ABANS DE QUE ES FACIN SEVA LA TROBALLA...
He trobat el llibre del alemany (ulrich
schmidel) del que us vaig parlar fa temps i el capità català es deia Joan Ayolas
http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/12586186423471506765435/p0000001.htm#I_1_
He fullejat el llibre i és impressionant!
A l'ayoles me li diuen Irala
i catalanades dites per un alemany!!, a manta
llegamos a Bonas Ayers, nuestro capitán Marthín Doménigo Eyolla (Irala)
mas este puerto se llama también S. Katarinna; allí quiso él cargar bastimento
de la ciudad Nostra Singnora hasta este pueblo o bahía de S. Katarina (454). Traía pues consigo de Hispania su gubernazión (provisión?) de la Cesárea Majestad, y decía que Marthín Domenigo Eyolla (Irala), me li diu Irala !!!!
capitanes llamados Anthoni Gabrero (Antonio Cabrera) y Tigo Tobellin
capitán general Albernuso Capessa de Bacha (no serà Bach?)
en la ciudad Nostra Singnora de Sunssió
un capitán llamado Jan Salleysser (Juan de Salazar)
Item tienen algo de trigo turco (maíz), manndeoch (mandioca o fariña), manduiss (maní), padades (batatas)
a un cerro llamado Sannt Ferdinandt (481
amossenes (amazones) no tienen ni oro ni [plata], sino en Terra ferma (tierra firme), esto es, tierra adentro,
pämb (palma) llamada palmides (palmitos) y cardes (cardos) (544) (fa tots els plurals en "es" a la catalana)
3 españoles, de los que uno, con el nombre de Jehronimus (Gerónimo), había sido trompa de thonn (don) Piettro Manthossa, los cuales 3 españoles había dejado Jann Eyollas [259] (Ayolas) enfermos entre los peyssennes
un español, llamado Parnau............ al dicho Pernau a
quien a más tiene otro factor allí en Vincendo (S. Vicente), llamado Petter Rosel .....(un altre Pere Rosell....)
é mandó á Pedro Estopiña Cabeza de Vaca
Qui es pot creure que la primera crónica del Plata-Argentina-Sunssió, sigui d'un pobre alemany?, n'hi havia d'altres, que s'han perdut....
Al estar en territoris dels austria s'els va escapar i no la van poder negar, inventantse a corre cuit tot el que han dit a continuació, intentant descatalanitzar una cosa que era catalana, cal estudiar-ho a fons....
De:
Manel Capdevila <mcapdevila@gmail.com>
Data: 27 / desembre / 2007 11:23
Assumpte: Re: Carta de ""resposta"" a l'AVUI: 'Aguaitar' apareix al DRAE
Per a: Carles Camp, Armand Sanmamed, Carles Camins, Josep Font, Enric Guillot, Eduard Guiu, Josep Segarra, Wolfram, Albert granduxe , Jaf, Tarongí Vilaseca, Ramon Freixes, Jordi Miravet, Joan Cavaller, Xavier Escoté, Daniel Ibañez, Jordi Teixidó, Joaquim Ullan
Els valencians i Argentina
El mapa de Texeira de 1657, amb senyeres catalanes per tota Amèrica és prou clar, Lopez Piñero acaba de descobrir el perqué de la senyera a "Argent-ina" (que és català, en castellà seria "Plater-ina") i el perqué del "Che" valenciá dels argentins. El descubridor de "Tierra de Fuego" la batejà "illa de Xàtiva", Felip V li canvià el nom el 1714. Les illes de Bonaire i Montserrat del carib van conservar el nom gràcies a no pertanyer a Felip V. "Isla Margarita" es deia "illa Margalida" al mapa de Joan Cosa
L'arcadi Garcia Sanz, manté que el nom d'Antilla ve dels mapes dels cosmògrafs catalans que li deien "Anti-illa", i que barlovento vé de "per-lo-vent" jo hi estic d'acord. En Peio Fabra va fer una hiper-correcció en acceptar la versió pro-italiana "sobrevent", quan per la major part del termes nàutics castellans el DRAE accepta que provenen del català (molts introduïts per Colom) i nosaltres els anem a demanar a l'italià..
Hi afegeixo "so-c-aire" (protegit de l'aire) paral·lela a "so-pluig" (protegit de la pluja), sotavento (sota-vent), i les catalanades a les illes del Carib "Bon-aire" (holandesa) i "Margalida" (al mapa de Joan Cosa) paraules totalment catalanes
Així arribem a Buenos aires i Argent-ina
Bonaire s'el fan castellà, però mireu al Google/(páginas España)
"Buenaire" => nomès 2 pàgines... "Bonaire" => Com grans de sorra!...
