De fet en Juan Vigil em va explicar el 1983 a Madrid, que els borbons havien hagut d'agafar una bandera espanyola derivada de la senyera perquè la seva blava amb flors de lis havia estat 200 anys "enemiga d'Hispania", el que no em va explicar és que això havia sortit de José Antonio Primo de Ribera, que va dir que la Senyera havia de ser la bandera d'Espanya perquè és la més antiga i la de més gloriosa tradició militar i poètica de la península. El vaixell El Fènix de 80 canons... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

La Raor de Llull: Una Troballa Lingüística i Històrica que reescriu el Principi d’Ockham La famosa navalla d’Ockham (Occam’s razor), eina filosòfica que postula que «la explicació més simple sol ser la correcta», podria tenir un origen català anterior i més precís: la Raor de Llull. Aquesta teoria, que vas presentar a la Conferència d’Omnium Cultural el 2009, no només qüestiona l’atribució tradicional a Guillem d’Ockham (s. XIV), sinó que proposa una connexió... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

Pienso torcer de la común carrera que sigue el vulgo y caminar derecho jornada de mi patria verdadera; entrarme en el secreto de mi pecho y platicar en él mi interior hombre, dó va, dó está, si vive, o qué se ha hecho. ... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

Una barca de mitjana és una embarcació de vela del Mediterrani aparellada amb dos pals (arbre mestre i arbre de mitjana), un botaló i tres veles (vela llatina mestra, pollacra i vela de mitjana). Hi ha definicions més detallades.[1] La denominació “barca de mitjana” és típicament catalana. A les Illes Balears s’anomenava “llagut de mitjana” o “llagut de tres veles”. Les formes del buc (nàutica) segueixen les línies d’un llagut de pesca a proa, amb roda vertical,... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

Jessica Albiach, voler desmuntar l'estatua del català -no esclavista- Cristòfor Colom, pel genocidi i males praxis posteriors en la colonització d'Amèrica, és com voler desmuntar l'estatua de Mari Curie descobridora del poloni-radioactivitat, per les bombes nuclears i els desastres ecològics de Txernòbil i Fukushima, que se'n van... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

Intentarem detallar les diverses classes de naus que a l'Edat Mitjana solcaven el mar tripulades per catalans, consignant aquelles més característiques, el coneixement de les quals ens ha arribat fins als nostres temps. Amb el transcurs del temps, havien d'augmentar les capacitats dels vaixells, ja que es parla d'una nau que el Rei Alfons va emprar, en el setge de Gaeta, amb set-cents ballesters, sense comptar la tripulació que s'ha d'estimar en un centenar; es cita una altra nau de 400... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

No foren el vots de Casp l'origen del nostre problema sinó la derrota de Balaguer.. com podia haver sigut qualsevol altre ciutat Respecte la influència de "Benet XIII".. si tenia bombardes o.. va poder influir sobre qui tenia bombardes.. llavors va manar.. si no hi tenia accés.. va manar un altre.. El que va manar a Casp va ser la pòlvora i les bombardes q la tenien els amics del d'Antequera (Requesens etc..), fins i tot va influir en el vots (per por) com.. més tard fou decisiva en la... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

El Vinland Map, àmpliament considerat com una falsificació moderna, pretén ser un mapa del món del segle XV amb una representació precolombina de "Vinland", una secció de la costa nord-americana del sud-oest de Groenlàndia. (Crèdit fotogràfic: Jon... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

L'Acadèmia dels Desconfiats, o Acadèmia Desconfiada, fou una acadèmia de lletres que promovia l'estudi de la història, la llengua i la poesia catalanes. La fundaren l'any 1700 a Barcelona diversos erudits, el principal dels quals fou Pau Ignasi de Dalmases. Els altres membres foren Josep Antoni de Rubí i de Boixadors, Joan Antoni de Boixadors Pacs i de Pinós, Antoni de Peguera i d'Aimeric, Llorenç de Barutell i d'Erill, Francesc de Junyent i de Vergós, Josep d'Amat i de Planella,... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

Loise De Rosa (Pozzuoli, 14 o 16 octubre de 1385 –Nàpols, després de 1475), fou un cronista de tarannà popular i semiculte del quatrocento napolità. Es va dedicar a escriure al final de la seva vida (entre 82 i 90 anys), després d'haver passat tota una vida com a cap del servei (« majordom » [1] ) a la cort del Regne de Nàpols, primer al servei. dels sobirans Ladislau d'Anjou Durazzo i Joana II , i després d'Alfons el Magnànim, de Ferran d'Aragó i d'Ippolita Maria Sforza. [2] És... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST