De fet en Juan Vigil em va explicar el 1983 a Madrid, que els borbons havien hagut d'agafar una bandera espanyola derivada de la senyera perquè la seva blava amb flors de lis havia estat 200 anys "enemiga d'Hispania", el que no em va explicar és que això havia sortit de José Antonio Primo de Ribera, que va dir que la Senyera havia de ser la bandera d'Espanya perquè és la més antiga i la de més gloriosa tradició militar i poètica de la península. El vaixell El Fènix de 80 canons... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

Només cal fer un repàs a la Ha per saber que les columnes amb el símbol Plus Ultra no han representat mai a Castella, ni a Lleó, ni a Aragó que no tenia mar, atès que el Non Plus Ultra només tenia sentit per als estats Marítims que estem al Mediterrani a l'Est de les columnes... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

El compàs de marcacions o compás de demores, és un instrument nàutic utilitzat per determinar demores d'objectes observats. (Demora: angle format pel nord i la visual a un objecte determinat en el mar ). S'utilitza en la navegació per determinar l'angle entre la direcció d'un objecte i el nord o un altre punt de referència. Proporciona el rumb absolut, que és l'angle en sentit horari entre el nord magnètic o nord veritable i l'objecte. Per exemple, un objecte cap a l'est tindria una... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

Guiana ( / g ɥ i . J ɛ n / ), en occità : Guyana / g i ˈ j a . n ɔ / ) és una antiga província situada al sud-oest de França. Els seus límits han fluctuat al llarg de la història en una part dels territoris de les regions franceses de Nouvelle-Aquitània i Occitània . Portant el títol de ducat, la capital de Guiana era Bordeus . El seu nom va aparèixer al segle XIII per substituir el terme "Aquitània". Sota l' Antic Règim , Guiana era una de les províncies més grans de... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

Al català clàssic (el dels meus avis i besavis caçadors com jo...) "el gallet" no és el" disparador" com diu Termcat sinó el "martell" essent més antic el terme català d'ell vindria el terme anglès (i altri) "cock", atès que el seu joc sembla l'acció d'un gall picant a terra...el disparador seria el fiador. Em vaig treure la llicència d'armes de caça el 1963 i així m'ho van ensenyar el meu pare i el meu avi, que ho havien après dels seus pares i els seu avis... and so on... també... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

"Llibret per a compondre oracions segons requereixen les lleis gramaticals, compost pel docte home Bartomeu Mates i corregit i millorat per Pere Joan Matoses ministre de Crist i prevere, a expenses de Guillem Ros i imprès amb artifici meravellós per Joan Gherling, alemany. s'acaba a Barcelona a les nones d'octubre (dia 7) de l'any 1468 de la Nativitat del Senyor". "Cal veure que la data està escrita en xifres romanes i que el 'frare' proposat pels enemics de l'incunable Català "1468 en... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

La única prova vàlida de que hi podia haver almiralls d'edat avançada, és trobar-los, com vaig fer en el recull d'almiralls vells embarcats i manant en combat als 80-90 anys!!!! (fet el 2007). Durant aquesta investigació sobre centenars d'almiralls, vaig descobrir que hi havia hagut 3 batalles de Lepant (i pot-ser 4), les dues primeres guanyades pels turcs a Antonio Grimani -almirall venecià- (amb escut d'armes molt català trobat per la Dolors) però que van acabar amb una victòria... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

Heus ací un article de l'any 2003 : "Spanische sprache ein dialekt des Katalanischen"... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

Lo descubrió hace unos años el historiador cartagenero Alfonso Grandal. Fue él quien puso de manifiesto un hecho lingüístico sorprendente: y no fue otro que en Cartagena se habló catalán durante 300 años, desde el año 1300 hasta 1600. Y así, el cartagenero no come guisantes ni judías verdes ni alcaparras: come pésoles, bajocas y tápenas, que proceden del valenciano o del catalán. El viento del suroeste es el lebeche, y si es del sudeste es el jaloque, y el trueno es un llampo,... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

En Jordi Bilbeny defensa que La Celestina, obra pertanyent a les lletres castellanes, fou escrita originalment per un autor valencià desconegut i en llengua catalana, i que l'obra que avui coneixem seria la traducció al castellà feta per la censura de l'època,[1] que féu desaparèixer l'original català. S'oposa així a la teoria acceptada per la historiografia actual que atribueix al batxiller Fernando de Rojas la quasi totalitat de l'autoria, i segueix la línia de les seves tesis de la... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST