La historiografia oficial dona la data de 1451, però s'han trobat evidències a diversos documents, que la fan anterior, ja que certifiquen que hi havia a Catalunya -entre d'altres- un estudi general al convent de Santa Caterina de Barcelona, més de dos-cents anys abans del que diu aquesta versió oficial..... [+]

La Raor de Llull: Una Troballa Lingüística i Històrica que reescriu el Principi d’Ockham La famosa navalla d’Ockham (Occam’s razor), eina filosòfica que postula que «la explicació més simple sol ser la correcta», podria tenir un origen català anterior i més precís: la Raor de Llull. Aquesta teoria, que vas presentar a la Conferència d’Omnium Cultural el 2009, no només qüestiona l’atribució tradicional a Guillem d’Ockham (s. XIV), sinó que proposa una connexió... [+]

Hipparchia (A, Maronea de Tràcia,1​2 Ca. 346 a.C. – ca. 300 a .C.) Va ser una de les primeres dones filosofistes. Va viure, malgrat l'oposició inicial de la seva família, a Crates de Tebes i va compartir amb ell la peculiar forma de vida de l'escola cínica. Hipàrquia va ser una de les primeres dones filòsofes.. va conviure, malgrat la inicial oposició de la seva família, amb Crates de Tebes i va compartir amb ell la peculiar forma de vida de l'escola... [+]

L'origen del terme català “faluga” seria l'àrab “faluwah” (barqueta de càrrega). Una altra versió el faria derivar de “falwa” (egua jove, barqueta). Del català va passar al castellà “faluca” i a altres lléngües (filucca, felucca, fellouque, ...). La documentació més antiga en anglès és de... [+]

Adeste fideles (en català: "Afanya't, fidel... ") és un himne tradicional cristià en llatí cantat durant l'època nadalenca i que data del segle xviii. La seva atribució és discutida però la música i la lletra semblen ser degudes a l'anglès John Francis Wade (nascut el 1710 o 1711 i mort el 1786), copista i professor de música catòlica, jacobita exiliat a Douai, al nord de França; Almenys els manuscrits més antics, que daten de 1750-1751, estan fets de la seva mà i signats per... [+]

Tots els instruments nàutics que mesuren la velocitat d’un vaixell a través de l’aigua es coneixen com logs.[2] Aquesta nomenclatura es remunta als dies de vela, quan els mariners llançaven un tronc unit a una corda amb nusos a intervals regulars de la popa d'un vaixell. Els mariners comptaven el nombre de nusos que passaven per les seves mans en un temps determinat per determinar la velocitat del vaixell. Avui en dia, els mariners i els pilots d'avions encara expressen la velocitat en... [+]

Participació al programa de LA CLAU sobre LA MARINA CATALANA, aportacions científiques a la nàutica. Amb les navegacions atlàntiques de l'època dels descobriments -a part de la brúixola- van caldre les taules, l'astrolabi i la vara de Jacob o el quadrant, però cal dir que durant aquestes navegacions -i les mediterrànies- la distancia navegada es calculava per estima, i, no es pot concebre la "navegació per estima" sense un instrument per a mesurar el temps. Durant més de 500 anys... [+]

Un símbol solar és un símbol que representa el Sol . Els símbols solars comuns inclouen cercles amb raigs (alguns sense), creus o espirals. En la iconografia religiosa, les personificacions del Sol o els atributs solars s'indiquen mitjançant un halo o una corona radiada . Quan l'estudi sistemàtic de la mitologia comparada es va fer popular durant el segle XIX, l'opinió acadèmica tendia a interpretar els mites històrics i la iconografia en termes de "simbolisme solar". Aquest va ser... [+]

Speculum al foder és un llibre medieval en català, d'autor anònim, que es pot traduir al català actual per Mirall (equivalent a Manual) del fotre[1] i pretén ser un tractat sobre les bones maneres sexuals. Dintre del gènere didàctic dels tractats, és un text divulgatiu sobre la seducció, les pràctiques sexuals i la higiene. Es tracta del primer manual eròtic europeu.[1] Se'n conserven dues còpies manuscrites, una d'aquestes parcial, del segle xv, a la Biblioteca Nacional de... [+]

Estudieu un pel el Tractat d'Utrecht i veureu que l'arxiduc va agafar el que li va donar Felip V i va deixar als catalans amb el cul a l'aire.. tots els caps decapitats a Barcelona els hi devem a la seva traició, amb l'exèrcit austríac a Barna, hauriem vençut al duc de Berwick. Felip va cedir a l'Emperador el que li quedava a Espanya als Països Baixos (Bèlgica, Luxemburg i part d'Holanda), el Franc Comtat, el Milanesat (Carles I - Pavia), Sardenya, el regne de Nàpols.. que us semblen les... [+]