Durant la Setmana Santa es fan a Sevilla, pel cap baix, 60 processons. Aquest Divendres Sant era a Sevilla i, per tant, vaig coincidir amb algunes d’aquestes processons. Al vespre, quan tornava cap a l’hotel, encara vaig topar amb una altra. Vaig preguntar el nom de la germandat que desfilava i em van respondre: “Son la Hermandad de Montserrat”. Així, tal com sona. Vaig agafar el programa de processons que tenia a la butxaca i, a la pàgina 84, hi apareixia aquest full que adjunto a continuació:
Si la germandat havia estat fundada l’any 1601, això volia dir que, per fer possible aquesta germandat, havien d’haver estat prou persones. També volia dir que, amb anterioritat, s’havia d’haver fundat una capella de Montserrat. Vaig començar a cercar informació per la xarxa i vaig trobar aquestes dades:
Historia de la corporación.
Orígenes.
“La devoción y culto a la Santísima Virgen bajo la advocación de Nuestra Señora de Montserrat, traído a la ciudad por los catalanes instalados en Sevilla para el comercio con América, está en el origen de esta Hermandad. Así se pronuncia Santiago Montoto, datándola a fines del siglo XV como Hermandad de gloria o de luz. El historiador González de León data sus orígenes a principios del XVI. Bermejo y Carballo considera su nacimiento a finales del citado siglo.”
El día 5 de febrero de 1611, el Escribano de Sevilla Pedro de Almonacir extiende y signa una escritura en la que da fe pública de la agregación de la corporación hispalense a la "Casa y Cofradía de Nuestra Señora de Monserrate en su Monasterio de Cataluña".
Vaig preguntar el lloc on era la capella de Montserrat i em van respondre “Delante de la Magdalena”. Em vaig dirigir a l’Església de la Magdalena i davant mateix hi ha una façana molt restaurada on es pot llegir “Iglesia de Motserrat”. A sobre del rètol hi ha un Sant Crist, i a un dels costats hi ha una Verge de Montserrat diferent de com la coneixem nosaltres, amb dos àngels que l’envolten.
Però el que em va cridar l’atenció no va ser a l’Església de Montserrat sinó a l’Església de la Magdalena.
Les dues esglésies estan separades per un carrer estret on només hi pot circular un vehicle. A l’església de la Magdalena, a vint metres de la porta de l’església de Montserrat, hi ha una placa quadrada de marbre on es llegeix:
“Este es el antiguo convento Domingo de San Pablo. El dia 30 de Marzo de 1544 fue consagrado obispo de Chiapas el sevillano Fray Bartolomé de las Casas protector de los indios del nuevo mundo. Mayo 1966. Cuarto centenario de la muerte de este Español en América”.
Si mal no recordo, el discurs de protecció del indis el va fer a Molins de Rei. El fet que a Sevilla intentin capitalitzar el seu discurs més important, fet a terres catalanes, em fa pensar que ni tan sols va posar mai els peus a Sevilla. Se’m fa difícil pensar que el pare Cases tornés a un altre lloc que no fos casa seva.
Al segle XVI van néixer moltes germandats a Sevilla. Per exemple, la germandat que porta el nom de la verge més coneguda i popular de Sevilla, maca entre les maques, i de la qual es desconeix l’origen del seu nom «La Macarena», va ser fundada l’any 1595. Em pregunto quantes d’aquestes germandats van ser obra de catalans.
Francesc Garrido Costa
