23-10-2013  (90010 lectures)

PROVA QUE LA BANDERA ESPANYOLA BORBĂ’NICA DERIVA DE LA SENYERA

De fet en Juan Vigil em va explicar el 1983 a Madrid, que els borbons havien hagut d'agafar una bandera espanyola derivada de la senyera perquè la seva blava amb flors de lis havia estat 200 anys "enemiga d'Hispania", el que no em va explicar és que això havia sortit de José Antonio Primo de Ribera, que va dir que la Senyera havia de ser la bandera d'Espanya perquè és la més antiga i la de més gloriosa tradició militar i poètica de la península. El vaixell El Fènix de 80 canons... [+]

20-05-2013  (8675 lectures)    

Voltaire, Tacitus and the Catalauni

Voltaire refers the catalauni citation made by Tacitus from 100 AD directly, without hesitation to the actual Catalan Nation (Caius Cornelius Tacitus 56-118 aC.). What will Mr. Baydal say? That Jean Marie Arouet had no vision of history, negating what him and Tacitus (as the "Duo Dinámico") said about Catalauni-Catalan? Following the expectation raised by the article about the people of the 'catuvellauni' of the blog 'La Història usurpada', La vaca cega ads to his own entry from 2013... [+]

21-08-2017  (3219 lectures)    

Nick Pelling - Telescopi - Voynich ´Sirturi

Les investigacions de Pelling publicades a la revista britànica History Today, van atribuir l'autoria del telescopi a un gerundi anomenat Joan Roget el 1590, dient (segons aquesta investigació) que la seva invenció hauria estat copiada per Zacharias Janssen, que va intentar patentar-lo el 17 d'octubre de 1608 (dues setmanes després que fos patentat per Hans Lippershey). Poc abans, el 14 d'octubre de 1608, Jacob Metius també havia intentat patentar un telescopi. Aquests fets van despertar... [+]

23-10-2010  (6386 lectures)    

Iohannes Tinctoris - Jerusalem

Tinctoris ‹-óo-›, Iohannes. - Musicista (n. Nivelles 1435 circa - m. 1511 circa), compositore, insegnante e soprattutto teorico. A Napoli, dove (1476 circa) era cappellano e cantore di corte, fondò e tenne per diverso tempo una celebre scuola musicale (fu tra l'altro precettore di Beatrice d'Aragona, divenuta poi regina di Ungheria); a Roma (1492-1500) fu addetto alla cappella pontificia; tornò poi probabilmente a... [+]

01-05-2018  (3037 lectures)    

Obsidionis Rodiae urbis descriptio

El secretari d'Alfons «el Magnànim» indica que el rei "portava CC-milia magranes de coure plenes de pólvora" per a la campanya de... [+]

23-03-2020  (5522 lectures)    

Un llibre de 1678 explica on era l'antiga Catalaunia, origen de Catalunya?

On era situada l'antiga Catalaunia? Si ENS atenim a què explica el llibre de l'any 1678, d'Esteve de Corbera, titulat Catalunya illustrata. Conté la seva descripció en comú, i en particular amb les poblacions, dominis, i successos, des del principi de l'món ..., la Localització de l'antiga Catalaunia o Catalauno estaria Molt aprop de la ciutat de Tolosa de Llenguadoc, és a dir, en Territoris de l'actual Occitània, que antigament ja s'anomenaven Catalunya, com sabem per Altres textos... [+]

19-05-2019  (3255 lectures)    

Loise De Rosa - Voynich

Loise De Rosa (Pozzuoli, 14 o 16 octubre de 1385 –Nàpols, després de 1475), fou un cronista de tarannà popular i semiculte del quatrocento napolità. Es va dedicar a escriure al final de la seva vida (entre 82 i 90 anys), després d'haver passat tota una vida com a cap del servei (« majordom » [1] ) a la cort del Regne de Nàpols, primer al servei. dels sobirans Ladislau d'Anjou Durazzo i Joana II , i després d'Alfons el Magnànim, de Ferran d'Aragó i d'Ippolita Maria Sforza. [2] És... [+]

14-08-2010  (76227 lectures)    

Catalan Discovery of Australia

The theory of the possible Catalan Discovery of Australia is based on the assertion that some sailors arrived on the island 200 years before Cook, since it is mapped on vallard maps of 1547, found at the end of the 18th century, in a world Atlas that has been preserved. However, it was not until the 17th century that the island was the subject of further European explorations. Some expeditions to the famous Terra Australis are those made by: the Dutchman Willem Jansz in 1606, the Spaniard... [+]

25-12-2014  (5742 lectures)    

Barcelona glass, in Venetian style

La comunicació de Robert Jesse Charleston a les Journées Internationales du Verre (Damasc, 1964) va plantejar el dubte que alguns vidres venecians d'altres museus fossin catalans. El primer gran centre de producció documentat és, al 1334, el forn de vidre de Berenguer Xatart de la població rossellonesa dita oficialment: Palau de Vidre. La normativa acadèmica de la llengua francesa que adopta l'Estat francès hi ha introduït, només, guions: avui és, en francès,... [+]

23-10-2010  (14036 lectures)    

El catalĂ  i les romĂ niques no venen del llatĂ­ -Romanx - 'ATIO'

Contràriament al que se'ns ha ensenyat, dins l'imperi romà la gent no parlava llatí, sinó una llengua germana d'aquest o "proto-romanç" (per a Ives Cortez => italià-antic). El llatí, i aquest "proto-romanç" serien dues llengües germanes dintre del mateix tronc de les llengües indoeuropees. Donar-li el mateix origen a la llengua de Romania és un error, té articles/sufix con el... [+]

30-12-2016  (3908 lectures)    

Rellotges mecĂ nics a Santa Maria de Cervera

La necessitat de mesurar el pas de les hores sorgí, sens dubte, en temps molt ... l'existència dels rellotges de sol i d'arena permetien saber quan havien de ser ....hi ha el segûent document: Guiu e mossèn Johan Steve, pahers l'any present e deiús scrit de la vila de... [+]

28-02-2010  (7790 lectures)    

La revenja Borja - Orlan furiĂłs al descobert

La revenja Borja: Orland furiĂłs al descobert de LluĂ­s M. Mandado i Rossell Dimarts, 13 de desembre - IntroducciĂł: Lluis TeixidĂł (president CCLL) PresentaciĂł: VĂ­ctor Cucurull - Hora: les 17:00 Lloc: Centre comarcal lleidatĂ . Adressa: Gran via 592 -Pl.... [+]

02-11-2018  (7394 lectures)    

Escatalens, un enclavament catalĂ  desconegut

Un dia, no recordo a quin any del canvi de mil·lenni, el senyor Clavel va entrar a l’agencia de viatges on jo treballava, venia de “França”; volia que li preparés un itinerari amb excursions per un grup en autocar, un ràpid mos o tast de Catalunya, bàsicament Barcelona. Com podeu suposar li vaig demanar la seva adreça. “ Escatalens –em va dir–, això és prop de Montauban, al nord de Tolosa o millor dit, al centre... [+]

19-10-2010  (6864 lectures)    

Creu anellada

La creu celta combina una creu amb un anell que rodeja la intersecció. És un símbol molt estès en el cristianisme cèltic, tot i que podria tenir orígens precristians. S'ha utilitzat per a representar les quatre direccions, els quatre elements, la terra, els quatre vents, etc. És el lloc on es creuen els camins (dels vius i els morts, per exemple). Se l'utilitza també com a representació del nombre cinc agafant el punt del... [+]

05-04-2017  (2055 lectures)    

Pedrenyaler

Un pedrenyaler tenia per ofici fabricar pedrenyals. Entenent per pedrenyal qualsevol arma de foc proveïda d'un pany de pedrenyal. Sense excloure algunes armes equipades amb pany de roda, ni els arcabussos i mosquets. Els pedrenyalers treballaven de forma especialitzada, amb les denominacions següents: Canoners Encepadors [2] Panyetaires. Mestres en obrar panys. Totes tres especialitats tenien responsabilitats i organitzacions separades, però s’agrupaven sota un gremi... [+]

24-09-2006  (3332 lectures)    

Reflexions sobre el tĂ­tol del Lazarillo de Tormes

Arran de les darreres notícies i comentaris que ha publicat la FEHC sobre "El Lazarillo de Tormes", he cercar la paraula "lazarillo" i semblants (al DRAE), i els seus corresponents en català (a diferents diccionaris). A la vista de les aparicions a l’obra d’aquestes paraules, el resultat és inicialment un embolic de proporcions considerables la solució del qual, si més no, augmenta la sospita que aquesta obra va ser escrita en... [+]

31-01-2017  (4521 lectures)    

LluminĂ ries, magranes i pedrenyals catalans

1431: Magranes de pĂłlvora esmentades per Alfons el MagnĂ nim, carregades a les galeres a... [+]

14-05-2024  (7532 lectures)    

Faluchos de Arenys o Barca catalana

Els llaüts d´Arenys de Mar, per anar a pescar a Andalusia (on eren anomenats “faluchos”): quilla de “21 codos y 8 pulgadas” (uns 11 metres); amb 3 parells de rems de 25 pams cadascun El terme barca catalana (o barca llevantina) resumeix el conjunt de barques de vela de diverses regions, totes amb característiques pròpies, que comparteixen uns trets generals. Les barques (catalanes, valencianes, balears,...) gaudiren d’un gran prestigi entre els estrangers per les seves qualitats... [+]