Benvolgut Vicent, en primer lloc grĂ cies per la ingent tasca periodĂ­stica que fa Vilaweb sobre el seguiment del procĂ©s catalĂ . Treballeu a contracorrent, compensant la desinformaciĂł orquestrada que els poders establerts al tron de l’Estat espanyol realitzen sistemĂ ticament, seguint els fils d’un poder major, que es diu “Gran Capital” i treballa al marge de la democrĂ cia amb l’ordre extraoficial que dirigeix el poder (desigual) transnacional. Treballeu en inferioritat de... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

L’emperador NapoleĂł I fĂ©u portar de l’arxiu vaticĂ , com a botĂ­ de guerra un document que demostra que el catalĂ , o si voleu l’occitĂ  es parlava fins al Rin. França diu que Ă©s el document en francĂšs mĂ©s antic. És a dir que el francĂšs antic Ă©s el... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

Tanmateix, en el segle I dC, el gran savi i inventor HerĂł d’Alexandria, va desenvolupar un mecanisme que feia girar una roda amb la força del vapor. Malgrat la gran admiraciĂł que va aixecar en el seu moment, l’invent no va passar de ser una simple curiositat, sense tenir mai cap aplicaciĂł prĂ ctica. L’any 1543, mĂ©s de 1.400 anys desprĂ©s, el port de Barcelona va ser testimoni de la reinvenciĂł d’una mĂ quina de vapor, perĂČ amb la particularitat que, aquest cop sĂ­, se li volia... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

El Rex bellator (‘rei guerrer’) Ă©s una teoria polĂ­tica que pretenia la unificaciĂł sota un prĂ­ncep solter o vidu dels ordes militars i la reconquesta de Terra Santa. Antecedents histĂČrics: Va respondre a la pĂšrdua de les romanalles del Regne de Jerusalem des de 1291. DisminuĂŻt territorialment amb la caiguda de la ciutat[1] de Jerusalem el 1187, havia tingut com a capital Sant Joan d'Acre, i depenia cada vegada mĂ©s de la força dels ordes militars-religiosos i de la benvolença de... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

D’uns anys ençà s’han publicat tot un seguit d’estudis del professor Francisco Calero que atribueixen a En Joan LluĂ­s Vives l’autoria del Lazarillo de Tormes. En unes impressions recollides al nĂșmero 29 de la revista EspĂ©culo, afirmava que â€œĂ©s importantĂ­ssim saber quin Ă©s l’autor d’una obra, perquĂš el coneixement de la vida i del pensament de l’autor ajuda a penetrar el significat de la seva producció”. PerĂČ encara hi afegia: “En el cas del Lazarillo, saber... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

966. Ambaixada de Borrell II a Al-Hàkam II. Obsequi de 100 espases dels "francs" -catalans-, molt famoses i temudes. 1090. En el testament del comte Ermengaudo de Gerp atorgat el 1090, donava al seu fill, entre altres coses, “una espasa rescatada en 2000 mancusos de molt bon or de Valùncia” 1233. Jaume I esmenta l'espasa anomenada Tisó (forjada a Montsó) en el setge de Borriana 1274. Espasa del cavaller en Soler de Vilardell (Espasa de Vilardell). Una espasa considerada màgica, "de... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

El compĂ s de marcacions o compĂĄs de demores, Ă©s un instrument nĂ utic utilitzat per determinar demores d'objectes observats. (Demora: angle format pel nord i la visual a un objecte determinat en el mar ). S'utilitza en la navegaciĂł per determinar l'angle entre la direcciĂł d'un objecte i el nord o un altre punt de referĂšncia. Proporciona el rumb absolut, que Ă©s l'angle en sentit horari entre el nord magnĂštic o nord veritable i l'objecte. Per exemple, un objecte cap a l'est tindria una... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

Aunque con estadĂ­sticas muy por debajo de otras regiones españolas, desde 1492 llegaron algunos conquistadores, marineros y soldados que se asentaron en La Habana, Matanzas y Pinar del RĂ­o, principalmente. El mĂĄs cĂ©lebre de los hijos de Cataluña que se empinĂł entre sus coterrĂĄneos ibĂ©ricos fue Miguel Ballester, quien instalĂł el primer trapiche de caña de azĂșcar en Cuba, sentando las bases de esa... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST