Voltaire refers the catalauni citation made by Tacitus from 100 AD directly, without hesitation to the actual Catalan Nation (Caius Cornelius Tacitus 56-118 aC.). What will Mr. Baydal say? That Jean Marie Arouet had no vision of history, negating what him and Tacitus (as the "Duo Dinámico") said about Catalauni-Catalan? Following the expectation raised by the article about the people of the 'catuvellauni' of the blog 'La Història usurpada', La vaca cega ads to his own entry from 2013... [+]

BIBLIOTECA DEL CLUB NÀUTIC ARENYS DE MAR

info@cnarenys.com -Reserva lliure pels no socis

El 3er dissabte de cada mes a les 19:00

29 de juny de 2024 - DE LA CALAVERA DE COLOM ALS FALUCHOS D'ARENYS –... [+]

Voltaire refers the catalauni citation made by Tacitus from 100 AD directly, without hesitation to the actual Catalan Nation (Caius Cornelius Tacitus 56-118 aC.). What will Mr. Baydal say? That Jean Marie Arouet had no vision of history, negating what him and Tacitus (as the "Duo Dinámico") said about Catalauni-Catalan? Following the expectation raised by the article about the people of the 'catuvellauni' of the blog 'La Història usurpada', La vaca cega ads to his own entry from 2013... [+]

Al simposi del 2015, l’investigador Miquel Llauradó va destapar a la seva mini conferència les arrels catalanes de Nova Orleans. En Daniel Ibanyez sempre ha dit que la paraula jazz ve de la paraula catalana " jaç" (de jaure) el lloc on dormien els esclaus que era on feien la seva música, de fet en català era el jaç de com el dels animals que de fet era com se'ls... [+]

En Jordi Bilbeny defensa que La Celestina, obra pertanyent a les lletres castellanes, fou escrita originalment per un autor valencià desconegut i en llengua catalana, i que l'obra que avui coneixem seria la traducció al castellà feta per la censura de l'època,[1] que féu desaparèixer l'original català. S'oposa així a la teoria acceptada per la historiografia actual que atribueix al batxiller Fernando de Rojas la quasi totalitat de l'autoria, i segueix la línia de les seves tesis de la... [+]

Hi va haver una galera catalana feta a Mataró a la Armada Invencible,[1] té entitat pròpia respecte les galeres de les altres nacions marítimes (referenciades a partir del s.XIII), atès que el Coromines aporta una referencia d'una galera catalana de l'any 1120 (100 anys abans que les altres).[2][3] Fou un tipus de vaixell de guerra i de comerç, propulsat completament per la força dels rems i de vegades per la del vent, gràcies a la presència d'arbres amb les seves veles (normalment... [+]

Contràriament al que diu el seu seu nom, Espanya no va ser la descobridora ni la primera en emprar el camí dels espanyols, tots els trams de la ruta eren perfectament coneguts. Tal com ja ho havia fet Annibal amb els seus elefants 1500 anys abans, els comerciants feien servir regularment les parts del camí que uneix França i Itàlia a través dels Alps, per al comerç de mercaderies entre ambdós... [+]

L'antropologia forense és la disciplina que serveix per poder esbrinar l'edat, el sexe, l'ascendència, la identitat i fins i tot algunes circumstàncies de la mort de persones a partir de les seves restes i funciona sobretot com a branca auxiliar de la investigació en crims, desaparicions o cadàvers de fosses comunes. Les seves tècniques poden usar-se com a complement arqueològic per esbrinar coses com la complexió o estil de vida dels homes primitius en tombes i coves, així com la... [+]

Diuen alguns estudiosos d'Universitats Espanyoles, que Cervantes va escriure el Quixot en català, perquè el va imprimir a Barcelona i després a València i a Portugal i a Anvers. I el propi Cervantes diu a la segona part del Quixot: ".y a mi se me trasluce que no ha de haber nación ni lengua donde no se traduzga." Diuen els mateixos estudiosos que en aquells moments, gairebé tot el que s'escrivia a les terres de parla catalana s'escrivia en català i s'hi intentava... [+]

Les coques de Santa Teresa, també anomenades rostes, torradetes, llesquetes en ou, llesques de papa, o coquetes de Santa Teresa, són una de les menges de la cuina d'aprofitament. És millor menjar-les acabades de fer però també són bones fredes.[1] És un dolç tradicional d'origen antic (probablement de la Roma antiga) i popular que es pot menjar com a berenar o postres, que segurament va néixer amb la idea d'aprofitar el pa dur. En alguns indrets es mengen només per Pasqua (Madrid,... [+]