La Raor de Llull: Una Troballa Lingüística i Històrica que reescriu el Principi d’Ockham La famosa navalla d’Ockham (Occam’s razor), eina filosòfica que postula que «la explicació més simple sol ser la correcta», podria tenir un origen català anterior i més precís: la Raor de Llull. Aquesta teoria, que vas presentar a la Conferència d’Omnium Cultural el 2009, no només qüestiona l’atribució tradicional a Guillem d’Ockham (s. XIV), sinó que proposa una connexió... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

De fet en Juan Vigil em va explicar el 1983 a Madrid, que els borbons havien hagut d'agafar una bandera espanyola derivada de la senyera perquè la seva blava amb flors de lis havia estat 200 anys "enemiga d'Hispania", el que no em va explicar és que això havia sortit de José Antonio Primo de Ribera, que va dir que la Senyera havia de ser la bandera d'Espanya perquè és la més antiga i la de més gloriosa tradició militar i poètica de la península. El vaixell El Fènix de 80 canons... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

A la Genealogia del Casal d'Aragó, un rotlle genealògic confeccionat vers el 1400 al monestir de Poblet, el pom hi apareix com a insígnia de tots els monarques de la casa d'Aragó. La interpretació simbòlica del globus crucíger, per tant, fou, com a mínim, triple: la interpretació originària com a orbe del món sotmès al domini de l'emperador; la interpretació reial, per la qual l'orbe es reinterpretava com a símbol del conjunt de regnes d'un mateix sobirà, i, finalment, la... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

Al català clàssic (el dels meus avis i besavis caçadors com jo...) "el gallet" no és el" disparador" com diu Termcat sinó el "martell" essent més antic el terme català d'ell vindria el terme anglès (i altri) "cock", atès que el seu joc sembla l'acció d'un gall picant a terra...el disparador seria el fiador. Em vaig treure la llicència d'armes de caça el 1963 i així m'ho van ensenyar el meu pare i el meu avi, que ho havien après dels seus pares i els seu avis... and so on... també... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

Els segadors és l'himne nacional oficial de Catalunya. Així va quedar establert per llei del 25 de febrer de 1993.[1][2] El seu origen data de la Guerra dels Segadors, al segle XVII. L'himne fa una crida per defensar la llibertat de la terra. La lletra actual és d'Emili Guanyavents i data de 1897. Usa, però, elements de tradició oral que ja havia recollit anteriorment l'escriptor i filòsof Manuel Milà i Fontanals el 1882. La versió musical és de Francesc Alió, que la va compondre... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

Té por de quedar-se sense successor i per això està escrivint el tractat Joan Pedrals és el rellotger de molts dels campanars d'Espanya L'art de la rellotgeria és un art que combina mecànica, matemàtiques, astronomia, sentit comú, inventiva i amor per la feina ben feta. Així ho explica el bloc de Joan Pedrals, rellotger de Moià que s'ha especialitzat en la reparació de rellotges antics i de grans rellotges públics. Ara Pedrals, conscient que els secrets de la rellotgeria es... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

Pel que fa a l'objecte directe de l'article, l'humor en la seva definició més general (relacionada amb els punts de vista còmics o divertits),[8][9] cal tenir en compte les diverses variants possibles: humor blanc, humor negre, humor procaç, humor escatològic, humor absurd, humor surrealista, etc. També són importants altres tòpics que poden estar relacionats amb l'humorisme: sàtira, paròdia, ironia, sarcasme, simpatia, alegria, comicitat, hilaritat, acudit, facècia, broma, .... i... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

La Celestina, una de les obres més importants de la literatura castellana, s'hauria inspirat en una història de passions i intrigues viscuda a Sagunt al segle XV i tindria com a escenari imaginari la capital del Camp de Morvedre. Aquestes són, almenys, les noves conclusions a què ha arribat l'estudiós saguntí Manuel Civera després de cinc anys de feina amb les obres de Fernando de Rojas i d'altres... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

Aquesta locució es va començar a usar a partir del triomf en les batalles de Cerignola i Garellano guanyades pels terços del Gran Capità en la segona guerra de Nàpols, on segons diversos autors hi havia molts catalans; un d'ells és Cristòfor Despuig, que després de la batalla posà en boca del Gran Capità defensant a uns catalans menypreats pel seu interlocutor: "... essos dos caballeros... si no fuese por ellos no tuviéramos hoy ... que... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST