Voltaire refers the catalauni citation made by Tacitus from 100 AD directly, without hesitation to the actual Catalan Nation (Caius Cornelius Tacitus 56-118 aC.). What will Mr. Baydal say? That Jean Marie Arouet had no vision of history, negating what him and Tacitus (as the "Duo Dinámico") said about Catalauni-Catalan? Following the expectation raised by the article about the people of the 'catuvellauni' of the blog 'La Història usurpada', La vaca cega ads to his own entry from 2013... [+]

De fet en Juan Vigil em va explicar el 1983 a Madrid, que els borbons havien hagut d'agafar una bandera espanyola derivada de la senyera perquè la seva blava amb flors de lis havia estat 200 anys "enemiga d'Hispania", el que no em va explicar és que això havia sortit de José Antonio Primo de Ribera, que va dir que la Senyera havia de ser la bandera d'Espanya perquè és la més antiga i la de més gloriosa tradició militar i poètica de la península. El vaixell El Fènix de 80 canons... [+]

Per motius de logística, l'últim territori de la península al que van dir adéu Colom, Magalhaes i tots els catalans que anaven a les Canàries i d'allà cap a Amèrica va ser obligatòriament "algun lloc prop del Golf de Cadis...ENCARA QUE EL PUNT DE SORTIDA INICIAL FOS UN PORT DE CATALUNYA". Els portuguesos tot i que Lisboa està en ple Atlàntic -sobre la ruta de les Índies-, van escollir Sagres al Cap San Vicente com punt d'avituallament i més tard van establir una base al cap de Bona... [+]

Voltaire fa referència a la cita sobre els catalauni feta per Tàcit el 100 dC, relacionant-los sense cap mena de dubte amb l'actual nació catalana (Caius Cornelius Tacitus 56-118 d.C.). Què dirà el senyor Baydal? Que Jean Marie Arouet era un Pseudo historiador i no tenia visió de la història, negant el que ell i Tàcit (qual "Duo Dinámico") deien que els Catalauni eren els catalans? 1.. C'est des Catalauni que Tacite a dit [en exagérant]: « Ferox gens nullam esse vitam sine armis... [+]

Loise De Rosa (Pozzuoli, 14 o 16 octubre de 1385 –Nàpols, després de 1475), fou un cronista de tarannà popular i semiculte del quatrocento napolità. Es va dedicar a escriure al final de la seva vida (entre 82 i 90 anys), després d'haver passat tota una vida com a cap del servei (« majordom » [1] ) a la cort del Regne de Nàpols, primer al servei. dels sobirans Ladislau d'Anjou Durazzo i Joana II , i després d'Alfons el Magnànim, de Ferran d'Aragó i d'Ippolita Maria Sforza. [2] És... [+]

El pare d'un nen determinat havia donat allotjament a Vincent mentre estava en un viatge missioner. La seva dona, una dona virtuosa, va patir mals atacs de nervis, i de vegades estava a prop de la bogeria. Al seu retorn d'escoltar un dels sermons de Vincent, el pare va trobar una terrible tragèdia. La seva dona s'havia tornat boja, va tallar la gola del seu fill petit, després va tallar el cos del nen i va rostir una part d'ella, que després va tractar de servir al seu marit. Quan es... [+]

El Llibre de de Menescalia, traduit al castellà com Libro de Albeytería, [1] es convertí en el S. XV i durant el S. XVI en l’obra de referència en la medicina dels equins, cal tenir en compte que la Corona d'Aragó, en aquella època, s'havia estès cap al nord-est de la Mediterrània. Va tenir un enorme èxit també a Castella, es va traduir al castellà el 1499 i es va reeditar en aquesta llengua diverses vegades. L'obra consta de dos llibres. El primer (Llibre de menescalia), versa... [+]

..Quinetiam instrumentum illud a Catalanis inventum, quod ab aliis “ghiterra”, ab aliis “ghiterna” vocatur, ex lyra prodiisse manifestissimum est. Hec enim ut leutum (licet eo longe minor sit) et formam testudineam et chordarum dispositionem atque contactum... [+]

A l'article "28 de maig de 1588: la 'Girona' surt del port de Lisboa camí d'Anglaterra", signat per Joaquim M. Pujals (text) / Agustí Alcoberro (assessorament), ressuciten com comandant de La Girona de la flota la ‘Invencible’ un Hug de Montcada valencià (1476 - 1528),quan en realitat el commandant era Hug de Montcada i Gralla, militar barceloní que comandava les galiasses de Nàpols a l'anomenada Armada Invencible El tex erroni diu textualment en esmentar La Girona: "..esquadró... [+]

El Vidre català s'ha fabricat a tota la costa de llevant de la península des de fa segles. No falten notícies i documents que proven l'existència de vidrieries prou importants a Catalunya des del segle XIII[1] (prescindint de les que es tenen sobre l'època romana i la dominació àrab) i consta que es fabricaven en els segles XIV i XV vidrieres artístiques per a les esglésies a part de vasos ordinaris i copes fines. Segons Waters, des del segle X només Egipte i Catalunya coneixien la... [+]