Voltaire refers the catalauni citation made by Tacitus from 100 AD directly, without hesitation to the actual Catalan Nation (Caius Cornelius Tacitus 56-118 aC.). What will Mr. Baydal say? That Jean Marie Arouet had no vision of history, negating what him and Tacitus (as the "Duo Dinámico") said about Catalauni-Catalan? Following the expectation raised by the article about the people of the 'catuvellauni' of the blog 'La Història usurpada', La vaca cega ads to his own entry from 2013... [+]

De fet en Juan Vigil em va explicar el 1983 a Madrid, que els borbons havien hagut d'agafar una bandera espanyola derivada de la senyera perquè la seva blava amb flors de lis havia estat 200 anys "enemiga d'Hispania", el que no em va explicar és que això havia sortit de José Antonio Primo de Ribera, que va dir que la Senyera havia de ser la bandera d'Espanya perquè és la més antiga i la de més gloriosa tradició militar i poètica de la península. El vaixell El Fènix de 80 canons... [+]

El concepte de "humors" (és a dir, sistemes químics que regulen la conducta humana) es va fer més prominent de l'escriptura de teòric mèdica Alcmaeó de Croton (C. 540-500BC). La seva llista d'humors era més llarg que només quatre líquids i va incloure elements fonamentals descrits per Empèdocles , com ara aigua, aire, terra, etc. Alguns autors suggereixen que el concepte de "humors" pot tenir origen en la medicina egípcia antiga o Mesopotàmia , tot i que no es va sistematitzar... [+]

Adeste fideles (en català: "Afanya't, fidel... ") és un himne tradicional cristià en llatí cantat durant l'època nadalenca i que data del segle xviii. La seva atribució és discutida però la música i la lletra semblen ser degudes a l'anglès John Francis Wade (nascut el 1710 o 1711 i mort el 1786), copista i professor de música catòlica, jacobita exiliat a Douai, al nord de França; Almenys els manuscrits més antics, que daten de 1750-1751, estan fets de la seva mà i signats per... [+]

Hi havia port a Pals o no hi havia port? Mentre els escèptics continuen dubtant, l'Albert Fortuny analitza el mapa topogràfic i geològic de Pals i en treu la conclusió que sí que n'hi havia: que Pals tenia port al segle XV, des d'on hauria salpat la primera expedició d'En... [+]

Conferència (que vaig fer amb la cadira de Na Muriel) sobre l'Alquimia catalana que va ajudar amb l'ampolleta feta amb dues "fioles" de vidre català " a saber a on estaven" a en Colom i en Francesc Albó (pilot de Magallaes) batejat "griego de Rodas" quan era "català de Rodas=Rosas". Amb les navegacions atlàntiques de l'època dels descobriments van caldre a part de la brúixola, les taules, l'astrolabi i la vara de Jacob o el quadrant, però cal dir que durant aquestes navegacions -i les... [+]

La creu celta combina una creu amb un anell que rodeja la intersecció. És un símbol molt estès en el cristianisme cèltic, tot i que podria tenir orígens precristians. S'ha utilitzat per a representar les quatre direccions, els quatre elements, la terra, els quatre vents, etc. És el lloc on es creuen els camins (dels vius i els morts, per exemple). Se l'utilitza també com a representació del nombre cinc agafant el punt del... [+]

El mapa de Piri Reis és un mapamundi compilat el 1513 per l'almirall i cartògraf otomà Piri Reis. Aproximadament un terç del mapa sobreviu; mostra les costes occidentals d'Europa i el nord d'Àfrica i la costa del Brasil amb una precisió raonable. Les inscripcions al marge detallen com es va crear a partir de 20 a 34 mapes font existents, tant antics com recents. Trobat el 1929, el fragment de mapa restant va cridar l'atenció internacional, ja que el seu mapa font per al Carib és... [+]

El 1504, Cristòfor Colom, encallat a Jamaica durant el quart viatge, va enviar alguns tripulants en canoa a l'illa Hispaniola a buscar ajuda. Van topar amb l'illa a mig camí, però no tenia aigua. Colom la va anomenar Navassa (augmentatiu de "nava-" que significa nau grossa, l'illa té forma de nau), però els navegants la van deixar de costat durant els següents 350... [+]

"Llibret per a compondre oracions segons requereixen les lleis gramaticals, compost pel docte home Bartomeu Mates i corregit i millorat per Pere Joan Matoses ministre de Crist i prevere, a expenses de Guillem Ros i imprès amb artifici meravellós per Joan Gherling, alemany. s'acaba a Barcelona a les nones d'octubre (dia 7) de l'any 1468 de la Nativitat del Senyor". "Cal veure que la data està escrita en xifres romanes i que el 'frare' proposat pels enemics de l'incunable Català "1468 en... [+]