La historiografia oficial dona la data de 1451, però s'han trobat evidències a diversos documents, que la fan anterior, ja que certifiquen que hi havia a Catalunya -entre d'altres- un estudi general al convent de Santa Caterina de Barcelona, més de dos-cents anys abans del que diu aquesta versió oficial..... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

De fet en Juan Vigil em va explicar el 1983 a Madrid, que els borbons havien hagut d'agafar una bandera espanyola derivada de la senyera perquè la seva blava amb flors de lis havia estat 200 anys "enemiga d'Hispania", el que no em va explicar és que això havia sortit de José Antonio Primo de Ribera, que va dir que la Senyera havia de ser la bandera d'Espanya perquè és la més antiga i la de més gloriosa tradició militar i poètica de la península. El vaixell El Fènix de 80 canons... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

Un pedrenyaler tenia per ofici fabricar pedrenyals. Entenent per pedrenyal qualsevol arma de foc proveïda d'un pany de pedrenyal. Sense excloure algunes armes equipades amb pany de roda, ni els arcabussos i mosquets. Els pedrenyalers treballaven de forma especialitzada, amb les denominacions següents: Canoners Encepadors [2] Panyetaires. Mestres en obrar panys. Totes tres especialitats tenien responsabilitats i organitzacions separades, però s’agrupaven sota un gremi... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

L'Acadèmia dels Desconfiats, o Acadèmia Desconfiada, fou una acadèmia de lletres que promovia l'estudi de la història, la llengua i la poesia catalanes. La fundaren l'any 1700 a Barcelona diversos erudits, el principal dels quals fou Pau Ignasi de Dalmases. Els altres membres foren Josep Antoni de Rubí i de Boixadors, Joan Antoni de Boixadors Pacs i de Pinós, Antoni de Peguera i d'Aimeric, Llorenç de Barutell i d'Erill, Francesc de Junyent i de Vergós, Josep d'Amat i de Planella,... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

Loise De Rosa (Pozzuoli, 14 o 16 octubre de 1385 –Nàpols, després de 1475), fou un cronista de tarannà popular i semiculte del quatrocento napolità. Es va dedicar a escriure al final de la seva vida (entre 82 i 90 anys), després d'haver passat tota una vida com a cap del servei (« majordom » [1] ) a la cort del Regne de Nàpols, primer al servei. dels sobirans Ladislau d'Anjou Durazzo i Joana II , i després d'Alfons el Magnànim, de Ferran d'Aragó i d'Ippolita Maria Sforza. [2] És... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

Al simposi del 2015, l’investigador Miquel Llauradó va destapar a la seva mini conferència les arrels catalanes de Nova Orleans. En Daniel Ibanyez sempre ha dit que la paraula jazz ve de la paraula catalana " jaç" (de jaure) el lloc on dormien els esclaus que era on feien la seva música, de fet en català era el jaç de com el dels animals que de fet era com se'ls... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

A cavall de l’any 1000, coincidint amb l’etapa més crítica del poder central o reial a l’Europa de l’època, es va produir una explosió d’independències de petits dominis, sobretot a la Mediterrània occidental. Durant el segle X, Barcelona, Montpeller o Niça van escapar del domini de la monarquia francesa; i Gènova, Lucca o Pisa es van escapolir de les urpes de l’emperador alemany. Aquests petits dominis independents, articulats com a comtats o com a senyories (en definitiva,... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

Speculum al foder és un llibre medieval en català, d'autor anònim, que es pot traduir al català actual per Mirall (equivalent a Manual) del fotre[1] i pretén ser un tractat sobre les bones maneres sexuals. Dintre del gènere didàctic dels tractats, és un text divulgatiu sobre la seducció, les pràctiques sexuals i la higiene. Es tracta del primer manual eròtic europeu.[1] Se'n conserven dues còpies manuscrites, una d'aquestes parcial, del segle xv, a la Biblioteca Nacional de... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

Hi havia port a Pals o no hi havia port? Mentre els escèptics continuen dubtant, l'Albert Fortuny analitza el mapa topogràfic i geològic de Pals i en treu la conclusió que sí que n'hi havia: que Pals tenia port al segle XV, des d'on hauria salpat la primera expedició d'En... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

Hipatia  [ a ] (Ὑπατία: Alexandria , 355 o 370 - ibíd. , Març de 415 o 416 [ 1 ] ) va ser una filòsofa i mestra neoplatònica grega, natural d'Egipte, [ 2 ] que va destacar en els camps de les matemàtiques i l'astronomia, [ 3 ] membre i cap de la Escola neoplatònica d'Alexandria al començament de segle V. Seguidora de Plotí , va conrear els estudis lògics i les ciències exactes, portant una vida ascètica. Va educar a una selecta escola d'aristòcrates cristians i pagans que... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST