CATALANITAT DE COLOM

Monument a Colom a Barcelona.

Monument a Colom a Eivissa.

Detall del Mapa de Cresques Abraham de 1375.

A l'esquerra es veu la firma de Colom com XpoFERENS (1504), a la dreta la seva firma com "Al Almirant"(1498), en ambdós casos amb l'anagrama.

Diversos historiadors al llarg dels anys han defensat la tesi de la catalanitat de Cristòfor Colom, enfrontada a la majoritàriament acceptada tesi genovesa. S'ha afirmat que podria haver nascut a Gènova o a Sardenya, però de família originària catalana, o bé a l'Empordà, Girona, Tarroja de Segarra, Barcelona, Tortosa, Lleida, Eivissa o Felanitx.

Algunes de les afirmacions són acusades de meres conjectures, o de ser proves circumstancials sense documentació que la recolzi, encara que en conjunt, segons alguns investigadors, l'argumentació sobre la tesi de la seva catalanitat presenta algunes respostes als misteris que envolten Colom i, presumptament, resolen algunes llacunes i formen una alternativa a la de la tesi genovesa.

[edita] Arguments de les tesis

Encara que diferents investigadors arriben a diferents conclusions sobre l'origen exacte i la identificació de Colom, hi ha una sèrie d'arguments comuns en la tesi sobre la seva catalanitat.

[edita] Context historic i marítim al segle XV

[edita] Context polític de les nacions ibèriques al segle XV

Els regnes ibèrics, a la segona meitat del segle XV van viure immersos permanentment en guerres i conflictes armats de diferents intensitats.

• Ja al principi de segle, la Corona Catalana va veure morir el últim compte-rei de la dinastia de Barcelona sense descendència. Les Corts Generals dels tres regnes de la confederació, reunits a Casp, van escollir a Ferran d'Antequera, de la casa regnant a Castella com a nou rei (24-06-1312). El Lloctinent de Catalunya, Jaume d'Urgell, no va acceptar la decisió, i es rebelà militarment, i acabà morint empresonat al castell de Xàtiva. La seva muller i les seves dues filles van fugir a Portugal. Una de les seves filles, Isabel, va casar amb Pere de Coimbra, ambdos pares del futur rei de Catalunya, Pere IV el Conestable.

Retrat del Rei Pere IV de Catalunya

• A Portugal, (1448-1449) es declara una guerra civil entre el nou rei Alfons V, i el seu oncle, l'ex-regent de Portugal, Pere de Coimbra, que acaba amb la mort d'aquest a la batalla d'Alfarrobeira.
• En 1460 esclata la primera guerra civil catalana entre el rei Joan II, i la Generalitat que defensà els drets de Carles de Viana. El rei capitula el febrer de 1461 amb la Concòrdia de Vilafranca, acceptant nomenar successor a Carles, qui morí el 23 de Setembre d'aquell mateix any d'una pleuresia.
• El 1462 esclatà la revolta dels remences contra la Generalitat, i Joan II es posiciona a favor dels remences, i hipoteca el Rosselló i la Cerdanya a canvi de recolzament militar francès. La Generalitat aleshores ofereix la corona al rei Enric de Castella, el qual no la accepta desprès d'aconseguir de Joan II la seva renuncia als drets al tro de Castella. Aleshores la Generalitat nomenà rei a Pere el Conestable (1464-1466), qui va fer presoner a Roderic de Bobadilla a la batalla de Gelida, però mor a Granollers el 1466.

Retrat del Rei Rainer d'Anjou de Catalunya i Provença

• La Generalitat oferí el tro a Reiner de Provença (1466-1472. Un cop mort Reiner la Generalitat capitulà (16-10-1472), sis dies desprès de morir el seu president Francesc Colom Bertran. Malgrat aixó, els marins de la familia Colom continuaren la guerra per mar contra les naus joanistes fins 1474.
• El 1465, una part de la noblesa castellana nomenà rei a l'infant Alfons i mantingueren una guerra civil contra el rei Enric IV fins que morí l'infant el 1468 i aleshores nomenaren reina a Isabel de Castella, i aquesta aconseguí del seu germà que la nomenes hereva a canvi de acabar amb les hostilitats. Però Enric, el 1470 canvià el seu testament a favor de la seva filla Joana.
• Al morir el rei el 1474, esclatà una altra guerra civil entre els partidaris de Isabel, recolzada pel seu marit Ferran d'Aragó, i Joana, recolzada pel rei de Portugal, Alfons V, guerra que acabà amb el triomf militar de Ferran sobre Alfons, el 24 de Setembre de 1479.

Rendició de Granada a Ferran el Catòlic

• El 1479 morí Joan II d'Aragó.
• De 1482 a 1486 esclatà una nova revolta remença a Catalunya, que Ferran II donarà per acabada amb la [Sentencia Arbitral de Guadalupe].
• També el 1482 els ja reis de Catalunya-Aragó i Castella-Lleó emprenen la conquesta conjunta del regne de Granada, que acabà el gener de 1492 amb la rendició de Boabdil.
• Per completar aquest periode, els reis catòlics, decreten el 1492 l'expulsió dels jueus dels seus regnes a partir del 3 d'Agost de 1492, amb la prohibició d'emportar-se or, plata o moneda de curs legal. La data màxima d'expulsió coincideix amb la data en que Colom salpà cap a Amèrica.

[edita] Navegacions atlàntiques d'abans de 1492

Mapa Cresques de 1375, detall: Jaume Ferrer

• El tractat de Monteagudo entre Castella-Lleó i Catalunya-Aragó repartia la costa nord d'Àfrica, de Gibraltar al Est pels catalans i cap al Oest pels castellans. Malgrat això l'any 1331 ja existia una comunitat de franciscans catalans a Telde, i el 1351 bisbat, creat pel Papa d'Avinyó Climent VI.

• Al mapa Cresques de 1375 poden llegir-se els noms de totes les illes canaries, i també el mapa Cresques ens parla d'una expedició de Jacme Ferrer per la costa oest d'Africa, que arribà al riu d'or el 10 d'agost de 1346.^[1][2]

• El 1415 els portuguesos conquereixen Ceuta.
• El 1420, en Jaume Ribes (Jafuda Cresques) es cridat per Enric el Navegant de Portugal, per a fundar la escola nautica de Sagres.
• A partir d'aqui els portuguesos emprenen la conquesta del Marroc, Alcazarseguer (1458), Tánger y Arcila (1471), Azemmur i Magazán (1502), y Safi (1508). La bula de Calixte III de 1456 otorgà a l'Orde de Cristo, la jurisdicció espiritual de les illes, ports, terres i llocs, desde el cap de Bojador fins a Guinea. A partir d'aquí els portuguesos es dediquen al mercat d'esclaus de Guinea, usant com a base el fort de Sao Jorge da Mina.

Carta dels Consellers de Barcelona a Ferran II informant que un corsari anomenat Vicens Anes Pinçon de la Vila de Pals ha atacat Barcelona 1479.

• Els mariners de Palos de la Frontera començaren treballant pels portuguesos, i afegint-se al nou negoci amb autorització del rei de Portugal, o fent el corsari contra les naus portugueses, segons com estiguesin les relacions politiques entre Portugal i Castella. Tot aixó va fer que es desenvolupes a la vila una industria maritima. Existeixen dues constancies documentals de que els Pinzón feren accions corsaries a la Mediterrania. La primera es la famosa carta de 1479 dels Consellers de Barcelona a Ferran en la que li informen d'un atac corsari al port de Barcelona per part de un tal Vicens Anes Pinçon, de la vila de Pals. L'altre es un atac a un ballener eiviseenc pel qual els Pinzón van anar a judici.

• En el tractat d'Alcaçovas de 1479 reparteix els territoris del Atlántic entre Portugal i Castella. Els portuguesos mantenen el control sobre Guinea, la Mina d'Or, Madeira, les illes Açores, Flores i Cap Verd. A Castella se le reconeix la sobiranía sobre les illes de Canaria. I també otorga a Portugal l'exclusivitat de la conquesta del Regne de Fes.

• Al gener de 1488, Bartomeu Dias, arriba al cap de Bona Esperança ( acompanyat segons alguns historiadors per Bartomeu Colom).

[edita] Formació d'en Cristòfor Colom

L'enumeració de les seves competencies humanístiques i científiques demostren que Cristòfor Colom no podia ser la mateixa persona que el llaner de Gènova Cristoforo Colombo.

[edita] coneixements humanístics

• Segons els experts en linguistica, Cristòfor Colom demostra tenir coneixements de varies llengues: castellà, portuguès, i català, pero no el genovès ni cap dialecte italià del S XV doncs fins i tot quan escriu al Banc de Sant Jordi de Gènova ho fa en castellà. ^[3], i quan posa notes marginals a llibres italians ho fa segons Madariaga en una jerga indescriptiblement còmica.
• Dominava també llatí i l'hebreu ^[4].
• I també era un expert estudios dels textos sagrats, com demostra en la redacció del seu Llibre de les Profecies.^[5].
• Al seus escrits hi han rastres d'haver llegit a Ramon Llull, Eiximenis i Arnau de Vilanova.^[6]
• A la seva biblioteca, hi havien entre molts d'altres un Imago Mundi, un Millione de Marco Polo, un Compendium Constitutionem Cataloniae de 1485, un Llibre del Consolat de Mar, i un LLibre de les Dones d'Eiximenis.

[edita] coneixements científics

Mapa de Zuane Pizigano de 1424

• Cristòfor Colom va observar la declinació magnètica amb la longitud, o sia que la desviació de l'agulla augmenta cap a l'Est (i la va anomenar nordestar) o cap a l'Oest ( i la va anomenar noruestar) ^[7][8]

• Una prova mes dels coneixements científics que tenía es que obtenia la longitud d'un lloc tenint en compte la desviació de l'agulla^[9][10]

• També, llegint el Diari de a Bord, es pot concloure que en Colom tenia Cartes on hi havien dibuixades unes terres mes enllà d'unes illes,^[11][12] encara que no coneixem la procedència d'aquestes. En elles la distància al Nou Mòn era la real de 2.800 milles.^[13]

Mapa de Fra Mauro de 1459

• En una carta al rei de 1501 escriu de molt curta edat vaig entrar a la mar navegant i ho he continuant fent fins avui. El mateix art inclina a qui el segueix a desitjar saber els secrets d'aquest mòn. Tot el que fins avui es navega ho he caminat jo. Tracte i conversació he tingut amb gent sabia, ecleciastics i seglars, llatins i grecs, jueus i moros, i amb molts altres. En la marineria em va fer Nostre Senyor abundos, d'astrología em donà el que abastaba i així de geometría i aritmetica, i enginy en l'ánima i les mans per a dibuixar esfera, i en ella ciutats, rius i montanyes, illes i ports, tot al seu propi lloc. ( Adjuntà aquesta carta amb certa figura rodona o esfera, ens diu Bartomeu Casaus ). ^[14]<^[15]

• En el primer viatge, Cristòfor Colom seguí la ruta del paral.lel 28. Les modernes "Pilots Charts" ens ensenyen que el paral.lel 28 és el dels vents al.lisis, és a dir, el dels millors vents cap a ponent entre gener i setembre, i en l'actualitat els velers segueixen aquesta ruta. En canvi, en el viaje de tornada, el 16 de gener de 1493, no dubta, i contra l'opinió dels altres capitans va fixar rumb N 1/4 NE, en comptes simplement navegar cap a l'Est, i el canvià al arribar al paral.lel 38ºN, en una longitut 50ºO. Això també es reflexa en les modernes "Pilot Charts" entre gener i setembre, per a tornar d'Amèrica es té que navegar entre els paral.lels 36º i 39º.^[16].

Mapa de Herricus Martellus, de 1490, on es poden apreciar les costes de sudamerica com si fossin de l'est d'Asia

• A la seva relació del Tercer Viatge, 1498, Colom escriu (resum) : Jo sempre vaig llegir que el mòn, terra i augua era, esferic...i m'he adonat de que es rodó de la forma que escriuen, pero en forma de pera, i el mogró d'aquesta forma esta sobre la linea equinoccial.... El satèl·lit americà Vanguard I confirmà aquest extrem, i el CSIC en el seu informe diu que "...el harmònic del tercer ordre es el responsable d'aquesta forma de pera de la Terra". Colom s'avança 470 anys. ^[17])^[18]

• En la relació del Tercer Viaje diu "a les Açores.... les naus van alçanse cap al cel com si pujesin".^[19] L'Observatori Astrofísic Smithsonian de Massachussets, a partir de 40.000 observacions de tres satèl·lits van arribar a la conclusió que "en el mar dels Sargassos hi ha una depresió de -30 metres, en el Carib de -50 metres, i prop d'Anglaterra una corba de nivell de +50 metres.>)^[20]

• El repartiment fet de les Indies, pel Papa a la Butlla Inter Cetera seguí el consell que donà en Colom als Reis, com ho confirma la propia reina Isabel en carta a Colom on li diu "la ratlla que vos vareu dir que havia de venir en la Butlla del Papa..." ^[21]

Globus terraqui de Martin BenHaim, de 1492

• Jaume Ferrer de Blanes, el millor cartògraf del seu temps i un dels negociadors del Tractat de Tordesillas ^[22], en una carta escrita l'agost de 1494 al rei Ferran diu "...i si en aquesta determinació meva, algú sembla vore alguna errada, sempre em referiré a la correcció dels que saben i comprenen mes que jo, especialment l'Almirall de les Indies, el qual, tempore existent, en aquesta materia mes que ningú mes sap; perque es gran teóric i admirablement pràtic, com les seves memorables obres manifiesten».^[23]
• De la seva coneixença i domini de les tecniques maritimes en donen fe els dos cops que els reis el consultaren sobre trajectes. El primer, sobre el trajecte a fer per l'infanta Joana per casarse amb Felip a Flandes, per una carta, del 18 d'agost de 1496, on la Reina Isabel li agraeix els seus consells. I el segon, en una altra carta, de 6 de febrer de 1502, on Colom aconsella a la Reina sobre el viatge de la princesa Margarita d'Austria per a casarse amb el príncep Joan.^[24]
• També en dona fe com va aconsellar al governador Ovando a no empendre el viatge cap a la peninsula perque preveia un gran huracà, i com al no fer cas Ovando aquella flota es va perdre.^[25]

[edita] Un projecte de la Corona Catalano-aragonesa

Rebuda dels reis católics a Colom a Sant Jeroni de la Murtra

• Les Capitulacions estan signades per Joan de Coloma, secretari de Ferran II i protonotari de la Corona d'Aragó, malgrat que la Concòrdia de Segòvia especificava que els funcionaris d'un regne no podien actuar a l'altre.^[26] Està redactat a l'estil de la Reial Cancelleria de la Corona d'Aragó, amb divisions per capítols tancat amb la sentència plau a ses alteses, tal com es feia en els Capítols de Cort de les Corts Catalanes, i sense precedents en les capitulacions castellanes.^[26]
• La còpia cancelleresca de les Capitulacions es registra i s'arxiva al aleshores Arxiu Reial de Barcelona.^[27] Junt amb l'original de les Capitulacions, es va entregar a Colom un passaport i una carta de recomanació a un Príncep sense posar el nom,^[28] que es registren també a l'Arxiu Reial de la Corona d'Aragó ^[29] En canvi, els documents de després del segon viatge es registren al de Simancas.
• Els càrrecs de Governador General i Virrei són típics de la corona aragonesa. A la corona castellana aleshores era inexistent el primer -amb el denominador de General- i poc conegut i no institucionalitzat el segon. ^[30] El càrrec d'Almirall, en canvi, era hereditari a Castella i no a la corona aragonesa, i si Colom demana que aquest càrrec sigui «a l'ús de l'Almirall de Castella» ho fa per demanar que sigui hereditari específicament.

[edita] Participació de catalanoparlants

• Qui finançà l'operació es el jueu convers valencià Lluis de Santangel i Bessant (fill d'Azaries Ginillo), escrivà de ració de l'epoca, equivalent a l'actual conseller d'hisenda, amb 16.000 ducats catalans ^{[31] [32]} (x374=sis milions de morabatins castellans)^{[33] [34]}, prestats a compte de les rendes de la corona d'Aragó.^[35]. Posiblement tant l'escriva de ració com el secretari d'Aragó pensaren que treballaven per als regnes catalano-aragonesos.^{[36] [37][38]}

• En el segon viatge acompanyen a Colom en Pere Bertran Margarit com a cap militar, el P. Bernat Boïl com a Vicari eclesiàstic, Fra Ramón Pané del Monestir de Sant Jeroni de la Murtra a Badalona.
• És després de què Colom hagi salpat en el segon viatge quan el Papa adjudica les noves terres a Castella. Això es fa per respectar el tractat internacional d'Alcaçovas entre Portugal i Castella on es repartien l'Atlàntic.

Lluis de Santàngel. Monument a Colom de Barcelona.

Fra Bernat Boïl. Monument a Colom de Barcelona.

Pere Bertran Margarit. Monument a Colom de Barcelona.

Jaume Ferrer de Blanes, ensenyant a un infant Colom.

[edita] Diferències amb el Cristoforo Colombo genovés

• La genovesitat de Cristòfor Colom es basa actualment en poc mes de 200 documents notarials genovesos ^[39], sense signatura de cap clase, ni sense cap informació rellevant apart de que el seu pare sigui teixidor o boter, i uns sis que mencionen Cristòfor. Sobre aquets documents, la madrilenya Maria Virginia Costa de Abaria exclama al seu llibre "documentos de Genova tan sospechosamente abundantes que hacen pensar si la pobreza de Domenico se debería a la cantidad de minutas notariales que pagaba"^[40]
• Sis documents genovesos, datats entre 1470 i 1473, de l'Arxiu del Stato de Genova, l'anomenen llaner, i al seu pare teixidor i cardador. .^[41]. La última noticia que es te a Genova i una de les dues suposades proves documentals de la seva genovesitat, es el document Assereto, del 25 d'agost de 1479 on un tal Cristoforo Colombo, ciutadà de Genova assegura tenir vint-i-set anys i que marxa al dia seguent direcció Portugal.^[42]. ^[43]

Carta dels Consellers de Barcelona a les poblacions del litoral, avisant d'un corsari anomenat Colom amb set naus armades.Oct-1473

• En una carta al rei datada el gener de 1495, el mateix Colom afirma haver perseguit i atacat una nau anomenada Ferrandina a les ordres del rei Reiner: A mi acaeció que el rey Reiner , que Dios tiene, me envió a Tunez para prender la galeaça Fernandina , y estando ya por la isla de San Pedro, en Cerdeña, me dixo una saltía que estavan con la dicha galeaça dos naos y una carraca...^[44]. Aquets fets ocorregueren el 6 de Setembre de 1472, així tenim com un noi que no havia navegat mai segons els genovesos el 1479, set anys abans ja dirigia, segons escriu ell mateix, una flota de guerra.

• Tampoc es fa cap cita a la genovesitat d'en Colom en la Carta dels ambaixadors genovesos a Barcelona envien a la Signoria de Genova, ni Fernando Colom va ser capaç de trobar a Genova cap parent del seu pare, Nicolao Grimaldi, princep genovès de Salerno, declarà el 1594 no coneixer cap genovès anomentat Colom ni Colombo. Ni tampoc Uberto Foglietta, en el seu llibre "Della Republica di Genova", menciona Colom en la llista de capitans de mar famosos.^[45]

• Segons experts en lingüística, Cristòfor Colom demostra tenir coneixements de varies llengües: castellà, portuguès, i català, però no el genovès ni cap dialecte italià del S XV doncs fins i tot quan escriu al Banc de Sant Jordi de Gènova ho fa en castellà. ^[46], i quan posa notes marginals a llibres italians ho fa segons Madariaga en una jerga indescriptiblement còmica. Dominava també llatí i l'hebreu ^[47], i els textos sagrats, com demostra en la redacció del seu Llibre de les Profecies.^[48]. Al seus escrits hi han rastres d'haver llegit a Ramon Llull, Eiximenis i Arnau de Vilanova.^[49] En la seva biblioteca, hi havien entre molts d'altres un Imago Mundi, un Millione, Compendium Constitutionem Cataloniae de 1485, un Llibre del Consolat de Mar, i un LLibre de les Dones d'Eiximenis. El seu mapa segueix la manera de fer de l'escola de cartografia catalana.
• Les lleis castellanes prohibien expressament que cap extranger tingues carrecs publics,^{[n. 1]} i a la Corona Catalana el costum era que els Virreis (inexistents a Castella fins Carles I)fossin familiars del rei.

• Una bona part dels historiadors hispànics, coincidien fins el s XIX que Colom va morir tenint 70 anys ^[50],"senectute bona" ^[51] o be "de hedad de setenta años" ^[52] perquè així ho havien deixat escrit els historiadors coetanis. Si va morir el 1506 seria nascut el 1436, i no el 1451 com el Cristoforo Colombo genovès.^[53]
• Per altra part, si Colón hagues estat genovès, el seu nom d'origen seria Colonne o Colonna, mai Colombo que no es res mes que una traducció de l'original Colom. Els castellans canvien a "n" les paraules catalanes acabades amb "m", com Jerusalem, Matusalem, o Betlem, cosa que no fan en les paraules acabades en vocal, com Colombo.En tots els documents castellans d'abans de 1492 Colom es anomenat indistintament, Colomo o Colom, pero mai Colombo.^[54]

[edita] Cognom Colom

Els primers colons del Nou Món, Americae, Teodor de Bry, 1559.

En vida del navegant ja es va utilitzar la forma Colom.^[55] És a partir de la signatura de les Capitulacions que passa a anomenar-se generalment Colon (sense accent). L'historiador Fernández de Oviedo, cronista d'Índies el 1532, torna a usar preferentment Colom.

També sobre el cognom reblar que les 17 edicions de la Carta al Rei, a Santangel i Gabriel Sanxis del 15 de Febrer de 1493, en totes elles el cognom es escrit Colom, tant en les castellanes, les latines com les dues alemanyes.Segons Porter en totes el nom del descobridor es escrit Colom, amb m. I totes elles van dirigides al rei (rex hispanorum), .^[56] excepte l'impresa a Valladolid que especifica "por sus Altezas". .^[57]

Ulloa destaca que Colom és un cognom català, de diverses famílies notables de l'època, i l'origen fonètic més probable del castellanitzat Colón.^[58]

[edita] Llengua de Colom

Anotació d'Hernando Colom a l'Índex de la Biblioteca Colombina on registra la carta a Lluís de Santàngel, en catalan.

Colom va escriure majoritàriament en castellà, fins i tot en notes personals, dirigint-se als seus germans, a amics italians o al Banc de Gènova. També escrivia en llatí i només existeixen dues notes marginals en un italià deficient. ^[59]

Bartolomé de las Casas ja va assenyalar que Colom no coneixia bé el castellà i no era la seva llengua materna.^[60] Segons Ramón Menéndez Pidal, Colom escrivia un castellà amb influència portuguesa après abans d'arribar a Castella, i descarta com a llengua materna el castellà, portuguès i gallec. A més, suggereix que potser parlava la lingua franca, la parla marinera del Mediterrani. ^[61]

Els autors que defensen aquesta tesi, afirmen que Colom també escrivia en català, però no s'ha conservat cap document. En un catàleg de la Biblioteca Colombina hi ha una anotació del seu fill Hernando on registra la carta enviada a Lluís de Santàngel i afegeix que estava escrita en català.^[62] L'edició en alemany feta a Estrasburg el 1497 indica que és una traducció del català.^[63]

Ulloa va assenyalar que en el lèxic castellà de Colom s'hi poden trobar catalanismes. Nito Verdera ha ampliat el lèxic a catalanismes d'origen nàutic, desconeguts fins a Colom en castellà, segons el Diccionario Etimologico Castellano de la RAE.^[64] A més, assenyala la coincidència de fins a vint topònims colombins amb les illes Pitiüses.

L'enginyer lingüista Lluís de Yzaguirre i Maura aplica tècniques de lingüística forense i arriba a la conclusió que les interferències fonològiques en els escrits autògrafs de Colom corresponen a les d'un parlant del català oriental central. Estudi es basa en l'alt índex d'interferències i hipercorreccions donades per l'extensió del betacisme al segle XV, la neutralització de la o àtona en u i la vacil·lació entre essa sorda i essa sonora representades com s, ss, c o ç. Afegeix que això no implica necessàriament un origen en la Catalunya Vella, donada l'expansió de la Corona d'Aragó d'aleshores, però que la seva llengua materna explica l'aprenentatge i l'ús del castellà de Colom.^[65]

Segons Mn. Gabriel Roura i Monserrat Sanmartí, experts en paleografia, la cal·ligrafia de Colom és d'una persona culta que utilitzava la lletra gòtica cursiva catalana amb gran precisió.^[66]

[edita] Perfil de Colom

Probable retrat de Cristòfol Colom al Claustre de Sant Jeroni de la Murtra (Badalona)..

• Colom lluità contra Joan II a la guerra civil catalana al servei de Reiner d'Anjou. Ho afirma ell mateix en una carta al rei Ferran de 1495,A mi acaeció que el rey Reiner , que Dios tiene, me envió a Tunez para prender la galeaça Fernandina , y estando ya por la isla de San Pedro, en Cerdeña, me dixo una saltía que estavan con la dicha galeaça dos naos y una carraca...^[67]
• Colom no podia ser un pobre teixidor genovès i casar-se amb la noble portuguesa Filipa Monis. Tant Jacques Heers ^[68], com Ballesteros Beretta ^[69], com Henry Harrisse ^[70] demostren que no va existir mai cap familia noble genovesa cognomenada Colombo. En canvi la seva nora, quan va voler que el seu fill Diego Colom Toledo ingresès a l'ordre d'Alcantara testificà que Cristòfor Colom era noble, d'acord amb les lleis i costums d'Espanya.^[71] Els mateixos Reis l'anomenen Don a les Capitulacions, Novilem Virum al passaport i nobilem capitaneum nostrum a la carta al Gran Ka. Quan tornà del primer viatge li amplien les armes que soliades tener.
• Colom coneixia grec, llatí, castellà, portuguès, català i hebreu ^[72]. Tenia grans coneixements astronòmics, geogràfics, matemàtics i bíblics. El seu mapa segueix la manera de fer de l'escola de cartografia catalana.^[73].
• En cap document oficial consta la seva nacionalitat, al contrari que es feu amb els contractes d'altri: Fernando de Magallanes, portugues o Americo Vespucci, florentí.^[74], com a molt consta en algún rebut, i ell mateix es reconeix com a extranger, concretament com a "pobre estranjero enbidiado" ^[75] a Castella. En canvi Colom es refereix als reis catòlics com els seus «senyors naturals» (carta a Joana de la Torre)^[76] i en Juan de la Cosa, en una carta a Colom de 1495 parla de "els nostres senyors" i "la nostra Spanya"^[77]

^[78], i en la carta a Gabriel Sanxis de 15 de febrer de 1493 parla, referintse al rei Ferran, de`pro felicissimo Rege Nostro (el molt feliç rei nostre)^[79]. Si era espanyol i no era castellà es que debia ser d'algun territori de la Corona d'Aragó.

[edita] Últimes aportacions

En els ultims anys, la teoria catalana ha aconseguit bastir, mitjançant peritatges cientifics suficients probes que demostren la catalanitat d'en Colom:

• Els anal.lisis paleontologics del Prof Miguel Botella (U. de Granada) de les restes de Cristófor Colom son les d'una persona de 50/70 anys al morir. Les de Diego Colom, germà de Cristòfor, certifiquen que al morir tenia 52/58 anys, i no 48 com haguès tingut el Giacomo Colombo genovès. ^[80]
• Els anal.lisis d'ADN de les restes de Sevilla de l'Almirall no coincideixen ni amb els Colombo ni amb els Colom analitzats. Aixó descarta el Colombo genovès, i abona la teoria catalana de que Colom no es deia realment Colom. Ja Lluis Ulloa va advertir que s'havia de buscar entre altres families, especialment els Casanova Colom.
• La llarga llista de catalanades dels seus escrits, que fan que fins i tot segons el Diccionari Històric de la RAE Colom sia el primer en emprar molts vocables en castellà, essent tots d'origen clarament català.
• Els toponims colombins, on l'ausencia de toponims genovesos o italans es flagrant, i en canvi la presencia de toponims catalans, en la major part pitiusos es extraordinaria.
• El peritatge de Gabriel Roura, estudiades les cartes autògrafes que es conserven de Colom, afirma que corresponen a algú que escriu amb lletra gotica catalana. El Dr. Josep-David Garrido i Valls,Paleògraf, Arabista i Historiador, professor de la Universitat d’Alacant en el seu estudi sobre les cartes de de Colom afirma que aquest usa una lletra “gòtica humanística” propia del orient peninsular en el S XV.
• El Dr. Lluís de Yzaguirre i Maura, de l'Universitat Pompeu Fabra de Barcelona,en el seu treball “Aproximació lexicomètrica a les interferències de base fonològica en els escrits autògrafs de Cristòfor Colom”, presenta els resultats de l’aplicació de les tècniques actuals d’anàlisi forense sobre el “corpus” de textos manuscrits consensuats com a autògrafs de Cristòfor Colom. El tractament informàtic de les grafies dels mots empleats per Colom en els seus escrits mostra vacil·lacions, en forma de interferències i hipercorreccions, en l’ús de la “b” i la “v”, i entre la “o” i la “u” en síl·laba àtona. Aquestes interferències serien pròpies d’un català de la zona oriental de Catalunya que s’esforcés en escriure castellà,

En conclusió Podriem afirmar que si segons els forenses Colom va naixer en 1436, segons el seu fill va començar a navegar als 14 anys, Colom va ser educat primerament en Marsella o voltants ( Rei Renat d'Anjou), que als 14 anys va anar a viure a Eivissa on va apendre a navegar, que la seva mare era catalana, dons aquesta era la seva llengua materna, i que el seu pare era noble, si no dificilment el rei l'haguès nomenat Virrei, i molt menys amb el nom Colom.

[edita] Investigadors

La teoria catalana, no ha aconseguit trobar documentació que reforci la seva argumentació, en part perquè el 1892 l'Església recollí tota la informació eclesiàstica sobre el personatge per a iniciar la seva beatificació, i la té encara enmagatzemada en l'Arxiu de la Inquisició, sense poder ser consultada pels historiadors. També tenen un Llibre de les Profecies sense mutil·lar. I en part també a la constant manipulació històrica produïda a Espanya en les èpoques totalitèries, de les que costa molt que els mateixos historiadors oficials es treguin de damunt.

Les úniques diferències entre els diversos autors són la ciutat d'origen o naixença de l'Almirall. S'ha afirmat que podria haver nascut a Gènova o a Còrsega, però de família originària catalana, o bé a l'Empordà, Barcelona, Tarroja de Segarra, Tortosa, Eivissa, o Felanitx.

[edita] Precedents de la tesi

Afirma Luis Ulloa que persistia a Catalunya la convicció que l'origen de Colom tenia alguna connexió catalana.^[81] Com antecedents, el tortosí Cristòfor Despuig en els seus Col·loquis (1557) ja escriu el cognom Colom. El cronista Pere Serra i Postius (1671-1748) en la seva Historia de Cataluña diu que el seu cognom era Colom, nascut al Genovesat però originari de Catalunya. A principi del segle XIX, Colom va ser objecte d'estudi relacionant-lo amb el lul·lisme, destacant Mossèn Salvador Bové.^[81]

• Cristòfor Despuig escriu el 1557 a Los Col.loquis de la Insigne Ciutat de Tortosa: «(Granada) jamai ses pogut conquistar fins que lo Rey d'Aragó D. Fernando segon hi ha posat les mans y la jornada de les Indies del mar Occéano que Christófol Colom, genovés, comensá i aprés acabaren Ferrando Cortés y Francisco Pizarro á la próspera fortuna del mateix Rey D. Fernando de Aragó per manament y orde del qual se comensase á de atribuir no gens als castellans.» La curadora de l'edició, l'Eulàlia Duran, diu en l'estudi introductori: "Despuig afirma que el descobriment d'Amèrica fet per Cristòfol Colom no comptà amb gens de participació castellana." ^{[82] [83]}.
• Jeroni Zurita, el 1579, en el cinquè volum dels Anales de la Corona de Aragón, afirma que Colom va oferir la descoberta d'Amèrica a Ferran II i al seu consell, i va dur a terme l'empresa amb tres naus petites que el rei li manà que armés.^[84]
• Als Fueros de Aragón, de 1585, s'afirma que el descobriment de les îndies i principi de la seva contesta es féu en el temps del serenísim Rei En Ferran el Catòlic, de gloriosa memòria, i hi intervingueren persones s'aquest Regne.^[85]
• El 1602, Jaume Ramon Vila, escriu al llibre Armoria: En Barcelona se provey á Cristofol Colom (que fou qui descobrí las Indias) de 17 milia ducats ques prengueren prestats de Lluis de St. Angel, Escribá de Racions del rey catolich, com consta per escripturas auténticas reconditas en lo Racional de Barcelona, ab las cuals provehy Cristofol Colom la aramada que feu per lo principi del descobriment desta empresa.^[86]
• Andreu Bosch, al seu llibre Sumari editat a Perpinyà el 1628, apunta: No saben tots quan gran part tenen los de Cathalunya, Rosselló, y Cerdanya a la glòria y blasó de la primera Conquista è descobriment del Nou Orbe, è Indies Occidentals.^[87]
• El 1630, Leonardo de Argensola, cronista del regne d'Aragó, edità la Primera Parte de los Anales de Aragón. Hi escriu Tal com no ha de ser agreujada Castella, permetent que els escriptors callin el que la seva nació ha obrat en aquell Món, tampoc no s'ha de consentir que ningú no defraudi al Rei Catòlic la glòria d'haver donat principi a la major obra de la Terra, de molts segles ençà. ^[88]
• Durant la revolta dels Segadors aparegué un escrit fet per Gaspar Sala, el 1640, dirigit al rei Felip III, en nom dels Consellers de Barcelona que afirma: En els quatre angles del món ressonà el sorollós valor de les armes Catalanes, sempre vencedores. A la conquesta de les Índies Occidentals partí de Barcelona En Colom, amb molts catalans. ^[89]
• El 1697, als Anales de Aragón escrits per Diego Iosef Dormer, on es parla de les Corts de Montsó de Carles I, s'explica que les Corts es dirigiren al rei en aquests termes: Ja el Rei Catòlic, el vostre avi, es complagué per l'ajut que els castellans feren al Rei en la conquesta d'alguns dels dits Regnes -d'Aragó- donar-los i incorporar-los en els Regnes de Castella, la meitat del Regne de Granada i la meitat de les ïndies, que pertanyien al dit Rei Católic. ^[90]
• Narcís Feliu de la Penya, el 1709 en els seus Anales de Cataluña, explica: Molt del nostre intent és referir aquesta nova Meravella, per tal com és la Nació Catalana la primera que plantà en aquell Nou Nón el Gloriosíssim Estendard de la Fe, i d'on partí de Barcelona En Colom per aquesta conquesta. ^[91]

[edita] El monument a Colom de Barcelona

Monument a Cristòfor Colom a Barcelona. Vista nocturna.

El monument a Colom de Barcelona fou inaugurat l'1 de juny de 1888. A més de l'estàtua de Colom dalt d'una columna, és un conjunt escultòric amb un simbolisme que reivindica la presència de catalans en el descobriment d'Amèrica. A la base de la columna hi són representats Lluís de Santàngel, el financer del primer viatge; Jaume Ferrer de Blanes, el mestre de Colom; Fra Bernat Boïl, cap eclesiàstic del segon viatge i primer Vicari Apostòlic d'Amèrica; i Pere Bertran i de Margarit, cap militar de la segona expedició. Intercalats amb els personatges hi ha quatre figures femenines que són al·legories de Catalunya, Aragó, Castella i Lleó. El lema del monument va ser "Honorant a Colom, Catalunya honora als seus fills predilectes"^[92]

[edita] Segle XX

A principi del segle XX, Francesc Carreras i Candi fixa l'ortografia catalana de Colom, i el fa parent del corsari Guillem Casenove-Coullon.

La tesi de la catalanitat de Colom es documentà a partir del 1927 amb l'obra de Luis Ulloa, seguida i ampliada per diferents investigadors.

[edita] Luis Ulloa

L'historiador peruà Luis Ulloa (Lima, 1869 - Barcelona, 1936) va establir les bases de l'argumentació de les tesis catalanes que posteriorment han anat aprofundint altres investigadors. Va fixar el cognom com Colom, ja utilitzat en vida del navegant, i el més probable per explicar el castellanitzat Colón. Assegura que Colom sabia català, explicant així les errades que feia en castellà. Explica que Colom havia de ser de família noble i de tradició marinera.

Ulloa identifica Colom amb Joan Colom, noble català rebel·lat contra el rei Joan II, i al servei de Renat d'Anjou, aspirant al tron. Derrotada la revolució catalana, Colom va fer de corsari junt amb Guillem Casenove, conegut a França com Coullon el Vell, i relacionat amb alguna família Colom catalana. Colom podria ser l'anomenat Coullon el Jove. A més, havia reconegut al rei Ferran que havia servit a Renat d'Anjou i havia atacat la nau Fernandina. Els dos corsaris ataquen unes naus genoveses davant la costa portuguesa i, després de naufragar, s'estableix a Lisboa i canvia el seu nom per Xristoferens Colomo per evitar demandes per pirateria.^[93]

En un treball posterior (Cristòfor Colom fou català) assegura que Colom ja havia estat a Amèrica uns anys abans, navegant des d'Islàndia com a pilot amb el nom de Jon Scolvus. Això va ser aprofitat pels seus detractors per desacreditar tot el seu treball, però avui en dia s'accepta la participació d'en Colom en aquella expedició luso-danesa, encara que pocs identifiquen Colom amb el pilot Jon Scolvus (per exemple Thor Heyerdahl).

Per altra part, demostrat ja amb la trobada de dos nous documents que Joan Colom Bertran era mort el 1492, rellegint Ulloa, ell indicava que s'havia de buscar la veritable identificació de Colom també entre les famílies Casanova-Colom, i d'altres, degut a que en els documents de Colom que es conserven a la Casa d'Alba, alguns tenen una marca d'aigua d'un Colom (Colom català, els Colombo italians en duen tres) i altres és un món coronat amb una creu (Montros), i a que el seu escut anterior a l'ampliació pel Rei és semblant al dels Sacosta, Desvers, Saplana o Caramany. ^[94]

[edita] Ricard Carreras i Valls

Ricard Carreras i Valls (Barcelona, 1881 - 1937), al seu llibre La descoberta d'Amèrica: Ferrer, Cabot i Colom (Reus, 1928) amb pròleg de Luis Ulloa, no tant sols afirma que Colom era català sinó que també ho era Joan Cabot, a més de la importància de Jaume Ferrer de Blanes i de l'Atles Català de Abraham i Jafuda Cresques de 1375.

Carreras Valls veia, en el planisferi de Sebastià Cabot, nou topònims catalans en la desembocadura del riu Sant Llorenç i a la península de Terranova, les primeres terres que descobrí son pare, l'any 1494, en una primera expedició privada, sense ajut del rei anglès Enric VII.

[edita] Enric Bayerri

Enric Bayerri i Bartomeu (Tortosa, 1882-1958) afirma que Colom coneixia bé la costa catalana que cita en diverses ocasions, inclosa la petita Tortosa. Proposa que Colom era de l'antiga illa de Gènova, al riu Ebre davant de Tortosa. Amb el temps aquesta illa ha quedat unida a la riba i avui és el barri de Ferreries. A Tortosa hi havia diversos Coloms registrats.^[95]

[edita] Salvador Madariaga

Salvador de Madariaga (La Corunya, 1886 - Locarno, 1978) afirma que Colom era d'una família catalana, que havia fugit a Gènova, pels problemes que van haver al final del segle XIV a Catalunya als calls jueus.^[96] Posteriorment, el caçanazis Simon Wiesental, en el seu llibre Operación Nuevo Mundo,^[97] afirmà que el descobriment d'Amèrica va ser una operació pactada amb Ferran el Catòlic, per tal de trobar una nova terra pels jueus expulsats d'Espanya amb el decret d'expulsió, i que Colom va marxar a Amèrica guiant totes les naus de jueus que sortien d'Espanya el dia màxim que fixava el decret d'Expulsió.

Totes les personalitats que recolzen a Colom davant els reis són d'origen jueu: Lluís de Santàngel (família Ginillo), Alfons de Cavalleria (família Ben Labí), Luis i Juana de la Torre, Isaac Abravanel, Abraham Zacuto. També són descendents de jueus Luis de la Cerda, Pedro Gonzalez de Mendoza, Juan Cabrero, Diego de Deza, Gabriel Sanxís i Joan de Coloma.

[edita] Centre d'Estudis Colombins

Els mariners d'en Colom cnstrueixen el fort de la Nativitat amb les restes de la Santa Maria,Americae, Teodor de Bry, 1559.

El Centre d'Estudis Colombins és una associació de caràcter acadèmic, creada com a delegació d'Òmnium Cultural, que té com objectiu aplegar els experts en recerca històrica sobre Colom i el món català.

Formen o han format part del Centre, entre altres, Caius Parellada, Pere Català, Francesc Albardaner, Nito Verdera, Ernest Vallhonrat i Charles Merrill. Altres autors que hi han col·laborat d'alguna manera són: Joaquim Arenas i Sampera, Josep M.Castellnou i Grau, Angel Casas, Coll, Bestratén, Ortadó, Romà Pinya i Homs, Antonio Poyo i Creixenti, Frederic Udina i Martorell ^[28], P.Miquel Batllori ^[98], Fidel Company ^[99], Antoni Bach i Riu ^[100], Enric Mitjana de las Doblas ^[101], Dalmau Valls ^[102], Jaume Aymar Ragolta ^[103], Dalmau Valls ^[104], Antoni Colom i Bisbal ^[105], Rossend Serra Pages, Josep M. Ainaud de Lasarte ^[106] i Miquel Coll i Alentorn ^[107].

En base a exàmens lexicomètrics i paleogràfics, identifiquen la llengua materna de Colom com català oriental central amb cal·ligrafia pròpia d'una escola de catedral catalana^[108].

El Centre va ser l'assessor per l'elaboració del documental de Discovery Channel i ha col·laborat en la recollida de mostres de diferents famílies Colom i Colombo per comparar l'ADN amb les restes de Colom exhumades a Sevilla, treball que està efectuant José Antonio Lorente. De moment, no hi ha resultat concloents.^[109]

[edita] Caius Parellada

Caius Parellada i Cardellach ((13-10-1911 - 16-6-2003), seguidor d'Ulloa i coneixedor de l'Arxiu de la Corona d'Aragó (l'antic Arxiu Reial de Barcelona), escriu el 1985 que al dirigir-se Colom als Reis Catòlics com els meus senyors naturals reconeix que era súbdit seu. No era una expressió normal, i l'antecedent més proper es troba en un discurs del rei Martí l'Humà a les Corts de Perpinyà de 1406.

A Colom venç Colombo, Parellada destrià clarament les figures de Cristòfor Colom i Cristoforo Colombo, demostrant que no podien ser la mateixa persona.

A Cristòfor Colom i Catalunya: una relació indefugible ^[110] demostra clarament la vinculació de Colom amb Catalunya.

Caius Parellada és també autor de Corona d'Aragó, denominació impròpia de l'estat Català medieval ^[111], demostra abastament que la nomenclatura Corona d'Aragó es creà en epoca de Ferran II, i la d'Arxiu de la Corona d'Aragó, a partir de 1714.

[edita] Pere Català i Roca

Entre totes les obres de Pere Català i Roca (1923 - 2009) destaquen els seus dos treballs Quatre germans Colom, el 1462 (1976) i Els Primers missioners d'Amèrica foren catalans? (1988), així com la direcció de l'obra conjunta Colom i el món català de 1993. En el seu estudi sobre els quatre germans Colom establí clarament els fets biogràfics dels quatre germans Colom Bertran, Guillem, Francesc, Joan i Lluís, contemporanis de l'Almirall.

[edita] Francesc Albardaner

Francesc Albardaner i Llorens va trobar a Girona un document on a Francesc Colom Bertran se li concedia la "neteja de naixement" pel seu fill Joan Colom des del Vaticà. (Això es tracta de què l'infant que neix d'un capellà i una monja o una criada té pecat ell, i no els pares). Aquest treball va esser publicat al Butlletí del Centre d'Estudis Colombins^[112]. (En Francesc Colom i Bertran, ardiaca de Girona en aquella època, va morir quan era President de la Generalitat, uns dies abans de la capitulació de la Generalitat davant Joan II, en la segona guerra civil catalana).

En Francesc Albardaner va anar aleshores a l'Arxiu Vaticà (amb una carta de recomanació del P.Batllori) a buscar si existia la carta original enviada des de Girona, per saber exactament el nom de la mare i altres dades interessants. A l'Arxiu Vaticà el van informar que no tenien la carta, però que fa cent anys, quan es va iniciar el procés de la canonització de Cristòfor Colom, la Inquisició va reclamar a totes les esglésies i institucions eclesiàstiques que els enviessin tota la documentació que tinguessin per a començar l'expedient.

Sembla ser que la Inquisició va veure alguna cosa que no els va agradar, i segueix arxivat no ja a l'Arxiu secret Vaticà, sinó a l'Arxiu de la Inquisició, on els documents no son consultables. La curiositat de la investigació és que va demanar per escrit el document a la Inquisició, i li va respondre el seu cap en persona, el Cardenal Ratzinger, recordant-li que mai s'havia començat l'expedient per a la canonització d'en Cristòfor Colom, cosa la qual és certa.

[edita] Nito Verdera

Detall del mapa de Juan de la Cosa, on Nito Verdera assenyalà dos topònims clarament catalans: Margalida i Boca de dragó.

El periodista i pilot de la marina mercant Nito Verdera (Joan Verdera i Escandell, Eivissa, 1934) estudia els topònims que Colom va utilitzar a les Índies i conclou que una part significativa està relacionada amb Eivissa i Formentera. Després d'investigar les famílies Colom a Eivissa, i els coneixements del navegant relacionats amb l'escola de cartografia de Mallorca, afirma que Colom era d'origen jueu nascut a Eivissa.^[113]

El seu últim llibre Cristóbal Colón, el libro de las Falacias y cuatro Verdades (ISBN 978-84-611-8722-5) ha estat presentat recentment a l'Ateneu de Madrid per l'actual Duc de Veragua, descendent directe de l'Almirall. No només demostra ferventment la relació de Colom amb Eivissa i el seu origen jueu, sinó que desfà una per una totes les "fal·làcies" que han envoltat al descobridor.

Nito Verdera és també, degut al seu ofici de pilot de la marina mercant, un dels millors estudiosos dels mapes precolombins d'Amèrica. En el seu últim llibre demostra que al Mapa Cantino hi ha les proves (topònims portuguesos) del coneixement portuguès del Carib i la Florida abans que fos explorada per Juan Ponce de León.

Detall d'una carta de Colom al seu fill Diego, amb les lletres hebrees bet i hai al cantó superior esquerre.

Afegeix, com a prova de la catalanitat cultural de l'Almirall, varies llistes de vocabulari col·loquial, nàutic i toponímic de paraules utilitzades per Colom als seus escrits, que demostren no només que Colom era catalanoparlant sinó que, segons el mateix Diccionario Etimológico Castellano e Hispánico, Colom és el primer en utilitzar moltes paraules en castellà, especialment les del vocabulari nàutic, existint totes elles, segons el Diccionari Etimològic i Complementari de la Llengua Catalana molt abans documentades en català.

També és qui millor ha seguit la línia d'investigació de Simon Wiesenthal i Madariaga de què Colom era jueu. En el seu últim llibre amplia les tesis del famós caçanazis amb les aportacions i estudis de la professora Estelle Irizarry (estudi del Llibre de les Profecies d'en Colom), Sara Leibovicci (les inicials Bet Hai de les capçaleres de les cartes de Colom als seus fills).

[edita] Ernest Vallhonrat

publicació que Hernando Colom comprà a Tarragona el 1513 segons consta de la seva pròpia mà. Catàleg de la Biblioteca Colombina.

L'investigador tarragoní Ernest Vallhonrat i Llurba investiga fa anys la relació de Cristòfor Colom amb Tarragona i amb el seu amic tarragoní Miquel Ballester que va ser el primer colonitzador d'Amèrica en produir rom de la canya de sucre.

També Vallhonrat ha treballat una teoria que afirma que Beatriz Enríquez, l'amant de Cristòfor Colom i mare de Hernando Colom, era germana de Ferran II.^[114] Segons Vallhonrat, el 1461 segons les cròniques, la reina Joana Enríquez en la seva estança a Vilafranca del Penedès portava amb ella la seva filla Beatriu de nou mesos, filla que si no consta a les genealogies reials deu ser per no ser filla del rei Joan II, i que un cop va morir la reina, el 1468, va ser enviada a casa d'uns parents a Santa Maria de Trasierra (Còrdova), lloc on al començar la guerra de Granada s'hostatjaren els Reis Catòlics, i on va conèixer a Cristòfor Colom. Segons Vallhonrat, Colom era originari de Terra Rubra a la Sardenya catalano-aragonesa.

[edita] Charles J. Merrill

Charles J. Merrill és un historiador dels EUA que acaba de publicar un llibre en què recolza la teoria de la catalanitat de Cristòfor Colom ^[115]. Merrill és expert en literatura catalana medieval i ha col·laborat amb el canal Discovery Channel.

Pel documental «Enigma Colom: Columbus, secrets from the grave» del Discovery Channel sobre l'origen de Colom, presentat per Merrill, viatjà a Gènova a comprovar la carta de Colom al Banc de Sant Jordi de Gènova, datada a Sevilla el 2 d'abril de 1502, de la que sempre s'ha dit que posava "mi corazón está en Genova", i ens mostra que a l'original realment hi diu "Muy nobles Señores: Bien que el cuerpo ande acá, el corazón esta alí de contiguo". Aquesta carta sempre havia estat una de les grans proves dels genovesistes.

El documental presenta algunes incoherències de la tesi genovesa i mostra els últims treballs del Centre d'Estudis Colombins amb intervencions de Francesc Albardaner, l'antropòleg forense Miguel Botella, el genetista José Antonio Lorente, el lingüista Lluís de Yzaguirre a qui va encarregar un estudi lexicomètric de 39.000 paraules dels escrits atribuïts a Colom, i el paleògraf Gabriel Roura. Conclou que Colom era un corsari català involucrat en la guerra civil catalana.^[116]

Al llibre Colom of Catalonia: Origins of Christopher Columbus revealed^[117], sosté que Colom era català, nascut en una família hostil a la dinastia que governava el seu país. Graduat a la Duke University, l'investigador va passar un any a Cervera estudiant els orígens de l'almirall. Merrill sempre ha defensat que Colom era originari de Tarroja de Segarra.

[edita] Altres autors

[edita] Gerard Garrigue

Gérard Garrigue escrivi l'obra Christophe Colomb, le Catalan, publicada el 1992 on defensa la catalanitat d'en Colom. En ella l'autor comentant la referenciada com apostil.la B4 d'en Colom al llibre Historia rerum ubique gestarum, d’Eneas Silvio Picolomini de la Biblioteca Colombina, que hi diu <> suposa que la paraula xifrada indica una posició i que 7 és la longitud a l’oest del seu meridià 0, que passa per l’illa de Hierro, a 19 graus de Greenwich i en latitud 78 nord segons els càlculs de Cristòfor Colom, que correspondria al sud d’Islàndia i està equivocada en 11 graus per excés. Aleshores, Garrigue arriba a la conclusió següent:Longitud 19+7= 26 graus oest, Latitud 78-11= 67 graus nord. Aquesta seria, segons Gerard Garrigue, la situació d’un punt de la cadena de muntanyes de la costa oriental de Groenlàndia, amb l’altitud de 3.700 metres, que Colom hauria observat durant algunes hores de l’hivern boreal. <>, És a dir, la postil·la de Colom vindria a confirmar que hi hagué un predescobriment, com es diu a les Capitulaciones de Santa Fe ^[118]. També, segons Garrigue, René d´Anjou tenia un mapa d´América, (el mapa de Saint Die) amb un pas situat on és avui Nicaragua, i que aquest pas fou buscat, infructuosament, per en Colom durant el seu quart viatge. Aquest mapa seria l'antecesor del Mapa Walldemuller.

[edita] Gabriel Verd Martorell

Gabriel Verd Martorell, investigador de l'Associació Cultural Cristòfor Colom, defensa que Colom va néixer a Felanitx, fill natural del príncep Carles de Viana i de Margalida Colom que era de família pagesa probablement conversa. Segons Gabriel Verd, aquesta tesi és recolzada per diversos estudiosos espanyols i sud-americans,^[119] però ha estat rebatida per Nito Verdera^[120] i per Luisa Isabel Álvarez de Toledo.^[121]

[edita] Jordi Bilbeny

En aquest portolà del portuguès Domingo Teixeira (1578) s'hi poden veure com a marques de domini a Amèrica uns escuts que en Bilbeny identifica amb l'escut de la Corona D'Aragó. Que Portugal fos el 1578 independent explicaria, segons Bilbeny, que sia un mapa no censurat i, per tant, revela qui era realment el dominador d'Amèrica.

Jordi Bilbeny (Arenys de Mar, 1961),ex-membre del Centre d'Estudis Colombins, ex-membre creador de la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya, fa un repàs a la documentació relacionada amb la descoberta i manté la tesi que hi ha hagut manipulació per ocultar la catalanitat de Colom en favor del domini colonial per part de la Corona de Castella. Segons Bilbeny, Colom era de Barcelona, on va ser enterrat, i es deia Joan Colom i Bertran.

En el seu últim treball, Cristòfor Colom, Príncep de Catalunya, Bilbeny afirmà varies tesis: que Colom era Joan Colom Bertran, que Bartomeu es deia Lluís Colom Bertran, que Colom es casà amb Felipa de Coimbra, princesa portuguesa, que Hernando era fill de Felipa i Didac de Caterina Alòs. Sobre aquesta tesi, en Francesc Albardaner té una acte de defunció suposadament de Joan Colom que de ser així demostraria que és errònia.^[122].

Malgrat tot, (seguint el missatge i donant la raó a la màxima del fundador del CEC Caius Parellada, dirigit a F.Albardaner: "No hem de deixar, passius, que la iniciativa forastera ens prengui allò que és nostre"), l'activitat d'en Bilbeny ha popularitzat el fet de la catalanitat de Colom, especialment entre la joventut, i ha fet arribar al públic en general, investigacions d'anteriors colombistes i altres de pròpies. Des de l'any 2001, organitza conjuntament amb l'Ajuntament d'Arenys de Munt el Simposi sobre la descoberta catalana d'Amèrica. ^[123]

Signatura de Bartolomé de las Casas sent bisbe de Xiapes (1543-50). S'hi llegeix "Fra Barthomey/u Casaus"^[124] i "Ep." ('bisbe' en llatí). El cognom català "Casaus" sembla contradir la història oficial, que fa en Bartolomé oriünd de Sevilla.

Per contra, en Francesc Albardaner considera que l'obra de Bilbeny perjudica la credibilitat del colombisme català davant la comunitat historiogràfica mundial.^[122], deixant no obstant que dins el sí del Centre d'Estudis Colombins, hi hagi la resta de mitja dotzena de teories oposades entre sí, fet que "no perjudica" la imatge davant la comunitat historiogràfica mundial.

[edita] Altres autors menys coneguts

En alguns punts de la tesi catalana, s'hi adhereixen l'aragonesa Marisa Azuara ^[125], qui fa a Colom italià de Sardenya fill de Salvatore Picolomini de Sena i la aragonesa Isabella Alagón d'Arbórea.^[126] i també l'escriptora Virginia Martínez Costa de Abaria al seu llibre ^[127] fa a Colom fill de Carles de Viana. Despres de localitzar el codicil inèdit de Diego Colom, afirma en el seu llibre Más de trescientos documentos analizados demuestran que la tesis del Colón genovés resulta una burda superchería, urdida en Italia, mediante la fabricación de documentos falsos que muchos historiadores (¿?) han “tragado”, sin permitirse aplicar un mínimo de la inquietud investigadora que debería caracterizarles. O de aplicar la mas pura logica y preguntarse como podia ser que una familia constantemente arruinada gastase tanto dinero en documentos notariales.

També han escrit sobre Colom Teresa Vaqué i Eva Sans,sobre la possibilitat que la primera expedició d'en Colom partira del port de Pals d'Empordà. I Dolors de Gual qui fa a Colom membre de les famílies Campllonch-Caramany pel seu escut d'armes, i resident al castell de Pubol, basant-se en un mapa francès del S XVI on Pùbol està indicat amb el topònim S.Colon. Dalí recolzava aquesta teoria i dedicà un quadre a Colom amb una nau amb la bandera catalana i una fila de pals a la dreta, i un altre a Pubol posant al cel els colors de l'escut d'en Colom.

[edita] Oposició

Les principals dificultats i crítiques d'aquestes tesis són:

• Falta de formació acadèmica com a historiadors d'alguns dels investigadors.^[128]
• Falta de proves documentals equiparables a la tesi genovesa.
• Barreja de tesis, hipòtesis i conjectures.
• Prejudicis ideològics, tant catalanistes com anticatalanistes.
• Falta d'unitat acadèmica. Francesc Albardaner, en nom del Centre d'Estudis Colombins, afirma que algunes hipòtesis mancades de base, en referència a Bilbeny, perjudiquen els esforços dedicats a defensar el possible origen català de Colom.^[122]

[edita] Notes i referències

[edita] Enllaços externs

• Article de la Gran Enciclopèdia Catalana sobre la catalanitat de Colom
• Recull de l'obra d'autors catalans sobre Colom
• Colom d'Eivissa, Nito Verdera
• Web de la teoria mallorquinista de Colom
• Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya, projecte Amèrica
• Columbus: Secrets from the Grave, documental del Discovery Channel, segons les investigacions de Charles Merrill (en anglès).
• Tema monogràfic de Presència dedicat a les tesis sobre l'origen català de Colom
• Centre d'Estudis Colombins
• Article del New York Times sobre les probes d'ADN per a descobrir l'origen de Colom i gràfic dels posibles origens, escrit per Amy Harmon, guanyadora del premi Pulitzar per aquest article.