20-05-2013  (8318 )

Los Catalauni según Voltaire y Tácito

Voltaire se refiere directamente a unacita hecha por Tácito sobre los Catalauni, en el año 100 d.C., señalando sin vacilar a la actual nación catalana (Cayo Cornelio Tácito 56-118 a.C.). ¿Qué dirá el Sr. Baydal? ¿Que Jean Marie Arouet no tenía visión de la historia, negando lo que él y Tácito dijeron (actuando como un verdadero "Dúo Dinámico") de que Catalauni significa catalán? 1.- C'est des Catalans que Tacite a dit [en exagérant]: « Ferox gens nullam esse vitam sine... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

23-10-2013  (89517 )    

PROVA QUE LA BANDERA ESPANYOLA BORBÒNICA DERIVA DE LA SENYERA

De fet en Juan Vigil em va explicar el 1983 a Madrid, que els borbons havien hagut d'agafar una bandera espanyola derivada de la senyera perquè la seva blava amb flors de lis havia estat 200 anys "enemiga d'Hispania", el que no em va explicar és que això havia sortit de José Antonio Primo de Ribera, que va dir que la Senyera havia de ser la bandera d'Espanya perquè és la més antiga i la de més gloriosa tradició militar i poètica de la península. El vaixell El Fènix de 80 canons... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

10-05-2024  (883 )    

II CICLE DE CONFERÈNCIES SOBRE LA NÀUTICA MEDIEVAL CATALANA

BIBLIOTECA DEL CLUB NÀUTIC ARENYS DE MAR

info@cnarenys.com -Reserva lliure pels no socis

El 3er dissabte de cada mes a les 19:00

29 de juny de 2024 - DE LA CALAVERA DE COLOM ALS FALUCHOS D'ARENYS –... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST


20-05-2013  (8266 )    

Voltaire, Tacitus and the Catalauni

Voltaire refers the catalauni citation made by Tacitus from 100 AD directly, without hesitation to the actual Catalan Nation (Caius Cornelius Tacitus 56-118 aC.). What will Mr. Baydal say? That Jean Marie Arouet had no vision of history, negating what him and Tacitus (as the "Duo Dinámico") said about Catalauni-Catalan? Following the expectation raised by the article about the people of the 'catuvellauni' of the blog 'La Història usurpada', La vaca cega ads to his own entry from 2013... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

23-10-2010  (6137 )    

Teresina Boronat - Paris

Teresa Boronat i Fabra, coneguda artísticament com a Teresina Boronat,[1] (Sant Andreu de Palomar, 1904 - Sant Antoni de Calonge, 1983) fou una ballarina, coreògrafa i professora de dansa clàssica. També, com les ballarines clàssiques de la seva època, ballava igualment dansa espanyola, especialment els balls i danses tradicionals catalans. Ha estat primera ballarina del Liceu i ha actuat a països d'arreu del món barrejant la sardana i altres balls catalans amb la dansa clàssica, amb... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

12-10-2014  (10619 )    

Emigración catalana en Cuba

Aunque con estadísticas muy por debajo de otras regiones españolas, desde 1492 llegaron algunos conquistadores, marineros y soldados que se asentaron en La Habana, Matanzas y Pinar del Río, principalmente. El más célebre de los hijos de Cataluña que se empinó entre sus coterráneos ibéricos fue Miguel Ballester, quien instaló el primer trapiche de caña de azúcar en Cuba, sentando las bases de esa... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

03-10-2016  (4150 )    

Compàs de marcacions

El compàs de marcacions o compás de demores, és un instrument nàutic utilitzat per determinar demores d'objectes observats. (Demora: angle format pel nord i la visual a un objecte determinat en el mar ). S'utilitza en la navegació per determinar l'angle entre la direcció d'un objecte i el nord o un altre punt de referència. Proporciona el rumb absolut, que és l'angle en sentit horari entre el nord magnètic o nord veritable i l'objecte. Per exemple, un objecte cap a l'est tindria una... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

29-12-2011  (6769 )    

Vidre català: Alquímia, òptica i navegació

Conferència sobre l'Alquimia catalana que va ajudar amb l'ampolleta feta amb dues "fioles" de vidre català " a saber a on estaven" a en Colom i en Francesc Albó (pilot de Magallaes) batejat "griego de Rodas" quan era "català de Rodas=Rosas". Amb les navegacions atlàntiques de l'època dels descobriments van caldre a part de la brúixola, les taules, l'astrolabi i la vara de Jacob o el quadrant, però cal dir que durant aquestes navegacions -i les d'abans -la distancia navegada es calculava... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

12-09-2019  (3031 )    

Rellotge digital - pulsar

Un rellotge digital mostra l'hora digitalment (és a dir, en números o altres símbols), a diferència d'un rellotge analògic. Els rellotges digitals sovint s'associen amb unitats electròniques, però la descripció "digital" es refereix només a la pantalla, no al mecanisme d'accionament. (Tant els rellotges analògics com els digitals es poden conduir mecànicament o electrònicament, però els mecanismes de "rellotgeria" amb pantalles digitals són... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

04-03-2007  (5131 )    

Eclipse de sol de 1482 (17 de Maig) i la ciutat de La Celestina

Estudi de l’Àlex Sendra, amb el mètode científic, sobre l'eclipsi de sol de 1482, emprat també a l'INH per Ibànyez i Mayolas per rebatre falsedats en altres articles. L'Àlex Sendra creu que els fets de la Celestina van passar a València i ho raona en aquest article. Seguint les traces d’un eclipsi de sol que s’esmenta a La Celestina, creu que és impossible que els fets poguessin passar a Castella i, per contra, situa l’acció de l’obra al Regne de València.... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

