Només cal fer un repàs a la Ha per saber que les columnes amb el símbol Plus Ultra no han representat mai a Castella, ni a Lleó, ni a Aragó que no tenia mar, atès que el Non Plus Ultra només tenia sentit per als estats Marítims que estem al Mediterrani a l'Est de les columnes... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

De fet en Juan Vigil em va explicar el 1983 a Madrid, que els borbons havien hagut d'agafar una bandera espanyola derivada de la senyera perquè la seva blava amb flors de lis havia estat 200 anys "enemiga d'Hispania", el que no em va explicar és que això havia sortit de José Antonio Primo de Ribera, que va dir que la Senyera havia de ser la bandera d'Espanya perquè és la més antiga i la de més gloriosa tradició militar i poètica de la península. El vaixell El Fènix de 80 canons... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

Juan Calsapeu se hizo eco de la posible filiación catalana del salud ciao diciendo: "..Primer Manel Capdevila, y después Frank Dubé y Jordi Bilbeny, proponían que la palabra italiano puede provenir del seáis catalán. Los tres alegaban la larga presencia catalana en Italia y dudaban del paso Schiavo> ciao, propugnado hasta ahora por la filología italiana ..... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

A l'article "28 de maig de 1588: la 'Girona' surt del port de Lisboa camí d'Anglaterra", signat per Joaquim M. Pujals (text) / Agustí Alcoberro (assessorament), ressuciten com comandant de La Girona de la flota la ‘Invencible’ un Hug de Montcada valencià (1476 - 1528),quan en realitat el commandant era Hug de Montcada i Gralla, militar barceloní que comandava les galiasses de Nàpols a l'anomenada Armada Invencible El tex erroni diu textualment en esmentar La Girona: "..esquadró... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

La Creu de Sant Jordi com a bandera rectangular (relació 3:5). En heràldica, la Creu de Sant Jordi, és una creu vermella sobre fons blanc, que a partir de la baixa edat mitjana es va associar a Sant Jordi, el sant militar, sovint representat com un croat. Associat amb les croades, la creu vermella sobre blanca té els seus orígens al segle 10. S'ha utilitzat com l'ensenya de la República de Gènova des de potser tan aviat com el segle 10. El símbol va ser adoptat per la Lliga de... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

La marina de guerra catalana - amb vaixells catalans, almiralls catalans i tripulacions catalanes (sense comptar la xurma)- a les ordres directes o indirectes dels comtes de Barcelona representava una realitat reconeguda per tota la mediterrània des dels seus origens fins a Ferran el Catòlic. En èpoques posteriors vaixells construits i tripulats en les costes catalanes, sota l’autoritat de reis no catalans, protagonitzaren alguns fets importants. De manera anàloga les marines de guerra... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

Segons aquesta proposta de pacte secret amb el Regne d'Anglaterra, aquest facilitaria ajuda militar enfront de Felip V de Castella, així com respectaria a Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic i les Constitucions catalanes. A canvi, els catalans austriacistes es comprometien a facilitar el desembarcament de tropes de la Gran Aliança a la costa... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

El Regne de Jerusalem fou creat pels prínceps cristians en la figura de Guifré de Bouillon el 1099 al final de la Primera Croada després que s'haver-se apoderat de la ciutat. El regne fou, doncs, un dels Estats Llatins d'Orient; no sempre, però, els reis de Jerusalem posseïren la ciutat que donava nom al seu regne. La fi del regne s'esdevingué el 1291, quan els musulmans recuperaren la ciutat d'Acre, darrer baluard dels croats a Terra... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

Jamaica abans del seu descobriment per Cristòfor Colom el 1494va ser ocupada i habitada per diverses tribus emigrants de la zona del Carib. Els últims habitants nadius van ser els Indis arawaks. Aquests pobladors que provenien en gran part de la raça arawak va ser exterminada fonamentalment per dos motius: les condicions d'esclavitud que van imposar els colons espanyols i les malalties que van... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

Loise De Rosa (Pozzuoli, 14 o 16 octubre de 1385 –Nàpols, després de 1475), fou un cronista de tarannà popular i semiculte del quatrocento napolità. Es va dedicar a escriure al final de la seva vida (entre 82 i 90 anys), després d'haver passat tota una vida com a cap del servei (« majordom » [1] ) a la cort del Regne de Nàpols, primer al servei. dels sobirans Ladislau d'Anjou Durazzo i Joana II , i després d'Alfons el Magnànim, de Ferran d'Aragó i d'Ippolita Maria Sforza. [2] És... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST