MONOGRAFIA SOBRE BILBENY

Jordi Alsina i Bilbeny (Arenys de Mar, 14 d'octubre de 1961) és un filòleg i historiador que signa com a Jordi Bilbeny. És conegut per les seves tesis sobre la catalanitat de Cristòfor Colom, de Miguel de Cervantes i l'atribució de l'autoria d'El lazarillo de Tormes a Joan Timoneda.^[1] Llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona i doctorand, en Història Moderna a la Universitat de Barcelona, amb la tesi aturada degut a la censura del s.xx.

Fou membre del Centre d'Estudis Colombins des del 1990 fins que l'abandonà per desavinences. L'any 2004 crea la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya (FEHC), que també abandonà durant l'estiu del 2007, passant a formar part de l'Institut per la Nova Història el 2008.

Fou l'iniciador del Simposi sobre la descoberta catalana d'Amèrica, que se celebra anualment a Arenys de Munt des del 2001.

Ha estat professor de llengua catalana per a adults al Consell Islàmic Cultural de Catalunya i al Centre Penitenciari de Dones de Barcelona (Wad-Ras)^[2], entre d'altres.

[edita] Obra

[edita] Històrica

(continuació) «...En una còpia moderna del quadre [damunt] podem observar com Cotlliure és substituïda per la vila andalusa de Palos».(Del film L'apropiació del descobriment d'Amèrica, min. 42).^[3]

A mitjans dels vuitanta, el recent llicenciat Bilbeny s'especialitza en heurística històrica i estudia la manipulació que han patit els textos religiosos històrics per eliminar-ne el que era contrari a l'ortodòxia vigent de la fe. Però en aquells anys no hi aconseguia gaire ressò.

Aleshores gira la seva atenció cap la teoria de la catalanitat de Colom i es proposa d'escriure'n una novel·la històrica. En la fase de documentació s'adona que les dades al voltant del personatge i les seves gestes són incoherents i sovint contradictòries. Mogut per la curiositat, comença a fer pura investigació històrica del cas; el pla de crear una obra de ficció passa a un segon terme i, finalment, és abandonat. Comença la seva particular carrera d'historiador.

[edita] Tesi general

Bilbeny considera que la Història de Catalunya ha sofert un procés de manipulació i tergiversació —«historicidi»— des del segle XVI ençà per tal d'afavorir la construcció d'un estat espanyol llunyà del protofederalisme de la Corona d'Aragó i proper al centralisme de la Corona de Castella. Minvant el protagonisme de Catalunya —o la Corona d'Aragó— en la història col·lectiva espanyola mitjançant la falsificació, l'ocultació i la censura —i l'«apropiació»—, s'afavorí el lideratge de la ideologia castellana en la construcció de l'estat espanyol naixent. Desconfia dels llibres històrics, gravats, etc. del segle XVI en endavant, considerant-los sospitosos de censura i manipulació:

Centra la seva activitat en la recerca de documentació que aporti nova llum a la història, i de traces dels retoc en els llibres històrics.

Sobre el control d'impremta al segle XVI, que permetria la censura i l'adulteració de la informació històrica, n'ofereix les següents lleis ^[5]:

• (1503) Pragmàtica dels Reis Catòlics sobre el control de les impremtes i estampació de llibres.
• (1527) Cèdula Reial d'En Carles I que prohibeix "que es venguin ni imprimeixin les relacions que va enviar En Cortès [Hernán Cortés] de les Índies".
• (De 1528 a 1536) Als Concilis de Bruges (1528), de París (1528), de Canterbury (1529) i de Colònia (1536) hom proclama la prohibició de tot llibre, paper, gravat, etc. que no hagi estat revisat per les autoritats competents.
• (21 de setembre de 1556) Reial Cèdula d'En Felip II que prohibeix, entre d'altres matèries, la impressió dels llibres que tracten d'Amèrica.
• (9 d'octubre de 1556) Reial Cèdula de Felip II per la qual s'ordena als oficials reials dels ports americans que reconeguin els llibres que arriben en els vaixells i que recullin els que es trobin a les llistes dels índexs de la Santa Inquisició.
• (14 d'agost de 1560) Reial Cèdula de Felip II que reforça la de 1556.

En conseqüència, s'ha relacionat en Bilbeny amb la teoria de la conspiració i amb el revisionisme històric. Declara que vol restituir l'autèntic paper català en la història espanyola i universal, desemmascarant identitats, fets, dades, etc., i sospita de la identitat oficial de figures històriques com Santa Teresa de Jesús, el pintor Velázquez, Marco Polo ^[6], sant Ignasi de Loyola... I d'altres de les que veurem de seguida (Colom, Cervantes, etc.), per les quals és conegut. A continuació, la gènesi d'aquesta tesi general.

La tesi del port de Pals ^[7]

L'any 1987, la Teresa Baqué, membre del Centre d'Estudis Colombins, a «Noves Dades sobre el Descobridor d'Amèrica a Catalunya» (L'Herald "Paine de Jour")^[8], digué que Palos de la Frontera ^[9] s'havia d'identificar amb Pals de l'Empordà, i que el port de sortida de l'expedició del Descobriment era el port de Pals. En Bilbeny, en un moment en què es troba encallat en els seus estudis colombins, rep en principi aquesta tesi amb incredulitat, però a poc a poc canvia de parer, fins a considerar-la reveladora:

Passa a esdevenir-ne el defensor i divulgador més conegut. Ho acaba considerant un cas de censura, i afirmarà que és un cas d'ocultació i «apropiació» de la verdadera identitat —en aquest cas d'un port—, aprofitant la semblances del noms de les viles "Pals" i "Palos" (Pals seria la vila fortificada de què es parla en els textos de l'època, i a on residirien els germans Pinzón^[10]): és a partir d'aquest cas concret que se li acut i formula la tesi general que hem vist.

Plana del Libreto de Tutta La Navigatione de Re De Spagna (1504), primer text editat a Itàlia sobre el descobriment del Nou Món, segons el qual el port de partida no és Palos, sinó el «riu de Cadis».

Sobre documentació on consta el port de partença, en Bilbeny aporta una sèrie de fonts impreses en els segles XV i XVI, en què «la gran quantitat de contradiccions indica el retoc dels censors»:

Hi afegeix que l’Alfonso García de Matamoros, al seu De Academia et Doctis Viris Hispaniae (1553), en narrar el primer viatge d'en Colom, diu : «Un cop guanyades les Columnes d'Hèrcules, pel mar anomenant Oceà Atlàntic i Gran, naveguen feliçment per les Antípodes»; y també, al Mapa de Piri Reis (1513), el mateix Piri Reis recull el testimoni d'un mariner que havia anat en tres dels quatre primers viatges colombins: «Vam arribar, primer, a l'Estret de Ceuta i, després, havent recorregut quatre mil milles...»^[11]. És a dir, segons aquests dues fonts, creuaren l'estret de Gibraltrar, la qual cosa seria factible sols si venien de Pals.

Sobre les distàncies recorregudes el viatge del Descobriment, comenta:

Les proves gràfiques

En Bilbeny busca entre gravats, retrats, etc. originals de l'època, ja que, segons diu, s'hi poden detectar traces de retoc o detalls que revelen l'autèntica història. Alguns dels documents que aporta amb voluntat de prova són d'aquests tipus:

Bilbeny presenta el següent cas com a prova gràfica: a l'esquerra, els vaixells en què Colom arriba a Amèrica durien banderes catalanes (1557)[13]; a la dreta, en una edició posterior (1772), haurien estat substituïdes per unes de castellanes.

En aquest portolà del portuguès Domingo Teixeira (1578) s'hi poden veure com a marques de domini a Amèrica uns escuts que en Bilbeny identifica amb l'escut de la Corona D'Aragó. Que Portugal fos el 1578 independent explicaria, segons Bilbeny, que sia un mapa no censurat i, per tant, revela qui era realment el dominador d'Amèrica.

"Gràcies a aquest gravat del segle XVI, [14] que representa la vila d'on va sortir l'expedició, podem fer una comparació amb aquesta fotografia del 1940 de la vila de Pals. Els tres arbres externs a la muralla (A,B,C) ens donen una referència del punt de vista de la representació de les dues imatges. És evident l'analogia entre els elements arquitectònics emergents, com el campanar (D) i la torre de vigilància (E), així com les torres (F) i la mateixa muralla (G) en proporcions i distàncies. El perfil, la situació espacial i en general l'estructura topogràfica del conjunt coincideixen clarament en les dues versions". Comentari tècnic de l'arquitecte Massimo Cova a L'apropiació del descobriment d'Amèrica, minut 56.

En Bilbeny assegura que en aquesta il·lustració del llibre de Theodor de Bry Americae (1557) s'hi pot veure com els mariners que arribaren a Amèrica duien "barratines i saravells", peces de roba pròpia dels mariners catalans.

Uns exemples d'identitats manipulades

Cristòfor Colom

Signatura de Bartolomé de las Casas sent bisbe de Xiapes (1543-50). S'hi llegeix "Fra Barthomey/u Casaus"^[15] i "Ep." ('bisbe' en llatí). El cognom català "Casaus" sembla contradir la història oficial, que fa en Bartolomé oriünd de Sevilla.

Imatge de la làpida de la tomba de Cortés al Templo del Hospital de Jesús (Mèxic). L'extremeny de Medellín que feu fortuna treballant en l'empresa castellana de la Conquesta sembla que tingui l'escut dels reis d'Aragó en el seu d'heràldic.

Bilbeny manté la tesi, seguint una tradició d'historiadors nacionals i forans, que Cristòfor Colom era català, segons ell el barceloní Joan Colom i Bertran^[16], noble navegant i militar «urgellista»^[17] que en la Guerra Civil Catalana (1462-72) es posicionà contra Joan II, per la qual cosa patí persecució i exili.

Hi afegeix que tant els seus viatges al Nou Món —incloent-hi el del Descobriment, que hauria partit de Pals de l'Empordà ^[18][19]—com la posterior conquesta van ser una empresa organitzada, finançada i protagonitzada per la Corona d'Aragó; i que posteriorment l'Estat espanyol va censurar i manipular els llibres històrics, impressions, gravats de l'època..., que s'hi referien i ocultà la catalanitat dels protagonistes (el mateix Colom, Juan de la Cosa, Amerigo Vespucci, Hernán Cortés, Bartolomé de las Casas...) per apropiar-se del domini colonial en favor de la Corona de Castella^[20].

Aquesta manipulació hauria començat a l'època de Colom, per arravatar a la família del Descobridor les possessions americanes:

En algun moment, la manipulació s'hauria sistematitzat per donar el domini americà a Castellà.

Sobre l'obra de Bartolomé de las Casas Historia General de las Índias, per exemple, comenta:

Rebuig de la tesi de Pals

Tant la tesi del port de Pals com la d'en Colom i Bertan com a Descobridor han estat rebutjades pel Centre d'Estudis Colombins, entre altre motius perquè Joan Colom i Bertran havia mort abans del descobriment.^[22] Les distàncies recorregudes i diversa documentació no deixen lloc a cap dubte que la expedició va salpar de Palos de la Frontera (Huelva), d'on eren naturals els germans Pinzón.^{[23][24][25][26][27]}

D'altra banda, l'activitat portuària de Palos de la Frontera va quedar demostrada, tant per les prospeccions geofísiques realitzades a l'antic Port de Palos per l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers de Mines de Madrid, entre 1989 i 1990, com per l'estudi publicat per la Universitat d'Huelva sobre l'antic castell i port de Palos de la Frontera.^[28] L'historiador Julio Izquierdo Labrado va publicar, en una de les seves obres, alguns dels resultats de l'estudi, a més de les seves investigacions sobre el port de Palos de la Frontera.^[29] També la difunta duquessa de Medina Sidonia, Luisa Isabel Álvarez de Toledo y Maura, conservadora de l'arxiu de Medina Sidonia, indica que l'elecció de Palos de la Frontera no va ser casual, sinó que es deu a la seva antiga tradició marítima i a les qualitats dels mariners de Palos, que tants serveis havien fet a la corona durant la Guerra de Successió Castellana.^[30]

Obra d'en Bilbeny de temàtica colombina

• Cristòfor Colom: Príncep de Catalunya, Proa, Col. Perfils, Barcelona, 2006. ISBN 8484378330.
• Totes les preguntes sobre Cristòfor Colom: David Bassa entrevista Jordi Bilbeny, Llibres de l'Índex, Barcelona, 2003. ISBN 8495317257
• Pero Vàzquez de Saavedra i Cristòfor Colom: una relació científica, ideològica i de parentiu a cavall de Portugal i Catalunya, que aclareix definitivament la descoberta catalana d'Amèrica, Arenys de Mar, Imp. Pons-Ribot, 2001. (ISBN desconegut)
• La descoberta catalana d'Amèrica: Una reflexió sobre la manipulació de la Història, Edicions Gargot, Granollers, 1999, ISBN 84-930490-2-6.
• Cristòfor Colom, ciutadà de Barcelona, Gallifa [s.n.], 1998. (ISBN desconegut)
• Notícia històrica de la descoberta catalana d'Amèrica segons les fonts catalano-aragoneses de l'Antic Règim, Quaderns d'estudis colombins; Barcelona; Òmnium Cultural, 1998. (ISBN desconegut)
• Brevíssima relació de la destrucció de la Història: La falsificació de la descoberta catalana d'Amèrica, El Set-ciències, Arenys de Mar, 1998. ISBN 84-930490-2-6

L'any 2006, amb la publicació de la seva obra, dóna per tancat el període d'investigació de temàtica colombina.

[edita] Cervantes i El Quixot

A peu d'imatge s'hi pot llegir la nota del mateix Brandariz: «Supuesta partida de bautismo de Miguel de Cervantes. En uno de los márgenes puede verse el nombre del autor como un añadido posterior».

Portada de l'edició del Lazarillo del 1554, la més antiga conservada.

Una altra tesi d'en Bilbeny, anunciada a partir del 2005, és que Miguel de Cervantes era un noble valencià d'avantpassats antitrastàmara (Joan Miquel Servent), amb casa a Barcelona i llinatge a Xixona, i que el Quixot, llibre crític amb la política castellana i amb «tendència a la catalanofília»,^[31] va ser en un principi escrit i publicat en català, però censurat i traduït al castellà ^[32].

[edita] Els obscurs orígens de Cervantes

Bilbeny considera sospitós que hi hagi tantes llacunes sobre la personalitat i vida d'en Cervantes, qui ja en vida era una personalitat de certa fama, i que se li hagin atribuït tantes pàtries diferents^[33] —Alcàsser de Sant Joan, Sevilla, Madrid, Alcalà d'Henares... Fins i tot, l'actualment acceptada —Alcalà d'Henares— va ser posada en entredit l'any 2005 per l'estudiós César Brandariz, que va considerar falsa la partida de bautisme que vinculava natalíciament Cervantes a aquesta ciutat (vegeu marge).^{[34] [35]} S'ha acusat el mateix Cervantes d'amagar deliberadament el seu lloc de naixement,^[36] «que és com dir que algú ha amagat aquest lloc perquè en el futur se’l considerés castellà», conclou en Bilbeny. Bilbeny aplica l'esquema de Colom al cas Cervantes: creu que, com aquell, aquest és una cas d'apropiació, de substitució feta per la censura d'una personalitat de la Corona d'Aragó per una de castellana, sense tenir en compte la incoherència esdevinguda. D'aquí la confusió sobre l'origen i el recorregut vital de l'autor:

Després de fer recerca, i tenint en compte que «sabem que una branca dels "Servent" mallorquins van passar a Castella, on es van passar a dir "Cervantes"»,^[37] en Bilbeny assenyala en Joan Miquel Sirvent com a la figura històrica oculta:

[edita] L'edició perduda del Quixot

El principal punt, apart de la teoria dels Servent de Xixona, és que l'edició perduda anterior a 1604, acceptada per la majoria dels autors, coincidiria amb l'edició perduda de Barcelona esmentada per Cervantes a la 2a part del Quixot de 1614 —on curiosament no s'esmenta l'edició prínceps de Madrid.

Sobre les causes de la desaparició, en Bilbeny conclou:

[edita] Antecedents de censura del català

Per tant, no seria aquest el primer cas en què una obra en català és obligada a ser publicada en castellà als segles XVI i XVII. Fa un llistat ^[40] d'autors i comentaris de l'època en què sembla que la qüestió de publicar en català podia resultar conflictiva:

[edita] La llengua del Quixot

L'expert en història de la llengua castellana Antonio Latorre comenta:

Segons la tesi de Bilbeny, la incorrecció del llenguatge és causada per imperfeccions de la traducció de l'original català al castellà: «catalanades, catalanismes i errors de traducció» (calcs lingüístics: calcs de locucions, de frases fetes, lèxics, sintàctics...) ^{[48] [49]}

Un dels casos que indica és el següent joc fonètic entre "Fili" i "hilo" del següent fragment:

Per a en Bilbeny, el joc entre el nom "Fili" i el mot "hilo" mostra un joc de paraules originalment en català (entre "Fili" i "fil") que en traduir-lo al castellà s'hauria malmès. És un d'entre els «moltíssims més» que en Bilbeny assenyala com a indici de traducció.

Lectura política del Quixot

Fa una sinopsi de rerefons polítics de l'argument de l'obra: un castellà que ha perdut el seny de tan llegir obres escrites a la seva terra ha de venir a Catalunya a recuperar el senderi. A més, el Quixot ^{[50] [51] [52]} admira en Perot Rocaguinarda, un bandoler català lluitador contra el poder castellà centralista.

Per en Bilbeny, el Quixot és un llibre escrit en clau política, amb referències contínues a les relacions de dominació de la Corona amb la resta de territoris de les Espanyes:

El Lazarillo de Tormes

L'any 2000 José G. García-Valdecasas ^[53] ja teoritzà sobre l'origen a la Corona d'Aragó de La Celestina. Presentà, entre d'altres arguments, la següent troballa: el crític literari del XVII Lorenzo de Gracián esmenta l'autor de La Celestina com a "encubierto aragonés", tot i que en el seu temps ja era atribuïda al castellà Rojas. ^{[54] [55] [56]}

Seguint la línia del Quixot traduït per la censura, el 2007 publicà un llibre en què afirma que l'autor del Lazarillo de Tormes era valencià, potser en Joan Timoneda, i que la trama de l'obra era ubicada al Regne de València —abans de ser manipulada i reubicada a l'inexistent de Toledo— i escrita en valencià ^[57] (vegeu Lazarillo de Tormes)

Com en el cas del Quixot, també ho argumenta parcialment en una suposada sèrie de valencianismes del text (que ja havien estat assenyalats pel professor de la UNED Francisco Calero^[58] ), i en el recorregut inversemblant dels personatges per terres peninsulars, que segons en Bilbeny és causat en substituir els topònims originals valencians per d'altres de castellans (Teulada per Tejares, Gandia per Escalona, València per Toledo,...). Fins i tot assegura que el lloc de naixement del protagonista és Tormos, de la Marina Alta, no pas Tormes. El topònim fluvial Tormes hauria estat un intent més o menys barroer de castellanitzar els orígens del personatge.

L'obra seria una al·legoria de la Revolta de les Germanies, fet històric valencià del segle XVI; una obra, doncs, escrita també en clau política.

Bilbeny usa el fragment següent de les obres d'en Vives (de l'obra La veritat maquillada, dins de Sobre les disciplines)^[59] per argumentar que La Celestina havia estat escrita originalment en català: (subratllat, en llatí) "Més savi fou en això qui en la nostra llengua escrigué la tragicomèdia de la Celestina". Segons en Bilbeny, en el cas de Vives l'expressió "en la nostra llengua" sols es podia referir al català, no pas el castellà. En canvi, en la traducció de 1948 ^[60] (a sota), aquesta expressió és traduïda per "en nuestro vulgar castellano".

Per en Bilbeny, aquests dos casos de traducció i apropiació d'obres catalanes no són una excepció, sinó que s'hauria esdevingut amb una part substancial del Segle d'Or de la literatura espanyola. També seria el cas de La Celestina^[61] (vegeu La Celestina catalana), part de l'obra d'en Joan Lluís Vives, etc. ^[62].

• La vida de Llàtzer de Tormos, Anònim, Trad. Antoni Bulbena i Tusell, estudi preliminar de Jordi Bilbeny, edició a cura de Josep Maria Orteu, Llibres de l'Índex, Barcelona, 2007. (ISBN: 978-85-9653-51-3)

Lírica i articulisme

L'obra de Bilbeny, però, no es limita a la de temàtica històrica, sinó que també ha conreat la poesia, l'assaig sobre tradicions ^{[63] [64]}, la toponímia catalana... Algunes mostres:

• El Falcó, en Roc i la Mercè: la reintroducció del falcó pelegrí a Barcelona. Per Pere Alzina Bilbeny, Pere Alzina Seguí, Jordi Bilbeny i l'Ajuntament de Barcelona. Ajuntament de Barcelona, 2003. ISBN 8483344254
• Els Occitans a Sant Martí d'Arenys a la primera meitat del segle XVI. 1514-1550, Fulls arenyencs de cultura; Ajuntament d'Arenys de Munt DL, 2000.
• Tres nadales i un villancet, Terrassa, Mirall de glaç, 1996. Poemari.
• «L'independentisme d'en Joan Salvat-Papasseit». Bilbeny i Albert Calls. Edicions Sírius, 1991. ISBN 8486685125. Assaig literari.
• Diccionari Pornogràfic. El Llamp 1991. ISBN 8477810559. Obra en clau d'humor.
• «Mare de Déu Fumadora» Ajuntament d'Arenys de Mar, 1987, Servei Municipal de Català. Assaig folclòric.
• Paraules de Iho. Arenys de Mar: l'autor, 1986. Poemari.
• Safreig de menta. Arenys de Mar: l'autor, 1984. Poemari.
• Llibre de Tal·là-Tal·lera. Arenys de Mar: l'autor, 1983. Poemari.
• Esventrat esguard. Oikos-Tau, 1982. ISBN 842810512X. Poemari.

Ha col·laborat com a articulista en l'edició del Maresme del diari El Punt; en les revistes La Fura i Terrarubra; en els setmanaris El Temps, Canvi 16, etc.

Pel que fa a la toponímia, usa l'antiga teoria del bascoiberisme, considerada superada pels especialistes tant d'iber com de basc, que identifica el basc amb l'idioma dels ibers —o en presuposa un parentiu molt proper. Per tant, el basc hauria estat l'idioma estès per la Península Ibèrica en època preromana, inclosos els futurs territoris del que seria la Corona d'Aragó.

Li han musicat poemes Marina Rossell, Josep Tero i Celdoni Fonoll; i l'any 2001 funda, juntament amb Maira Comalat (veu) i Joan Vallcorba (música), el grup de pop electrònic "Relk" [23], d'Arenys de Munt, del qual forma part com a lletrista, d'inspiració espiritual. L'any 2002, el tema de "Relk" Mà sobre el cor guanya la 4a edició del «Premi Carles Sabater» a la millor cançó en català de l'any. ^[65]

Difusió en els mitjans

Cartell anunciador de la pel·lícula del 2006

La seva aparició en els mitjans de comunicació és regular i causada per l'interès propi de portar les seves teories a l'esfera pública per tal de crear-ne corrents d'opinió i debats que poden tenir signe polític. De les seves aparicions públiques i la seva obra, de més o menys vendes, se n'ha esdevingut un ¡ èxit entre part del jovent, que ha passat a interessar-se per la història d'Espanya i Catalunya. El ressò que obtenen en la blogosfera les seves teories, tant a favor com en contra, i la facilitat amb què es troba a Internet tota una sèrie d'articles seus de temàtica variada i de conferències, sopars-tertúlia, debats, aparicions televisives, etc., són una mostra d'influència patent sobre part del jovent. El llibre del 2003, per exemple, va inspirar un documental al David Grau, arran del qual el 2005 la TV3 va dedicar al tema de la catalanitat de Colom un documental al 30 minuts,^[66] en què hi apareixia el mateix Bilbeny. A més, va ser entrevistat en diversos programes —entre els quals el de La nit al dia,^[67] de la Mònica Terribas.

L'any 2006, coincidint amb el cinc-cents aniversari de la mort del Descobridor i la presentació d'un seu nou llibre, reapareix als mitjans, tant en programes de televisió de lleure —el cas d'El Club, d'Albert Om—^[68] i divulgació —el cas del Mil·lènium del C33—^[69][70] com en premsa —la revista de divulgació històrica "Sàpiens" hi dedicà un article en el número de juliol (nº45). Encara ara la seva presència en mitjans diversos és més o menys regular.

Cinema

Les seves investigacions han inspirat el director David Grau per crear dos documentals, amb producció de la Pilar Montoliu:

• L'apropiació del Descobriment d'Amèrica: Una conspiració d'Estat? (Tràiler), 2003, a partir de la tesi de catalanitat de Colom, i
• Enigma Cervantes, 2006, en referència a la de Cervantes (Tràiler), tots dos estrenats a cinemes de Catalunya, amb èxit de públic desigual. I va aparèixer com a actor a:
• A la recerca del Grial, 2005, del mateix David Grau, en el paper d'Otto Rahn.

El 2007 els estudiants Dani de la Orden i Roger Agustín van fer un documental de temàtica colombina com a treball de recerca, inspirats en la teoria bilbenyenca de l'ocultació de la descoberta catalana d'Amèrica. El mateix Bilbeny hi apareixia; fou produït per la Pilar Montoliu.

• Americae, 2007 (Pel·lícula completa).

El 21 de novembre del 2008 va ser presentat un documental d'en Xevi Mató (director de L'exèrcit del Fènix) i Marc Depoorter sobre la teoria de Bilbeny de Pals de l'Empordà com a port de partida:

• 42º: la història prohibida, 2008, (Inici).

[edita] Notes i referències

[edita] Enllaços externs

• [24] Web de l'Institut Nova Història.
• [25] Blog de l'Institut per la Nova Història.
• [26] Web sobre en Bilbeny.
• [27] Web del Centre d'Estudis Colombins.
• [30] Web-blog inspirat en el treball de Bilbeny sobre el Lazarillo.
• Univers Bilbeny Blog de Xavi Mir dedicat al personatge Bilbeny i el seu món.
• Vídeo del sopar-tertúlia a Tagamanent sobre diverses teories, acompanyat del David Bassa.
• Diari de Girona