14-09-2014  (10467 )    

La fal·làcia de la sortida de Palos o d'altres llocs de l'estret

Per motius de logística, l'últim territori de la península al que van dir adéu Colom, Magalhaes i tots els catalans que anaven a les Canàries i d'allà cap a Amèrica va ser obligatòriament "algun lloc prop del Golf de Cadis...ENCARA QUE EL PUNT DE SORTIDA INICIAL FOS UN PORT DE CATALUNYA". Els portuguesos tot i que Lisboa està en ple Atlàntic -sobre la ruta de les Índies-, van escollir Sagres al Cap San Vicente com punt d'avituallament i més tard van establir una base al cap de Bona... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

02-09-2011  (2927 )    

Catalanismes en el vocabulari del sucre a Amèrica

La canya de sucre va arribar al Mediterrani a través dels àrabs. Aquest cultiu i la tècnica d’extracció del sucre havien arribat a les valls del Tigris i l’Èufrates des de l’Índia. Des d’aquelles valls, es van estendre cap al Pròxim Orient, Egipte i a la Sicília musulmana cap al segle X, on la producció va ser industrialitzada en època de Frederic II Hohenstaufen (1194-1250), de la mà d’experts musulmans. De Sicília hauria passat a Madeira el 1443, per obra d’Enric el... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

03-04-2013  (11137 )    

Indústria de la seda valenciana

La indústria sedera de València ha estat des del segle XIV al XVIII la més puixant de la ciutat. En el XIV hi havia seders locals o velluters, majoritàriament jueus, i més tard conversos, agrupats el 1465 en la confraria de la Mare de Déu de la Misericòrdia, sota l'advocació de la qual està la capella de la Llotja de la Seda construïda entre 1484 i 1486. No és debades que el principal monument de la ciutat, la Llotja de la Seda, reba aquest nom, que mostra la puixança d'aquesta... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

22-11-2007  (5445 )    

Illa Navassa - basic

El 1504, Cristòfor Colom, encallat a Jamaica durant el quart viatge, va enviar alguns tripulants en canoa a l'illa Hispaniola a buscar ajuda. Van topar amb l'illa a mig camí, però no tenia aigua. Colom la va anomenar Navassa (augmentatiu de "nava-" que significa nau grossa, l'illa té forma de nau), però els navegants la van deixar de costat durant els següents 350... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

22-10-2010  (12632 )    

Spanische sprache ein dialekt des Katalanischen - Friburg

Heus ací un article de l'any 2003 : "Spanische sprache ein dialekt des Katalanischen"... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

09-12-2015  (8239 )    

Naips - Baralla Catalana

Les primeres referències europees sobre els naips són: la més antiga del 1370 a Catalunya, i posteriorment hi han altres referències a Florència, França , Ducat de Siena, Viterbo, el sud d'Alemanya , Suïssa i Brabant. La majoria d'aquestes cites es refereixen a "una recent introducció". No s'han conservat naips d'aquesta fase primerenca, però les fonts indiquen que les cartes estaven sent pintaven 'en or i diversos colors "o" pintats i daurats ", que indicaria un jocs de naips fets a... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

01-03-2023  (565 )    

Els primers batecs de la llengua catalana

Després d’estudiar els documents originals d’arxius molt diversos, els paleògrafs Jesús Alturo i Tània Alaix han situat l’aparició escrita de les primeres paraules protocatalanes al segle IV en textos de sant Pacià (Barcelona ?-390); han recalculat la datació de la majoria dels primers textos (Homilies d’Organyà incloses); han establert que el Llibre dels jutges és el primer text íntegre en català (entre 1066 i 1084), i han fet llistes dels 34 primers autors de textos (o... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

23-10-2010  (13406 )    

El català i les romàniques no venen del llatí -Romanx - 'ATIO'

Contràriament al que se'ns ha ensenyat, dins l'imperi romà la gent no parlava llatí, sinó una llengua germana d'aquest o "proto-romanç" (per a Ives Cortez => italià-antic). El llatí, i aquest "proto-romanç" serien dues llengües germanes dintre del mateix tronc de les llengües indoeuropees. Donar-li el mateix origen a la llengua de Romania és un error, té articles/sufix con el... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

12-08-2016  (9589 )    

Barca de mitjana

Una barca de mitjana és una embarcació de vela del Mediterrani aparellada amb dos pals (arbre mestre i arbre de mitjana), un botaló i tres veles (vela llatina mestra, pollacra i vela de mitjana). Hi ha definicions més detallades.[1] La denominació “barca de mitjana” és típicament catalana. A les Illes Balears s’anomenava “llagut de mitjana” o “llagut de tres veles”. Les formes del buc (nàutica) segueixen les línies d’un llagut de pesca a proa, amb roda vertical,... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

20-01-2019  (4235 )    

stemma codicum

En filologia, un stemma codicum (o simplement stemma, plural stemmata) és una taula genealògica dels manuscrits originals del mateix treball.[1] El terme stemma codicum, ve del grec antic στέμμα, stemma, petita cinta, corona, (ja que, a Roma, el quadre genealògic que conteia imatges dels avantpassats, s'adornava amb corones), i del llatí codicum, genitiu plural de còdex,... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST