De fet en Juan Vigil em va explicar el 1983 a Madrid, que els borbons havien hagut d'agafar una bandera espanyola derivada de la senyera perquè la seva blava amb flors de lis havia estat 200 anys "enemiga d'Hispania", el que no em va explicar és que això havia sortit de José Antonio Primo de Ribera, que va dir que la Senyera havia de ser la bandera d'Espanya perquè és la més antiga i la de més gloriosa tradició militar i poètica de la península. El vaixell El Fènix de 80 canons... [+]

Voltaire se refiere directamente a unacita hecha por Tácito sobre los Catalauni, en el año 100 d.C., señalando sin vacilar a la actual nación catalana (Cayo Cornelio Tácito 56-118 a.C.). ¿Qué dirá el Sr. Baydal? ¿Que Jean Marie Arouet no tenía visión de la historia, negando lo que él y Tácito dijeron (actuando como un verdadero "Dúo Dinámico") de que Catalauni significa catalán? 1.- C'est des Catalans que Tacite a dit [en exagérant]: « Ferox gens nullam esse vitam sine... [+]

ALTRES ESPORTS: AUGURI PERERA. PARE DEL TENNIS El naixement del tennis, com el de molts esports, és objecte de polèmiques i debats entre historiadors. Tradicionalment s'havia atribuït la seva paternitat al major Walter Clopton Wingfield i es parlava de desembre de 1873 com la data de l'inici del tennis modern o "lawn tennis". No s'ha d'oblidar... [+]

La Marta ha trobat una senyera al vitrall de la catedral de Metz i el mès bó és que n'ha pogut provar l'origen català.. tenim manta barres catalanes a tota Europa (i altres parts del món), però sense poder demostrar el seu origen català! La Marta ha provat que ve de Na Elisabet de Mallorques i al final...va a parar al bon rei René! i de rebot al camí català que passa per... [+]

Un símbol solar és un símbol que representa el Sol . Els símbols solars comuns inclouen cercles amb raigs (alguns sense), creus o espirals. En la iconografia religiosa, les personificacions del Sol o els atributs solars s'indiquen mitjançant un halo o una corona radiada . Quan l'estudi sistemàtic de la mitologia comparada es va fer popular durant el segle XIX, l'opinió acadèmica tendia a interpretar els mites històrics i la iconografia en termes de "simbolisme solar". Aquest va ser... [+]

Roda de premsa presentació: "Cristòfor Colom, Príncep de Catalunya" de Jordi Bilbeny, a Barcelona 2006-03-09 Museu d'Història de Catalunya - Barcelona (El Barcelonès) Jaume Sobreqúes (Director del Museu d'Història de Catalunya) , Carles Camp (President de la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya) , Isidor Cònsul (Director d'Edicions Proa) , Jordi Bilbeny (investigador i escriptor)... [+]

El pas dels Alps per part d' Aníbal l' any 218 a. C. va ser un dels principals esdeveniments de la Segona guerra púnica i un dels assoliments més celebrats de qualsevol força militar en la guerra antiga.2Deixant a banda les guarnicions terrestres romanes i aliades i el domini naval romà, Aníbal va aconseguir dirigir el seu exèrcit cartaginès sobre els Alps i cap a Itàlia per portar la guerra directament a la República... [+]

El 1504, Cristòfor Colom, encallat a Jamaica durant el quart viatge, va enviar alguns tripulants en canoa a l'illa Hispaniola a buscar ajuda. Van topar amb l'illa a mig camí, però no tenia aigua. Colom la va anomenar Navassa (augmentatiu de "nava-" que significa nau grossa, l'illa té forma de nau), però els navegants la van deixar de costat durant els següents 350... [+]

El diari de Cristòfor Colom (Diario) és un diari i quadern de bitàcola escrit per Cristòfor Colom sobre el seu primer viatge. La revista cobreix els esdeveniments des del 3 d'agost de 1492, quan Colom va partir de Palos de la Frontera, fins al 15 de març de 1493 i inclou un pròleg adreçat als sobirans. [1] Diverses referències contemporànies confirmen que Colom va mantenir un diari del seu viatge com a registre diari dels esdeveniments i com a evidència per als Reis Catòlics. [2] Al... [+]

Intentarem detallar les diverses classes de naus que a l'Edat Mitjana solcaven el mar tripulades per catalans, consignant aquelles més característiques, el coneixement de les quals ens ha arribat fins als nostres temps. Amb el transcurs del temps, havien d'augmentar les capacitats dels vaixells, ja que es parla d'una nau que el Rei Alfons va emprar, en el setge de Gaeta, amb set-cents ballesters, sense comptar la tripulació que s'ha d'estimar en un centenar; es cita una altra nau de 400... [+]