Voltaire refers the catalauni citation made by Tacitus from 100 AD directly, without hesitation to the actual Catalan Nation (Caius Cornelius Tacitus 56-118 aC.). What will Mr. Baydal say? That Jean Marie Arouet had no vision of history, negating what him and Tacitus (as the "Duo Dinámico") said about Catalauni-Catalan? Following the expectation raised by the article about the people of the 'catuvellauni' of the blog 'La Història usurpada', La vaca cega ads to his own entry from 2013... [+]

La Raor de Llull: Una Troballa Lingüística i Històrica que reescriu el Principi d’Ockham La famosa navalla d’Ockham (Occam’s razor), eina filosòfica que postula que «la explicació més simple sol ser la correcta», podria tenir un origen català anterior i més precís: la Raor de Llull. Aquesta teoria, que vas presentar a la Conferència d’Omnium Cultural el 2009, no només qüestiona l’atribució tradicional a Guillem d’Ockham (s. XIV), sinó que proposa una connexió... [+]

L’emperador Napoleó I féu portar de l’arxiu vaticà, com a botí de guerra un document que demostra que el català, o si voleu l’occità es parlava fins al Rin. França diu que és el document en francès més antic. És a dir que el francès antic és el... [+]

A l'article "28 de maig de 1588: la 'Girona' surt del port de Lisboa camí d'Anglaterra", signat per Joaquim M. Pujals (text) / Agustí Alcoberro (assessorament), ressuciten com comandant de La Girona de la flota la ‘Invencible’ un Hug de Montcada valencià (1476 - 1528),quan en realitat el commandant era Hug de Montcada i Gralla, militar barceloní que comandava les galiasses de Nàpols a l'anomenada Armada Invencible El tex erroni diu textualment en esmentar La Girona: "..esquadró... [+]

Voltaire se refiere directamente a unacita hecha por Tácito sobre los Catalauni, en el año 100 d.C., señalando sin vacilar a la actual nación catalana (Cayo Cornelio Tácito 56-118 a.C.). ¿Qué dirá el Sr. Baydal? ¿Que Jean Marie Arouet no tenía visión de la historia, negando lo que él y Tácito dijeron (actuando como un verdadero "Dúo Dinámico") de que Catalauni significa catalán? 1.- C'est des Catalans que Tacite a dit [en exagérant]: « Ferox gens nullam esse vitam sine... [+]

La creu celta combina una creu amb un anell que rodeja la intersecció. És un símbol molt estès en el cristianisme cèltic, tot i que podria tenir orígens precristians. S'ha utilitzat per a representar les quatre direccions, els quatre elements, la terra, els quatre vents, etc. És el lloc on es creuen els camins (dels vius i els morts, per exemple). Se l'utilitza també com a representació del nombre cinc agafant el punt del... [+]

En el seu quart viatge, l'Almirall va observar l'eclipsi del 29 de febrer de 1504, mentre estava a la badia de Santa Anna, Jamaica Colom va escriure a les Profecies que va determinar a partir de l'eclipsi que la seva longitud era de 7 hores i 15 minuts a l'oest de Cadis. La longitud real de Colom era de quatre hores i 44 minuts a l'oest de Cadis, per la qual cosa es produeix un enorme error que els historiadors acadèmics no saben explicar, però es molt fàcil: havia de mentir per deixar... [+]

Un dia, no recordo a quin any del canvi de mil·lenni, el senyor Clavel va entrar a l’agencia de viatges on jo treballava, venia de “França”; volia que li preparés un itinerari amb excursions per un grup en autocar, un ràpid mos o tast de Catalunya, bàsicament Barcelona. Com podeu suposar li vaig demanar la seva adreça. “ Escatalens –em va dir–, això és prop de Montauban, al nord de Tolosa o millor dit, al centre... [+]

Les coques de Santa Teresa, també anomenades rostes, torradetes, llesquetes en ou, llesques de papa, o coquetes de Santa Teresa, són una de les menges de la cuina d'aprofitament. És millor menjar-les acabades de fer però també són bones fredes.[1] És un dolç tradicional d'origen antic (probablement de la Roma antiga) i popular que es pot menjar com a berenar o postres, que segurament va néixer amb la idea d'aprofitar el pa dur. En alguns indrets es mengen només per Pasqua (Madrid,... [+]

Pel que fa a l'objecte directe de l'article, l'humor en la seva definició més general (relacionada amb els punts de vista còmics o divertits),[8][9] cal tenir en compte les diverses variants possibles: humor blanc, humor negre, humor procaç, humor escatològic, humor absurd, humor surrealista, etc. També són importants altres tòpics que poden estar relacionats amb l'humorisme: sàtira, paròdia, ironia, sarcasme, simpatia, alegria, comicitat, hilaritat, acudit, facècia, broma, .... i... [+]