20-11-2041  (2802 )

ConferĂšncia: 'LA CARTA DE COLOM I L'ADN'

"LA CARTA DE COLOM I L'ADN"
Manel Capdevila

Dimecres, 20-11-2024

a 2/4 de 7 p.m.
CENTRE COMARCAL LLEIDATÀ

Gran Via 592, 1er pis

... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST


20-05-2013  (8942 )    

Voltaire, Tacitus and the Catalauni

Voltaire refers the catalauni citation made by Tacitus from 100 AD directly, without hesitation to the actual Catalan Nation (Caius Cornelius Tacitus 56-118 aC.). What will Mr. Baydal say? That Jean Marie Arouet had no vision of history, negating what him and Tacitus (as the "Duo DinĂĄmico") said about Catalauni-Catalan? Following the expectation raised by the article about the people of the 'catuvellauni' of the blog 'La HistĂČria usurpada', La vaca cega ads to his own entry from 2013... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

08-11-2019  (77345 )    

Furs de Sobrarb . Nos, que som tant com vos

La cita “Nos, que som tant com vĂłs, jurem davant vĂłs que no sou millor que nos, que junts valem mĂ©s que vĂłs, i que us acceptem com a rei i sobirĂ  sempre que respecteu les nostres llibertats i les lleis; perĂČ, si no, no” Ă©s falsa la van inventar els manyos pels furs de... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

23-10-2013  (90477 )    

PROVA QUE LA BANDERA ESPANYOLA BORBÒNICA DERIVA DE LA SENYERA

De fet en Juan Vigil em va explicar el 1983 a Madrid, que els borbons havien hagut d'agafar una bandera espanyola derivada de la senyera perquĂš la seva blava amb flors de lis havia estat 200 anys "enemiga d'Hispania", el que no em va explicar Ă©s que aixĂČ havia sortit de JosĂ© Antonio Primo de Ribera, que va dir que la Senyera havia de ser la bandera d'Espanya perquĂš Ă©s la mĂ©s antiga i la de mĂ©s gloriosa tradiciĂł militar i poĂštica de la penĂ­nsula. El vaixell El FĂšnix de 80 canons... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

29-12-2011  (6999 )    

Vidre catalĂ : AlquĂ­mia, ĂČptica i navegaciĂł

ConferĂšncia sobre l'Alquimia catalana que va ajudar amb l'ampolleta feta amb dues "fioles" de vidre catalĂ  " a saber a on estaven" a en Colom i en Francesc AlbĂł (pilot de Magallaes) batejat "griego de Rodas" quan era "catalĂ  de Rodas=Rosas". Amb les navegacions atlĂ ntiques de l'Ăšpoca dels descobriments van caldre a part de la brĂșixola, les taules, l'astrolabi i la vara de Jacob o el quadrant, perĂČ cal dir que durant aquestes navegacions -i les d'abans -la distancia navegada es calculava... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

23-10-2010  (6801 )    

The age of Charles V

El Regne de Jerusalem fou creat pels prĂ­nceps cristians en la figura de GuifrĂ© de Bouillon el 1099 al final de la Primera Croada desprĂ©s que s'haver-se apoderat de la ciutat. El regne fou, doncs, un dels Estats Llatins d'Orient; no sempre, perĂČ, els reis de Jerusalem posseĂŻren la ciutat que donava nom al seu regne. La fi del regne s'esdevinguĂ© el 1291, quan els musulmans recuperaren la ciutat d'Acre, darrer baluard dels croats a Terra... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

09-04-2019  (4422 )    

1809 en 'ATIO' - 'Mimetisme inter-linguae'

Nou terme "Paral·lelisme inter-linguae" (Manel Capdevila) Una de les influĂšncies mĂ©s notables del llatĂ­ en les "oficialment batejades com filles seves" (les llengĂŒes romĂ niques), i que constitueix un gran avantatge a l'hora d'aprendre aquestes llengĂŒes, sĂłn els quasi dos mil·lers de paraules acabades en "@ATIO" en llatĂ­ que existeixen al vocabulari de les seves filles - tot i que en algunes canvia el significat-: "@ACION" (occitĂ ), "@ACIÓ" (catalĂ ), "@AZION" (lingua franca),... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

16-09-2016  (4129 )    

De Navigazzione - Cotrugli - Barca

Joseph de Veitia y Linaje (1670) diu que les tartanes, "mareage de levantiscos",[7][8] es van emprar a la carrera d'Indies,.. en l’obra “Norte de la ContrataciĂłn”( Sevilla, 1672): «Tartanas...de velas latinas, mareage de levantiscos...pero es forçoso permitirles 3 o 4 marineros de los estranjeros (levantiscos) para las velas, porque los españoles no entienden aquel mareage”..» Pere I el Gran les faria formar part de la flota rusa del... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

02-03-2014  (3766 )    

Joan Roget and the catalan telescope - Pelling

Four centuries ago, stories issued from the Netherlands describing the invention of a twin-lens device for seeing at a distance – the telescope. Though it began its life as no more than a low-power spyglass, it quickly evolved into a high-magnification precision optical instrument, capable even of viewing Jupiter’s... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

26-12-2011  (8028 )    

Francesc Aldana

Pienso torcer de la comĂșn carrera que sigue el vulgo y caminar derecho jornada de mi patria verdadera; entrarme en el secreto de mi pecho y platicar en Ă©l mi interior hombre, dĂł va, dĂł estĂĄ, si vive, o quĂ© se ha hecho. ... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

11-11-2015  (4693 )    

Calauera - Barcozi - Barca

El “barcusium” (en llatĂ­), "barkuzij" (en croat ) o “barcozi” (en italiĂ ) fou una embarcaciĂł inventada i usada a Ragusa. En el segle XV era molt semblant a una caravel·la llatina o a una sagĂštia catalana. Es tractava d’un vaixell de vela que arborava dos pals i tenia tres timons: dos de caixa i un de roda. El timĂł de roda o de codast sovint anomenat a la navarresa o baionesa a les nostres terres, es designava com a “timĂł de Flandes” a l’AdriĂ tic (Segons el contracte de... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

09-06-2014  (12803 )    

Teoria dels 4 humors - Humorisme -

El concepte de "humors" (Ă©s a dir, sistemes quĂ­mics que regulen la conducta humana) es va fer mĂ©s prominent de l'escriptura de teĂČric mĂšdica AlcmaeĂł de Croton (C. 540-500BC). La seva llista d'humors era mĂ©s llarg que nomĂ©s quatre lĂ­quids i va incloure elements fonamentals descrits per EmpĂšdocles , com ara aigua, aire, terra, etc. Alguns autors suggereixen que el concepte de "humors" pot tenir origen en la medicina egĂ­pcia antiga o MesopotĂ mia , tot i que no es va sistematitzar... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

14-02-2016  (6322 )    

Interviu: Diez millones contra la independencia

“Horizonte DespuĂ©s”. AsĂ­ bautizĂł el Centro Nacional de Inteligencia su plan para luchar contra el viaje del presidente de Cataluña, Artur Mas, hacia la ruptura con España. El informe, de mĂĄs de quinientas pĂĄginas, propone gastar diez millones de euros e incluye su temor de que CiU lograra “entre 70 y 72 diputados” en las elecciones catalanas de noviembre pasado. Durante esa campaña se filtraron informaciones y un borrador policial ‘hĂșerfano’ sobre la fortuna de la familia... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

23-10-2018  (18130 )    

La repoblaciĂł catalana d'Andalusia - Sibillia - Repartiment

Tot i que mai hi va haver colonitzacions de sud a nord, havien de baixar del nord al sud. PerĂČ no van ser els repobladors de terres els Ășnics catalans que van veure a Andalusia una terra d'oportunitats. Des del segle XIII fins a l'actualitat, hi ha innombrables histĂČries de catalans que van trobar al sud un espai obert per als seus negocis i noves vides per a les seves famĂ­lies. En definitiva, sense els catalans la histĂČria d'Andalusia mai serĂ  completa, i sense els andalusos la histĂČria... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

03-04-2013  (13472 )    

Batalla d'Almansa

Per als valencians, el 25 d’abril equival a l’11 de setembre per als catalans. El PaĂ­s ValenciĂ  origen de tantes revolucions es va convertir en una gran gĂ bia a l’aire lliure, amb unes gruixudes reixes. La data d’inici de la resistĂšncia polĂ­tica i cultural a llarg termini continua fins avui, perĂČ ningĂș no sap quan s’ha d’acabar, i el mĂ©s important Ă©s com fer q s'acabi. Podem passar revista als trescents anys fins a l’actualitat interpretant la histĂČria moderna i... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

10-01-2019  (3002 )    

La volta catalana a mĂȘxic

Mentre treballava a MĂšxic, l’AgustĂ­ Tresserra es va adonar que allĂ  era i Ă©s comĂș comĂș construir cases amb “volta catalana” des dels temps dels primers... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

22-11-2015  (5760 )    

Arrel catalana de Nova Orleans

Al simposi del 2015, l’investigador Miquel LlauradĂł va destapar a la seva mini conferĂšncia les arrels catalanes de Nova Orleans. En Daniel Ibanyez sempre ha dit que la paraula jazz ve de la paraula catalana " jaç" (de jaure) el lloc on dormien els esclaus que era on feien la seva mĂșsica, de fet en catalĂ  era el jaç de com el dels animals que de fet era com se'ls... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

03-04-2013  (11811 )    

Llotja de la seda - Valencia

La indĂșstria sedera de ValĂšncia ha estat des del segle XIV al XVIII la mĂ©s puixant de la ciutat. En el XIV hi havia seders locals o velluters, majoritĂ riament jueus, i mĂ©s tard conversos, agrupats el 1465 en la confraria de la Mare de DĂ©u de la MisericĂČrdia, sota l'advocaciĂł de la qual estĂ  la capella de la Llotja de la Seda construĂŻda entre 1484 i 1486. No Ă©s debades que el principal monument de la ciutat, la Llotja de la Seda, reba aquest nom, que mostra la puixança d'aquesta... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

23-10-2013  (4192 )    

Lucena, traductor de Francesc Vicent - 500 anys de misteri

El 15 de maig de 1495 es va imprimir a ValÚncia a la impremta de Lope de Roca Alemany i Pere Trincher, l'incunabulum, avui perdut, de Francesc Vicent Llibre dels jochs partits dels schacs en nombre de 100 (L'obra més antiga dels escacs moderns citada per gran quantitat d'autors coetanis Francesc Vicent fou professor d'escacs de LucrÚcia Borgia, i marxà amb ella a Itàlia a la cort dels Este, quan ella es va casar, pel que penso que l'obra "sobre els escacs" impresa impresa en... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

12-08-2016  (10228 )    

Barca de mitjana

Una barca de mitjana Ă©s una embarcaciĂł de vela del Mediterrani aparellada amb dos pals (arbre mestre i arbre de mitjana), un botalĂł i tres veles (vela llatina mestra, pollacra i vela de mitjana). Hi ha definicions mĂ©s detallades.[1] La denominaciĂł “barca de mitjana” Ă©s tĂ­picament catalana. A les Illes Balears s’anomenava “llagut de mitjana” o “llagut de tres veles”. Les formes del buc (nĂ utica) segueixen les lĂ­nies d’un llagut de pesca a proa, amb roda vertical,... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST