SOM? Què som? Què han dit que som? Què repetim nosaltres que som? I per què? Però, podem dubtar? ¿Podem dubtar si tenim suficients elements que converteixen la història que ens expliquen, la que hem estudiat, en una contínua inconsistència? Com es pot defensar una mentida rere una altra mentida? Com es pot saltar per damunt de la manipulació? Com és que la Universitat fa seva la incongruència? Els acadèmics ens repeteixen el que han preparat als tallers de la manipulació, la que el poder i la monarquia espanyola, va organitzar per poder construir una història d’Estat, una història espanyola, unitària, una història que fulminés els regnes i les cultures de la península diferents a la de Castella. Només se’n va salvar Portugal, evidentment.
D'això en diem coneixement, estudi, rigor? Pot la Universitat defensar el terror d'un dels genocidis culturals més gran comès a l’Europa Occidental? Realment, és aquesta Universitat la nostra Universitat? Algú pot defensar sense posar-se vermell, que la gran obra mestra (ens diuen) de la literatura castellana, el Quixot, no és la més gran sàtira, justament, contra la hidalguia i la incapacitat castellana d'entendre i acceptar el món tal com és? Algú pot defensar gratuitament que En Colom era genovès, però que el van fer Virrei (o sigui, substitut del rei) per a les terres que descobrís en nom de la corona? Algú pot defensar alegrement que la corona catalano-aragonesa no va tenir res a veure amb el que anomenem la descoberta d’Amèrica? Doncs l’equip de recerca de l’Institut Nova Història, en dubtem, analitzem les incongruències, busquem els rastres i els elements que permeten desconfigurar la història oficial que, com anem demostrant, no s’aguanta per enlloc.
Per què els historiadors, a Catalunya, ens neguen? Per què ens ridiculitzen? Per què es converteixen en transmissors i codefensors del genocidi? Pel sou? Ho fan pel sou? Ho fan perquè no tenen prou categoria científica sobre el que parlen? Bé, algun dia ens trobarem, sense problemes, posant les coses a lloc. Però és decebedor quan t’adones que menystenen la màxima premissa de la ciència: la recerca, el dubte, anar més enllà, forçar-se a pensar. I, en canvi, et diuen que no es pot raonar, que només cal repetir, ni que siguin inconsistències.
Us convidem a acompanyar-nos, dins d'aquest petit però agosarat espai de reflexió i discusió, el temps que considereu oportú per tal d'enfortir-lo, d'engrandir-lo, de fer-lo vostre, i així ajudar-nos a ser curosos, precisos i rigorosos amb aquesta tasca producte del dubte. Del dubte que tot saber ha de poder integrar per tal d'engrandir-se i de fer-se consistent.
Albert Codinas
President de l'Institut Nova Història