Per als navegants, que són els que posaven els noms a poblacions i topònims "Nuestra Señora de los Buenos Aires" no ha existit mai, al mateix Sevilla hi ha "la Virgen de los navegantes" o "Virgen del Buen Aire". Si l'haguessin batejat en castellà li haurien posat directament "Virgen del Buen Aire", com la de Sevilla... El fet d'haver posat el nom de "Buenos Aires" nomès pot venir de la traducció de l'original "Bon Aire" amb hiper correcció..
El que va canviar el nom original "Verge del Bon Aire", era católic i no va voler fer com amb l'illa de Xàtiva, i va voler deixar el nom la verge (tal com va fer amb el cap S.Vicent), però li va semblar que "Virgen del Buen Aire" s'assemblava massa al nom català, d'aqui "Nuestra Señora de los Buenos Aires" que no existeix en lloc més.
Al riu de la plata li van posar aquest nom per qué els indis deien que al Paranà hi havia plata.., a "Argent-ina" la van batejar així per al mateix motiu, però el nom nomès pot venir del català "argent", si l'haguès batejat un castellà li hauria posat "Plater-ina".
Curiosament resulta que els indis no van dir a quina distància es trobava la plata i... resulta que calia anar ríu amunt fins al Potosí. Un espanyol va fer el penòs viatge i es vafer molt ric, però al final el van matar els indis.
---------- Forwarded message ----------
From: Manel Capdevila
Date: May 11, 2006 11:30 PM
Subject: Re: Moreneta: Fundació de Buenos Aires
To: Pedro Baladron
Hola encara que no ens coneixem, soc en Manel d'Histocat
Amb Argentina d'acord
El cuadre de la virgen del buen aire és de 1531 (és la verge de la Cinta de Tortosa) i és molt significatiu,però el de José Moreno Carbonero SXIX-XX (mort el 1946) el va regalar Alfons XIII, el 1911 per tant són nomès interpretacions S XX -post Felip V, que ho va canviar tot...
Si mires la moreneta de l'Espasa (1934). anava vestida com la Pilarica!
Sabem que les primeres expedicions al Plata eren catalanes (Sebastià Cabot i Rifos) i un llibre d'un alamany sobre l'expedició del Mendoça de 1540 que parla del "trigo de moro" (blat de moro)
T'envio un altre document que estic traduïnt
----- Forwarded message from Pere.Baladron -----
Date: Wed, 10 May 2006 19:17:16 +0200
From: Pedro Baladron
Reply-To: Pedro Baladron <
Subject: Fundació de Buenos Aires
To:
info@histocat.cat
Benvolguts,
Acabo de trobar dins un llibre de la meva propietat el quadre
adjunt,anomenat a l'adjunció Buenos Aires.Aquest quadre, tal com diu al
peu del mateix, representa la fundació de Buenos Aires per Juan de
Garay( 11 de juny de 1580) i fou pintat pel pintor José Moreno
Carbonero.El quadre diu que el fundador és "al pié de rollo" símbolo de
la justicia real.
A la ciutat de Buenos Aires, segons s'explica dins el llibre, se li
va donar aquest nom a la ciutat en commemoració de "La Virgen de Buenos
Aires o del Buen Aire" patrona de los marineros andaluces.
I ara bé la peculiaritat. Mireu bé la verge que representa el quadret
que hi ha penjat del -rollo- és sense cap dubte la Verge de Montserrat,
raríssim no creieu.En el segon adjuntiu us envio la Virgen del Buen Aire
i podreu veure que no és la mateixa que hi ha penjada .A més en els
vaixells sota la verge hi ha banderes catalanes.
I llavors la pregunta és: Com és possible que a la Fundació de Buenos
Aires, i donant-se-li aquest nom en memòria de La Virgen del Buen Aire,
el pintor i pinti La Moreneta?. La veritat no m'ho puc explicar,
vosaltres si????.
Esperant que em dieu que en penseu rebeu salutacions cordials des d'Holanda.
Pere Baladron i Grau
De Wikipèdia
El mariner espanyol
Juan Díaz de Solís va descobrir el
riu de la Plata el
1516, però va morir en l'atac de la població indígena a la seva expedició. La ciutat fou fundada primerament com a
Santa María del Buen Ayre el
2 de febrer de
1536 per una expedició espanyola a la recerca d'or, sota el comandament de
Pedro de Mendoza. El nom el va escollir el capellà de Mendoza, que era un devot fervent de la Mare de Déu de Bonària, a
Càller (
Sardenya). La ciutat de Mendoza estava situada a l'actual barri de
San Telmo (al sud del que avui dia és el centre urbà). Més atacs de la població indígena van obligar els fundadors a fugir de la ciutat, que el
1541 fou abandonada. El segon establiment (ara ja definitiu) va ser obra de
Juan de Garay el
1580, tot baixant pel
riu Paranà des d'
Asunción.
