De fet en Juan Vigil em va explicar el 1983 a Madrid, que els borbons havien hagut d'agafar una bandera espanyola derivada de la senyera perquè la seva blava amb flors de lis havia estat 200 anys "enemiga d'Hispania", el que no em va explicar és que això havia sortit de José Antonio Primo de Ribera, que va dir que la Senyera havia de ser la bandera d'Espanya perquè és la més antiga i la de més gloriosa tradició militar i poètica de la península. El vaixell El Fènix de 80 canons... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

Voltaire se refiere directamente a unacita hecha por Tácito sobre los Catalauni, en el año 100 d.C., señalando sin vacilar a la actual nación catalana (Cayo Cornelio Tácito 56-118 a.C.). ¿Qué dirá el Sr. Baydal? ¿Que Jean Marie Arouet no tenía visión de la historia, negando lo que él y Tácito dijeron (actuando como un verdadero "Dúo Dinámico") de que Catalauni significa catalán? 1.- C'est des Catalans que Tacite a dit [en exagérant]: « Ferox gens nullam esse vitam sine... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

Pels anys de 1750 un aventurer va proposar al Govern Francès un alambí per poder fer potable l'aigua salada del mar ... Aquest alambí no tenia un altre finalitat que el de destil·lar á bord l'aigua salada del... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

Hi havia un temps en què els catalans —els valencians— guanyàvem guerres, eren els temps de plenitud nacional, els temps en què es bastí el mapa del país. Un dels esdeveniments més significatius i transcendentals per al futur de tots els catalans i en particular dels valencians fou la decisió de Jaume II de recuperar allò que el seu avi Jaume I conquerí més enllà de Biar i que —vatua!— tan esplèndidament cedí sense compensació alguna. Jaume II, rei valencià de naixement,... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

Durant decennis els erudits espanyols han debatut a l'entorn de la ciutat on passava l'acció de La Celestina i no han arribat a cap conclusió. L'Àlex Sendra creu que els fets van passar a València i ho raona en aquest article. Seguint les traces d’un eclipsi de sol que s’esmenta a La Celestina, l’Àlex Sendra creu que és impossible que els fets poguessin passar a Castella i, per contra, situa l’acció de l’obra al Regne de... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

La flegma està més relacionada amb la malaltia que el moc i pot ser molest per a l'individu per excretar del cos. La flegma és una secreció sucosa a la via aèria durant una malaltia amb inflamació. La flegma sol contenir moc amb virus, bacteris, altres deixalles i cèl·lules inflamatòries. Una vegada que la flegma ha estat expectada per una tos, es converteix en esput.... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

A cavall de l’any 1000, coincidint amb l’etapa més crítica del poder central o reial a l’Europa de l’època, es va produir una explosió d’independències de petits dominis, sobretot a la Mediterrània occidental. Durant el segle X, Barcelona, Montpeller o Niça van escapar del domini de la monarquia francesa; i Gènova, Lucca o Pisa es van escapolir de les urpes de l’emperador alemany. Aquests petits dominis independents, articulats com a comtats o com a senyories (en definitiva,... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

L'Armada Reial del senyor Rei d'Aragó (o estol reial)[1] fou la força naval alçada i noliejada pel rei d'Aragó, i conjuntament amb l'Armada de la Diputació General de Catalunya, l'Armada de la Diputació General de València, l'Armada de Barcelona, l'Armada de València i l'Armada de Mallorca formaven les forces militars navals de la Corona d'Aragó, una de les més poderoses i efectives, sinó la que més, en el mediterrani de l'edat... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

El mètode hipotètic-deductiu és el fonament del mètode científic. A partir de les idees de Francis Bacon es va considerar que la ciència partia de l'observació de fets i que d'aquesta observació repetida de fenòmens comparables, s'extreien per inducció les lleis generals que governen aquests fenòmens. Posteriorment Karl Popper (1902 - 1994) rebutjà la possibilitat d'elaborar lleis generals a partir de la inducció i va sostenir que en realitat aquestes lleis generals són hipòtesis... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

Les coques de Santa Teresa, també anomenades rostes, torradetes, llesquetes en ou, llesques de papa, o coquetes de Santa Teresa, són una de les menges de la cuina d'aprofitament. És millor menjar-les acabades de fer però també són bones fredes.[1] És un dolç tradicional d'origen antic (probablement de la Roma antiga) i popular que es pot menjar com a berenar o postres, que segurament va néixer amb la idea d'aprofitar el pa dur. En alguns indrets es mengen només per Pasqua (Madrid,... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST