Voltaire refers the catalauni citation made by Tacitus from 100 AD directly, without hesitation to the actual Catalan Nation (Caius Cornelius Tacitus 56-118 aC.). What will Mr. Baydal say? That Jean Marie Arouet had no vision of history, negating what him and Tacitus (as the "Duo Dinámico") said about Catalauni-Catalan? Following the expectation raised by the article about the people of the 'catuvellauni' of the blog 'La Història usurpada', La vaca cega ads to his own entry from 2013... [+]

BIBLIOTECA DEL CLUB NÀUTIC ARENYS DE MAR

info@cnarenys.com -Reserva lliure pels no socis

El 3er dissabte de cada mes a les 19:00

29 de juny de 2024 - DE LA CALAVERA DE COLOM ALS FALUCHOS D'ARENYS –... [+]

La Creu de Sant Jordi com a bandera rectangular (relació 3:5). En heràldica, la Creu de Sant Jordi, és una creu vermella sobre fons blanc, que a partir de la baixa edat mitjana es va associar a Sant Jordi, el sant militar, sovint representat com un croat. Associat amb les croades, la creu vermella sobre blanca té els seus orígens al segle 10. S'ha utilitzat com l'ensenya de la República de Gènova des de potser tan aviat com el segle 10. El símbol va ser adoptat per la Lliga de... [+]

Arran de les darreres notícies i comentaris que ha publicat la FEHC sobre "El Lazarillo de Tormes", he cercar la paraula "lazarillo" i semblants (al DRAE), i els seus corresponents en català (a diferents diccionaris). A la vista de les aparicions a l’obra d’aquestes paraules, el resultat és inicialment un embolic de proporcions considerables la solució del qual, si més no, augmenta la sospita que aquesta obra va ser escrita en... [+]

Té por de quedar-se sense successor i per això està escrivint el tractat Joan Pedrals és el rellotger de molts dels campanars d'Espanya L'art de la rellotgeria és un art que combina mecànica, matemàtiques, astronomia, sentit comú, inventiva i amor per la feina ben feta. Així ho explica el bloc de Joan Pedrals, rellotger de Moià que s'ha especialitzat en la reparació de rellotges antics i de grans rellotges públics. Ara Pedrals, conscient que els secrets de la rellotgeria es... [+]

El virus Divendres 13 (també conegut com a virus Jerusalem), és un dels més destacats en la història dels virus informàtics. El seu descobriment i aïllament el 1987 per la Universitat Hebrea de Jerusalem va posar en vetlla a centenars d'usuaris, que desconeixien per complet que els ordinadors també podien ser atacats per "virus". Jo mateix (el desembre del 87) en vaig haver de fer un cercador emprant una rutina recursiva en Turbo C que vaig regalar al llavors propietari-gerent de... [+]

És un paisatge real el paisatge de la Gioconda? Com que només l'han pogut identificar amb el paisatge del Monte Cristallo a les Dolomite (fora de context), la majoria dels entesos creuen que és imaginari. Però, per què hauria d’inventar un paisatge el pintor que més va fer perquè la pintura semblés real? Seguint les propostes d’en José Luis Espejo, que situa el fons de la Gioconda a Montserrat, ara l’Albert Fortuny, sense abandonar Montserrat, ens proposa un nou punt de vista per... [+]

La Concòrdia d'Alcanyís fou el pacte a què arribaren el 15 de febrer de 1412 el parlament català, reunit a Tortosa, i el parlament aragonès, reunit a Alcanyís, per tal de reunir un grup de personalitats a la vila aragonesa de Casp que elegissin un successor del rei Martí l'Humà (mort sense descendència el 1410).[1] L'interregne s'havia allargat excessivament i les guerres entre nobles assolaven els regnes d'Aragó i de... [+]

"Llibret per a compondre oracions segons requereixen les lleis gramaticals, compost pel docte home Bartomeu Mates i corregit i millorat per Pere Joan Matoses ministre de Crist i prevere, a expenses de Guillem Ros i imprès amb artifici meravellós per Joan Gherling, alemany. s'acaba a Barcelona a les nones d'octubre (dia 7) de l'any 1468 de la Nativitat del Senyor". "Cal veure que la data està escrita en xifres romanes i que el 'frare' proposat pels enemics de l'incunable Català "1468 en... [+]

Els segadors és l'himne nacional oficial de Catalunya. Així va quedar establert per llei del 25 de febrer de 1993.[1][2] El seu origen data de la Guerra dels Segadors, al segle XVII. L'himne fa una crida per defensar la llibertat de la terra. La lletra actual és d'Emili Guanyavents i data de 1897. Usa, però, elements de tradició oral que ja havia recollit anteriorment l'escriptor i filòsof Manuel Milà i Fontanals el 1882. La versió musical és de Francesc Alió, que la va compondre... [+]