006  (2832 )    

El Lazarillo de Tormes fou escrit en catalĂ 

D’uns anys ençà s’han publicat tot un seguit d’estudis del professor Francisco Calero que atribueixen a En Joan LluĂ­s Vives l’autoria del Lazarillo de Tormes. En unes impressions recollides al nĂșmero 29 de la revista EspĂ©culo, afirmava que â€œĂ©s importantĂ­ssim saber quin Ă©s l’autor d’una obra, perquĂš el coneixement de la vida i del pensament de l’autor ajuda a penetrar el significat de la seva producció”. PerĂČ encara hi afegia: “En el cas del Lazarillo, saber... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST