La historiografia oficial dona la data de 1451, però s'han trobat evidències a diversos documents, que la fan anterior, ja que certifiquen que hi havia a Catalunya -entre d'altres- un estudi general al convent de Santa Caterina de Barcelona, més de dos-cents anys abans del que diu aquesta versió oficial..... [+]

De fet en Juan Vigil em va explicar el 1983 a Madrid, que els borbons havien hagut d'agafar una bandera espanyola derivada de la senyera perquè la seva blava amb flors de lis havia estat 200 anys "enemiga d'Hispania", el que no em va explicar és que això havia sortit de José Antonio Primo de Ribera, que va dir que la Senyera havia de ser la bandera d'Espanya perquè és la més antiga i la de més gloriosa tradició militar i poètica de la península. El vaixell El Fènix de 80 canons... [+]

On era situada l'antiga Catalaunia? Si ENS atenim a què explica el llibre de l'any 1678, d'Esteve de Corbera, titulat Catalunya illustrata. Conté la seva descripció en comú, i en particular amb les poblacions, dominis, i successos, des del principi de l'món ..., la Localització de l'antiga Catalaunia o Catalauno estaria Molt aprop de la ciutat de Tolosa de Llenguadoc, és a dir, en Territoris de l'actual Occitània, que antigament ja s'anomenaven Catalunya, com sabem per Altres textos... [+]

És un paisatge real el paisatge de la Gioconda? Com que només l'han pogut identificar amb el paisatge del Monte Cristallo a les Dolomite (fora de context), la majoria dels entesos creuen que és imaginari. Però, per què hauria d’inventar un paisatge el pintor que més va fer perquè la pintura semblés real? Seguint les propostes d’en José Luis Espejo, que situa el fons de la Gioconda a Montserrat, ara l’Albert Fortuny, sense abandonar Montserrat, ens proposa un nou punt de vista per... [+]

Lluny de centre urbà, una carretera amb pronunciades corbes; després de la carretera, una vall de gran bellesa dominada per un castell; al castell, la presència, en històries a cavall entre llegenda i realitat, del mitològic comte Arnau i més rigorosament, de les famílies Mataplana i Pallars. Habitat per primera vegada en 1076, ni vigilava ni servia per defensar el territori, més aviat va ser una residència. Una església dedicada a Sant Joan, un barri de cases amagades entre la... [+]

Ens agradi o no.. al "Regimen Sanitatis Salernitanum" hi tenim dibuixat un "típic cagané català" en plena Edat Mitjana .. (que hi feiem els catalans a Salern?.. si més no.. l'Arnau..) Composat i comentat per l'Arnau de Vilanova a Montecassino - Salerno.. ens l'il·lustra amb la figura d'un cagané.. Be!..que hi ha més important per a la salut?.. Els Regimen Sanitatis són generalment escrits en llatí, però, des de mitjans dels '300, es tradueixen a la llengua vernacla, o fins i... [+]

El sistema tychònic va ser un model del sistema solar publicat per Tycho Brahe a finals del segle XVI, que combinava els avantatges matemàtics del sistema heliocentrista de Copèrnic amb les idees filosòfiques i «físiques» del sistema geocèntric de Ptolomeu. El model va poder ser inspirat per Valentin Naboth[1] i Paul Wittich.[2] Un model geo-heliocèntric similar va ser proposat anteriorment per Nilakantha Somayaji de l'Escola de... [+]

Els llaüts d´Arenys de Mar, per anar a pescar a Andalusia (on eren anomenats “faluchos�): quilla de “21 codos y 8 pulgadas� (uns 11 metres); amb 3 parells de rems de 25 pams cadascun El terme barca catalana (o barca llevantina) resumeix el conjunt de barques de vela de diverses regions, totes amb característiques pròpies, que comparteixen uns trets generals. Les barques (catalanes, valencianes, balears,...) gaudiren d’un gran prestigi entre els estrangers per les seves qualitats... [+]

Don Ferdinando Cordesyus 1529 el seu altar im 42 DISER ha Derr Kay: M: deu Karolus dem fünfften nach gannz Inndiann gewunen Don Ferdinand Cortez en 1529, la seva edat en la 42 º [any]. Aquest últim va guanyar el conjunt de l'�ndia per la seva Majestat el Kayser Charles... [+]

El Kit�b T�’rīẖ Mayūrqa (en català Llibre de la història de Mallorca) és una crònica àrab dels fets ocorreguts durant la Conquesta de Mallorca escrita per l'historiador àrab Ibn Amira al-Makhzumí. Té el valor de ser la sola font àrab de la conquesta, cosa que permet contrastar fets considerats dubtosos i posar-ne d'altres en qüestió que eren considerats per... [+]