De fet en Juan Vigil em va explicar el 1983 a Madrid, que els borbons havien hagut d'agafar una bandera espanyola derivada de la senyera perquè la seva blava amb flors de lis havia estat 200 anys "enemiga d'Hispania", el que no em va explicar és que això havia sortit de José Antonio Primo de Ribera, que va dir que la Senyera havia de ser la bandera d'Espanya perquè és la més antiga i la de més gloriosa tradició militar i poètica de la península. El vaixell El Fènix de 80 canons... [+]

BIBLIOTECA DEL CLUB NÀUTIC ARENYS DE MAR

info@cnarenys.com -Reserva lliure pels no socis

El 3er cap de setmana de juny, juliol i agost a les 19:00

La pólvora catalana i les guerres d'itàlia– 13 de juny de 2025

La 1ª volta la món... [+]

La meitat d'Europa autoritzà, fa tres segles, a desmantellar una corona amb més de cinc segles d'història, a canvi de posar fi a una guerra pel control de l'imperi colonial. Com a resultat, es van acabar els drets i privilegis civils i institucionals dels regnes que en formaven part. El principat de la corona, Catalunya, va perdre allí la seva autoritat davant del rei, tallat per la implantació d'un sistema parlamentari únic a Europa, i el rei va exercir el dret de conquesta. Amb el... [+]

Al febrer de 2019 ha començat el judici als representants de la veu catalana que va defensar, l'1 d'octubre de 2017, el poder votar el seu lliure dret a decidir. El van defensar votant, i Espanya hi va enviar un fort cos policial per tal d'impedir-ho. Ara, després d'uns mesos de censura i persecució mediàtica i judicial, comença el judici amb els representants civils i polítics entre reixes i el cos policial condecorat, sota la tutela de Sa Majestat el Rei Borbó. Aquest text denuncia la... [+]

El diari de Cristòfor Colom (Diario) és un diari i quadern de bitàcola escrit per Cristòfor Colom sobre el seu primer viatge. La revista cobreix els esdeveniments des del 3 d'agost de 1492, quan Colom va partir de Palos de la Frontera, fins al 15 de març de 1493 i inclou un pròleg adreçat als sobirans. [1] Diverses referències contemporànies confirmen que Colom va mantenir un diari del seu viatge com a registre diari dels esdeveniments i com a evidència per als Reis Catòlics. [2] Al... [+]

Nou terme "Paral·lelisme inter-linguae" (Manel Capdevila) Una de les influències més notables del llatí en les "oficialment batejades com filles seves" (les llengües romàniques), i que constitueix un gran avantatge a l'hora d'aprendre aquestes llengües, són els quasi dos mil·lers de paraules acabades en "@ATIO" en llatí que existeixen al vocabulari de les seves filles - tot i que en algunes canvia el significat-: "@ACION" (occità), "@ACIÓ" (català), "@AZION" (lingua franca),... [+]

La paraula Celta va passar primer als Etruscs, que no distingien entre els sons "c" i "g". Es coneix la transició, a través dels registres Etruscs, del mot grec amorge convertit al llatí amurca, o del mot grec κυβερνἂν (kubernân) al llatí gubernare. Explicant doncs, com "bragae" va esdevenir "bracae" i després... [+]

L’any 1814, en el context de la Guerra de la Independència de l’Argentina, l’estol sufragat, quasi íntegrament, pel comerciant català establert a Buenos Aires Joan Larreu i Espeso derrotava les forces navals espanyoles davant les costes de Montevideo, en un episodi que seria conegut com la Batalla naval del... [+]

Hipatia  [ a ] (Ὑπατία: Alexandria , 355 o 370 - ibíd. , Març de 415 o 416 [ 1 ] ) va ser una filòsofa i mestra neoplatònica grega, natural d'Egipte, [ 2 ] que va destacar en els camps de les matemàtiques i l'astronomia, [ 3 ] membre i cap de la Escola neoplatònica d'Alexandria al començament de segle V. Seguidora de Plotí , va conrear els estudis lògics i les ciències exactes, portant una vida ascètica. Va educar a una selecta escola d'aristòcrates cristians i pagans que... [+]

Loise De Rosa (Pozzuoli, 14 o 16 octubre de 1385 –Nàpols, després de 1475), fou un cronista de tarannà popular i semiculte del quatrocento napolità. Es va dedicar a escriure al final de la seva vida (entre 82 i 90 anys), després d'haver passat tota una vida com a cap del servei (« majordom » [1] ) a la cort del Regne de Nàpols, primer al servei. dels sobirans Ladislau d'Anjou Durazzo i Joana II , i després d'Alfons el Magnànim, de Ferran d'Aragó i d'Ippolita Maria Sforza. [2] És... [+]