De fet en Juan Vigil em va explicar el 1983 a Madrid, que els borbons havien hagut d'agafar una bandera espanyola derivada de la senyera perquè la seva blava amb flors de lis havia estat 200 anys "enemiga d'Hispania", el que no em va explicar és que això havia sortit de José Antonio Primo de Ribera, que va dir que la Senyera havia de ser la bandera d'Espanya perquè és la més antiga i la de més gloriosa tradició militar i poètica de la península. El vaixell El Fènix de 80 canons... [+]

BIBLIOTECA DEL CLUB NÀUTIC ARENYS DE MAR

info@cnarenys.com -Reserva lliure pels no socis

El 3er dissabte de cada mes a les 19:00

29 de juny de 2024 - DE LA CALAVERA DE COLOM ALS FALUCHOS D'ARENYS –... [+]

La creu celta combina una creu amb un anell que rodeja la intersecció. És un símbol molt estès en el cristianisme cèltic, tot i que podria tenir orígens precristians. S'ha utilitzat per a representar les quatre direccions, els quatre elements, la terra, els quatre vents, etc. És el lloc on es creuen els camins (dels vius i els morts, per exemple). Se l'utilitza també com a representació del nombre cinc agafant el punt del... [+]

Per motius de logística, l'últim territori de la península al que van dir adéu Colom, Magalhaes i tots els catalans que anaven a les Canàries i d'allà cap a Amèrica va ser obligatòriament "algun lloc prop del Golf de Cadis...ENCARA QUE EL PUNT DE SORTIDA INICIAL FOS UN PORT DE CATALUNYA". Els portuguesos tot i que Lisboa està en ple Atlàntic -sobre la ruta de les �ndies-, van escollir Sagres al Cap San Vicente com punt d'avituallament i més tard van establir una base al cap de Bona... [+]

La Juliana va ser un vaixell mercant botat a mataróel 1570 a prop de Barcelona, catalunya. El rei Felip II la comandava el 15 de desembre de 1586 a Sicília,[1] i tenia la seva armada amb 32 canons per a l' armada espanyola. En 1985, els bussejadors locals van trobar les restes de tres vaixells de l'Armada que havien estat conduïts a terra a la tardor de 1588 a Streedagh Strand, al nord de Rosses Point a la costa oest... [+]

Un símbol solar és un símbol que representa el Sol . Els símbols solars comuns inclouen cercles amb raigs (alguns sense), creus o espirals. En la iconografia religiosa, les personificacions del Sol o els atributs solars s'indiquen mitjançant un halo o una corona radiada . Quan l'estudi sistemàtic de la mitologia comparada es va fer popular durant el segle XIX, l'opinió acadèmica tendia a interpretar els mites històrics i la iconografia en termes de "simbolisme solar". Aquest va ser... [+]

Aquest llibre ha esdevingut una obra cabdal per a conèixer la nostra història i és fruit d’un treball de recerca gegantí i d’una reflexió aguda i intel·ligent que explica una rica gamma de qüestions que van des de la cultura fins a l’estructura política i social, sense oblidar l’organització de l’economia valenciana. És membre del consell assessor de la revista Afers. Fulls de recerca i pensament, que va fundar el seu amic Sebastià Garcia Martínez el 1984 i fa un temps... [+]

És una fal·làcia demostrable.. ja ho van fer el 2010. Aquest mapa és fals i ho puc demostrar. De fet el vaig comprar a la BNP, si si, és a la BNP.. però a la botiga de souvenirs .. està fet als anys 90, formant part d'una sèrie de mapes que venen ALS MUSEUS FRANCESOS per als turistes (dibuixos amb un perfil del continent de satèl·lit del segle XX).. Hi surt Aragó amb la senyera. També hi surt Barcelona. Però no hi surt Catalunya, la base del nacionalisme. Això és una conxorxa... [+]

966. Ambaixada de Borrell II a Al-Hàkam II. Obsequi de 100 espases dels "francs" -catalans-, molt famoses i temudes. 1090. En el testament del comte Ermengaudo de Gerp atorgat el 1090, donava al seu fill, entre altres coses, “una espasa rescatada en 2000 mancusos de molt bon or de València� 1233. Jaume I esmenta l'espasa anomenada Tisó (forjada a Montsó) en el setge de Borriana 1274. Espasa del cavaller en Soler de Vilardell (Espasa de Vilardell). Una espasa considerada màgica, "de... [+]

L’emperador Napoleó I féu portar de l’arxiu vaticà, com a botí de guerra un document que demostra que el català, o si voleu l’occità es parlava fins al Rin. França diu que és el document en francès més antic. És a dir que el francès antic és el... [+]