Voltaire refers the catalauni citation made by Tacitus from 100 AD directly, without hesitation to the actual Catalan Nation (Caius Cornelius Tacitus 56-118 aC.). What will Mr. Baydal say? That Jean Marie Arouet had no vision of history, negating what him and Tacitus (as the "Duo Dinámico") said about Catalauni-Catalan? Following the expectation raised by the article about the people of the 'catuvellauni' of the blog 'La Història usurpada', La vaca cega ads to his own entry from 2013... [+]

De fet en Juan Vigil em va explicar el 1983 a Madrid, que els borbons havien hagut d'agafar una bandera espanyola derivada de la senyera perquè la seva blava amb flors de lis havia estat 200 anys "enemiga d'Hispania", el que no em va explicar és que això havia sortit de José Antonio Primo de Ribera, que va dir que la Senyera havia de ser la bandera d'Espanya perquè és la més antiga i la de més gloriosa tradició militar i poètica de la península. El vaixell El Fènix de 80 canons... [+]

«Jo. Stephani. Liber elegantiarum seu vocabularius latine et in catalan». Amb aquest sintètic registre a la Biblioteca Colombina de Sevilla,1 trobem una de les primeres referències, pocs anys després de l’única impressió a Venècia el 1489, d’una de les produccions més originals del segle XV en llengua catalana, el... [+]

Un pedrenyaler tenia per ofici fabricar pedrenyals. Entenent per pedrenyal qualsevol arma de foc proveïda d'un pany de pedrenyal. Sense excloure algunes armes equipades amb pany de roda, ni els arcabussos i mosquets. Els pedrenyalers treballaven de forma especialitzada, amb les denominacions següents: Canoners Encepadors [2] Panyetaires. Mestres en obrar panys. Totes tres especialitats tenien responsabilitats i organitzacions separades, però s’agrupaven sota un gremi... [+]

La versión oficial del "bataraz" y las alpargatas, se les olvidó el CHE igual al valenciano... "un tipo de pantalón bombacho de tela rústica por su color grisáceo algo moteado pasó a ser llamado "bataraz". La fuerte inmigración vasca, ocurrida en la segunda mitad del siglo XIX y primera mitad del siglo XX, difundió el uso de la boina y las alpargatas entre los gauchos (particularmente en la zona de la pampa húmeda), en el siglo XX y a principios de siglo XXI es frecuente el uso de un... [+]

Tot i que mai hi va haver colonitzacions de sud a nord, havien de baixar del nord al sud. Però no van ser els repobladors de terres els únics catalans que van veure a Andalusia una terra d'oportunitats. Des del segle XIII fins a l'actualitat, hi ha innombrables històries de catalans que van trobar al sud un espai obert per als seus negocis i noves vides per a les seves famílies. En definitiva, sense els catalans la història d'Andalusia mai serà completa, i sense els andalusos la història... [+]

D’uns anys ençà s’han publicat tot un seguit d’estudis del professor Francisco Calero que atribueixen a En Joan Lluís Vives l’autoria del Lazarillo de Tormes. En unes impressions recollides al número 29 de la revista Espéculo, afirmava que “és importantíssim saber quin és l’autor d’una obra, perquè el coneixement de la vida i del pensament de l’autor ajuda a penetrar el significat de la seva producció�. Però encara hi afegia: “En el cas del Lazarillo, saber... [+]

Cal deixar clar que Catalunya va ser un regne i que a més a més, el terme que es va emprar per denominar la Corona Reial des del principi va ser el de "Corona d'Aragó i de Catalunya" i a mesura que es van anar incorporant nous regnes, es passà a "Corona d'Aragó" per simplificar i no haver de dir tota la llista: Regne d'Aragó e de Catalunya, e de Mallorques, e de València, e de Sardenya, e de Sicília, e de Nápols...... [+]

Conferència (que vaig fer amb la cadira de Na Muriel) sobre l'Alquimia catalana que va ajudar amb l'ampolleta feta amb dues "fioles" de vidre català " a saber a on estaven" a en Colom i en Francesc Albó (pilot de Magallaes) batejat "griego de Rodas" quan era "català de Rodas=Rosas". Amb les navegacions atlàntiques de l'època dels descobriments van caldre a part de la brúixola, les taules, l'astrolabi i la vara de Jacob o el quadrant, però cal dir que durant aquestes navegacions -i les... [+]

The story of how St. Nicholas became the red-suited chimney hopper we know as Santa is fascinating in its own right. But the final chapter of the holy man's own story is equally intriguing—and controversial. Though his remains are venerated worldwide, nobody knows for certain where he rests in peace—or more accurately, in pieces. In the early and medieval Christian tradition, the mortal remains of popular saints were scattered among various churches in various places to be displayed as... [+]