EL PAÍS - 11-03-2005 (traduït del castellà per ANNA)
El president del Consell d'Estat, Rubio Llorente, en el Forum Europa
es va referir a la "comunitat nacional catalana", que englobaria a
tres comunitats: Catalunya, País Valencià i les Balears. Es referia a
una comunitat cultural, no política. No importa. El president Camps
ha exigit "una immediata i clara rectificació per impulsar els Països
Catalans". Per la seua banda, el president de la Diputació de
València, Fernando Giner, ha demanat la dimissió de Rubio
Llorente, "per ofendre el sentiment de tot el poble valencià". Vaja
per Déu! Succeïx, no obstant, que Rubio Llorente no ha dit res de
nou. En 1961, Xavier Casp i Miquel Adlert es van oposar a la
denominació de Països Catalans, proposant la més unitària de
Comunitat Catalànica. En carta dirigida a Serra d'or, el 6 de juny de
1961, ho justificaven: "Per al conjunt de València, Mallorca i
Catalunya, acceptem la denominació suggerida per Miquel Adlert
de 'Comunitat Catalànica', on la primera paraula indica el tipus
d'unió que existia i és el que acceptem, i la segona afirma la unitat
de llengua i cultura alhora que és dóna un gentilici comú i nou per a
tots, que conservem així els antics, junt amb els denominacions de
sempre per als nostres terres". La carta anava firmada, també, entre
altres, per Santiago Bru i Vidal, Alfons Cucó, Beatriu Civera i
Rafael Villar. Els Països Catalans significaven una diferenciació,
una individualitat. La Comunitat "indica el tipus d'unió que
existia". És a dir la "Comunitat nacional". ("Dio, la chiesa
romana in mani dei catalani!", deien a Itàlia quan els Borja
valencians van arribar al Vaticà). Tenim, perquè, que abans que Rubio
Llorente "ofenguera al poble valencià", com diu Giner, ja l'haurien
ofés dos valencians, i valencianistes, tan il·lustres com Casp i
Adlert. Tan il·lustres, i tan apreciats per Giner i els seus, que
tenen a Casp i Adlert com a llum i guia del seu valencianisme. Per
què els nostres polítics no procuren estudiar la història del poble
que governeu i millorar, així, el seu nivell cultural? Els seria de
molt de profit.
FRANCESC DE P. BURGUERA
