La Raor de Llull: Una Troballa Lingüística i Històrica que reescriu el Principi d’Ockham La famosa navalla d’Ockham (Occam’s razor), eina filosòfica que postula que «la explicació més simple sol ser la correcta», podria tenir un origen català anterior i més precís: la Raor de Llull. Aquesta teoria, que vas presentar a la Conferència d’Omnium Cultural el 2009, no només qüestiona l’atribució tradicional a Guillem d’Ockham (s. XIV), sinó que proposa una connexió... [+]

De fet en Juan Vigil em va explicar el 1983 a Madrid, que els borbons havien hagut d'agafar una bandera espanyola derivada de la senyera perquè la seva blava amb flors de lis havia estat 200 anys "enemiga d'Hispania", el que no em va explicar és que això havia sortit de José Antonio Primo de Ribera, que va dir que la Senyera havia de ser la bandera d'Espanya perquè és la més antiga i la de més gloriosa tradició militar i poètica de la península. El vaixell El Fènix de 80 canons... [+]

Pels anys de 1750 un aventurer va proposar al Govern Francès un alambí per poder fer potable l'aigua salada del mar ... Aquest alambí no tenia un altre finalitat que el de destil·lar á bord l'aigua salada del... [+]

És aquest, qui ho pot negar, un escut molt similar a l’escut reial català. En veure'l, el primer que ens preguntem és si podria ser que Catalunya i el Casal de Barcelona estiguin relacionats amb la fundació d’aquest il·lustre col·legi, el primer d’una de les universitats més prestigioses del món. I com veurem en aquest article, molts detalls històrics apunten en aquesta... [+]

Hipparchia (A, Maronea de Tràcia,1​2 Ca. 346 a.C. – ca. 300 a .C.) Va ser una de les primeres dones filosofistes. Va viure, malgrat l'oposició inicial de la seva família, a Crates de Tebes i va compartir amb ell la peculiar forma de vida de l'escola cínica. Hipàrquia va ser una de les primeres dones filòsofes.. va conviure, malgrat la inicial oposició de la seva família, amb Crates de Tebes i va compartir amb ell la peculiar forma de vida de l'escola... [+]

De nom oficial Església Nacional Española de Santiago i Montserrat (des de 1870), és coneguda com Santa Maria in Monserrato degli Spagnoli (Santa Maria de Montserrat dels Espanyols), després d'haver estat l'església representativa de la Corona d'Aragó durant quatre segles, avui dia és l'església nacional d'Espanya a Roma. Des de 2003 títol cardenalici, atorgat amb una arbitrarietat manifesta al cardenalat de Sevilla amb l'excusa de que també és l'església de Santiago, quan sempre... [+]

La única prova vàlida de que hi podia haver almiralls d'edat avançada, és trobar-los, com vaig fer en el recull d'almiralls vells embarcats i manant en combat als 80-90 anys!!!! (fet el 2007). Durant aquesta investigació sobre centenars d'almiralls, vaig descobrir que hi havia hagut 3 batalles de Lepant (i pot-ser 4), les dues primeres guanyades pels turcs a Antonio Grimani -almirall venecià- (amb escut d'armes molt català trobat per la Dolors) però que van acabar amb una victòria... [+]

Cal deixar clar que Catalunya va ser un regne i que a més a més, el terme que es va emprar per denominar la Corona Reial des del principi va ser el de "Corona d'Aragó i de Catalunya" i a mesura que es van anar incorporant nous regnes, es passà a "Corona d'Aragó" per simplificar i no haver de dir tota la llista: Regne d'Aragó e de Catalunya, e de Mallorques, e de València, e de Sardenya, e de Sicília, e de Nápols...... [+]

Després d’estudiar els documents originals d’arxius molt diversos, els paleògrafs Jesús Alturo i Tània Alaix han situat l’aparició escrita de les primeres paraules protocatalanes al segle IV en textos de sant Pacià (Barcelona ?-390); han recalculat la datació de la majoria dels primers textos (Homilies d’Organyà incloses); han establert que el Llibre dels jutges és el primer text íntegre en català (entre 1066 i 1084), i han fet llistes dels 34 primers autors de textos (o... [+]

La Celestina, una de les obres més importants de la literatura castellana, s'hauria inspirat en una història de passions i intrigues viscuda a Sagunt al segle XV i tindria com a escenari imaginari la capital del Camp de Morvedre. Aquestes són, almenys, les noves conclusions a què ha arribat l'estudiós saguntí Manuel Civera després de cinc anys de feina amb les obres de Fernando de Rojas i d'altres... [+]