Voltaire refers the catalauni citation made by Tacitus from 100 AD directly, without hesitation to the actual Catalan Nation (Caius Cornelius Tacitus 56-118 aC.). What will Mr. Baydal say? That Jean Marie Arouet had no vision of history, negating what him and Tacitus (as the "Duo Dinámico") said about Catalauni-Catalan? Following the expectation raised by the article about the people of the 'catuvellauni' of the blog 'La Història usurpada', La vaca cega ads to his own entry from 2013... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

https://www.histo.cat/sabies/garc-a-jim-nez-de-cisneros-i-la-reforma-de-montserrat-censura *_He fet aquest article sobre "la reforma de Montserrat", per poder demostrar fins a quin punt el deep-learning de les IA està polaritzat en contra del fet català. A la meva pregunta, el ChatGPT ha dit el mateix però ha sortit d'estudi quan l'he replicat, en canvi el DeepSeek quan li he cridat l'atenció ha canviat la 1ª versió amb un punt de vista de la meseta.. per una 2ª i 3ª versió amb un... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

Les coques de Santa Teresa, també anomenades rostes, torradetes, llesquetes en ou, llesques de papa, o coquetes de Santa Teresa, són una de les menges de la cuina d'aprofitament. És millor menjar-les acabades de fer però també són bones fredes.[1] És un dolç tradicional d'origen antic (probablement de la Roma antiga) i popular que es pot menjar com a berenar o postres, que segurament va néixer amb la idea d'aprofitar el pa dur. En alguns indrets es mengen només per Pasqua (Madrid,... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

..Quinetiam instrumentum illud a Catalanis inventum, quod ab aliis “ghiterra”, ab aliis “ghiterna” vocatur, ex lyra prodiisse manifestissimum est. Hec enim ut leutum (licet eo longe minor sit) et formam testudineam et chordarum dispositionem atque contactum... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

La indústria sedera de València ha estat des del segle XIV al XVIII la més puixant de la ciutat. En el XIV hi havia seders locals o velluters, majoritàriament jueus, i més tard conversos, agrupats el 1465 en la confraria de la Mare de Déu de la Misericòrdia, sota l'advocació de la qual està la capella de la Llotja de la Seda construïda entre 1484 i 1486. No és debades que el principal monument de la ciutat, la Llotja de la Seda, reba aquest nom, que mostra la puixança d'aquesta... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

El caràcter bascoide[1] d'una part de la toponímia catalana pirinenca és constatable en un primer cop d'ull. I el mateix passa en la toponímia de l'Alt Aragó i a l'àrea pirinenca gascona.... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

La icona narra la història de la vinya de la vídua Kallitropi que va ser relacionada de forma injustificada, amb la venda de la vinya a l'eparca d'Alexandria (bisbe). En un intent de reivindicar-se, Kallitropi va apel·lar sense éxit, a l'emperadriu Eudocia per a resoldre el problema. Sant Joan Crisòstom va condemnar l'episodi fet que li va costar el seu exili a Komana de Capadòcia, on va romandre fins a la seva... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

El Monasterio de las Descalzas Reales, literalment el "Monestir del Reial Descalç", resideix a l'antic palau de l'emperador Carles V i l'emperadriu Isabel de Portugal. La seva filla, Joanna d'Àustria,va fundar aquest convent de monges de l'orde de la Pobra Clara el 1559. [1] Al llarg de la resta del segle XVI i fins al segle XVII, el convent va atreure joves nobles vídues o spinster. Cada dona portava amb ella un dot. Les riqueses es van acumular ràpidament, i el convent es va convertir en... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

PUNTS MOLT IMPORTANTS (PRIMÍCIA MUNDIAL..) "Fecha en la calavera sobre las Yslas de Canarya a XV de febrero de Mil CCCCLXXXXIII" (estava dient que era sobre el meridià de les Canàries)..."Estando en mar de Castilla" (estava dient que era més amunt del paral·lel del riu Minho...de la Baiona gallega).. D'ací alguns autors infereixen que Colom va tornar per les Canàries, fet que nega Ferran Colom dient: "no es pot tornar per les Canàries". "Calavera", és terme català emprat al s.XV... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

Joseph de Veitia y Linaje (1670) diu que les tartanes, "mareage de levantiscos",[7][8] es van emprar a la carrera d'Indies,.. en l’obra “Norte de la Contratación”( Sevilla, 1672): «Tartanas...de velas latinas, mareage de levantiscos...pero es forçoso permitirles 3 o 4 marineros de los estranjeros (levantiscos) para las velas, porque los españoles no entienden aquel mareage”..» Pere I el Gran les faria formar part de la flota rusa del... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST