Voltaire refers the catalauni citation made by Tacitus from 100 AD directly, without hesitation to the actual Catalan Nation (Caius Cornelius Tacitus 56-118 aC.). What will Mr. Baydal say? That Jean Marie Arouet had no vision of history, negating what him and Tacitus (as the "Duo Dinámico") said about Catalauni-Catalan? Following the expectation raised by the article about the people of the 'catuvellauni' of the blog 'La Història usurpada', La vaca cega ads to his own entry from 2013... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

De fet en Juan Vigil em va explicar el 1983 a Madrid, que els borbons havien hagut d'agafar una bandera espanyola derivada de la senyera perquè la seva blava amb flors de lis havia estat 200 anys "enemiga d'Hispania", el que no em va explicar és que això havia sortit de José Antonio Primo de Ribera, que va dir que la Senyera havia de ser la bandera d'Espanya perquè és la més antiga i la de més gloriosa tradició militar i poètica de la península. El vaixell El Fènix de 80 canons... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

El compàs de marcacions o compás de demores, és un instrument nàutic utilitzat per determinar demores d'objectes observats. (Demora: angle format pel nord i la visual a un objecte determinat en el mar ). S'utilitza en la navegació per determinar l'angle entre la direcció d'un objecte i el nord o un altre punt de referència. Proporciona el rumb absolut, que és l'angle en sentit horari entre el nord magnètic o nord veritable i l'objecte. Per exemple, un objecte cap a l'est tindria una... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

El Regne de Jerusalem va ser un regne cristià que es va establir al Llevant (actual Orient Mitjà) el 1099 després de la conquesta de Jerusalem en la Primera Croada. Va ser destruït el 1291 amb la conquesta d'Acre. La capital era Jerusalem i el seu territori es troba actualment inclòs en l'estat d'Israel. Fou creat pels prínceps cristians en la figura de Guifré de Bouillon el 1099 al final de la Primera Croada després que s'haver-se apoderat de la ciutat. El regne fou, doncs, un dels... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

El galaicoportugués o gallec, també conegut com a gallec antic o portuguès medieval, era la llengua romanç parlada durant l'Edat Mitjana en tota la franja nord-occidental de la península ibèrica, des del mar Cantàbric fins al riu Duero. De l'evolució d'aquesta llengua procedeixen els actuals idiomes gallec i portuguès, tot i que el reintegracionisme postula actualment que ambdues llengües posseeixen el mateix diasistema lingüístic, malgrat les seves diferències diatòpiques. A... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

La versión oficial del "bataraz" y las alpargatas, se les olvidó el CHE igual al valenciano... "un tipo de pantalón bombacho de tela rústica por su color grisáceo algo moteado pasó a ser llamado "bataraz". La fuerte inmigración vasca, ocurrida en la segunda mitad del siglo XIX y primera mitad del siglo XX, difundió el uso de la boina y las alpargatas entre los gauchos (particularmente en la zona de la pampa húmeda), en el siglo XX y a principios de siglo XXI es frecuente el uso de un... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

El Llibre de de Menescalia, traduit al castellà com Libro de Albeytería, [1] es convertí en el S. XV i durant el S. XVI en l’obra de referència en la medicina dels equins, cal tenir en compte que la Corona d'Aragó, en aquella època, s'havia estès cap al nord-est de la Mediterrània. Va tenir un enorme èxit també a Castella, es va traduir al castellà el 1499 i es va reeditar en aquesta llengua diverses vegades. L'obra consta de dos llibres. El primer (Llibre de menescalia), versa... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

966. Ambaixada de Borrell II a Al-Hàkam II. Obsequi de 100 espases dels "francs" -catalans-, molt famoses i temudes. 1090. En el testament del comte Ermengaudo de Gerp atorgat el 1090, donava al seu fill, entre altres coses, “una espasa rescatada en 2000 mancusos de molt bon or de València” 1233. Jaume I esmenta l'espasa anomenada Tisó (forjada a Montsó) en el setge de Borriana 1274. Espasa del cavaller en Soler de Vilardell (Espasa de Vilardell). Una espasa considerada màgica, "de... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

Loise De Rosa (Pozzuoli, 14 o 16 octubre de 1385 –Nàpols, després de 1475), fou un cronista de tarannà popular i semiculte del quatrocento napolità. Es va dedicar a escriure al final de la seva vida (entre 82 i 90 anys), després d'haver passat tota una vida com a cap del servei (« majordom » [1] ) a la cort del Regne de Nàpols, primer al servei. dels sobirans Ladislau d'Anjou Durazzo i Joana II , i després d'Alfons el Magnànim, de Ferran d'Aragó i d'Ippolita Maria Sforza. [2] És... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

La cita “Nos, que som tant com vós, jurem davant vós que no sou millor que nos, que junts valem més que vós, i que us acceptem com a rei i sobirà sempre que respecteu les nostres llibertats i les lleis; però, si no, no” és falsa la van inventar els manyos pels furs de... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST