De fet en Juan Vigil em va explicar el 1983 a Madrid, que els borbons havien hagut d'agafar una bandera espanyola derivada de la senyera perquè la seva blava amb flors de lis havia estat 200 anys "enemiga d'Hispania", el que no em va explicar és que això havia sortit de José Antonio Primo de Ribera, que va dir que la Senyera havia de ser la bandera d'Espanya perquè és la més antiga i la de més gloriosa tradició militar i poètica de la península. El vaixell El Fènix de 80 canons... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

Voltaire refers the catalauni citation made by Tacitus from 100 AD directly, without hesitation to the actual Catalan Nation (Caius Cornelius Tacitus 56-118 aC.). What will Mr. Baydal say? That Jean Marie Arouet had no vision of history, negating what him and Tacitus (as the "Duo Dinámico") said about Catalauni-Catalan? Following the expectation raised by the article about the people of the 'catuvellauni' of the blog 'La Història usurpada', La vaca cega ads to his own entry from 2013... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

Mentre treballava a Mèxic, l’Agustí Tresserra es va adonar que allà era i és comú comú construir cases amb “volta catalana� des dels temps dels primers... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

Tinctoris ‹-óo-›, Iohannes. - Musicista (n. Nivelles 1435 circa - m. 1511 circa), compositore, insegnante e soprattutto teorico. A Napoli, dove (1476 circa) era cappellano e cantore di corte, fondò e tenne per diverso tempo una celebre scuola musicale (fu tra l'altro precettore di Beatrice d'Aragona, divenuta poi regina di Ungheria); a Roma (1492-1500) fu addetto alla cappella pontificia; tornò poi probabilmente a... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

El virus Divendres 13 (també conegut com a virus Jerusalem), és un dels més destacats en la història dels virus informàtics. El seu descobriment i aïllament el 1987 per la Universitat Hebrea de Jerusalem va posar en vetlla a centenars d'usuaris, que desconeixien per complet que els ordinadors també podien ser atacats per "virus". Jo mateix (el desembre del 87) en vaig haver de fer un cercador emprant una rutina recursiva en Turbo C que vaig regalar al llavors propietari-gerent de... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

La primera vegada que els moros varen envair la nostra terra portaven tanta empenta que prou s'haurien fet amos de tot Europa si pertot arreu no haguessin vingut els guerrers més valents per deturar-los. A l'indret dels Pirineus els van parar una barrera. Va haver-hi una topada tan forta que es pot dir que gairebé no va quedar ningú, però almenys varen tallar la gran fúria dels moros, que no van poder avançar ni una passa més enllà de la gran... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

Un Armer és la persona dedicada a la fabricació, reparació, venda o neteja d'armes. Un armer fa reparacions a nivell de fàbrica, actualitzacions (com l'aplicació d'acabats metàl·lics, etc..), i també fa modificacions i alteracions per a usos especials. Els armers són també responsables d'afegir diferents accessoris a les armes, p.e.: baixos relleus, els gravats i altres elements decoratius d'una pistola, fusell o escopeta. L'entorn en què tot això es duu a terme sovint varia,... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

Joseph de Veitia y Linaje (1670) diu que les tartanes, "mareage de levantiscos",[7][8] es van emprar a la carrera d'Indies,.. en l’obra “Norte de la Contratación�( Sevilla, 1672): «Tartanas...de velas latinas, mareage de levantiscos...pero es forçoso permitirles 3 o 4 marineros de los estranjeros (levantiscos) para las velas, porque los españoles no entienden aquel mareage�..» Pere I el Gran les faria formar part de la flota rusa del... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

Hipparchia (A, Maronea de Tràcia,1​2 Ca. 346 a.C. – ca. 300 a .C.) Va ser una de les primeres dones filosofistes. Va viure, malgrat l'oposició inicial de la seva família, a Crates de Tebes i va compartir amb ell la peculiar forma de vida de l'escola cínica. Hipàrquia va ser una de les primeres dones filòsofes.. va conviure, malgrat la inicial oposició de la seva família, amb Crates de Tebes i va compartir amb ell la peculiar forma de vida de l'escola... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

Tanmateix, en el segle I dC, el gran savi i inventor Heró d’Alexandria, va desenvolupar un mecanisme que feia girar una roda amb la força del vapor. Malgrat la gran admiració que va aixecar en el seu moment, l’invent no va passar de ser una simple curiositat, sense tenir mai cap aplicació pràctica. L’any 1543, més de 1.400 anys després, el port de Barcelona va ser testimoni de la reinvenció d’una màquina de vapor, però amb la particularitat que, aquest cop sí, se li volia... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST